William Butler Yeats (1865-1939)
I would that we were, my beloved, white birds on the foam of the sea!
We tire of the flame of the meteor, before it can fade and flee;
And the flame of the blue star of twilight, hung low on the rim of the sky,
Has awakened in our hearts, my beloved, a sadness that may not die.
A weariness comes from those dreamers, dew-dabbled, the lily and rose;
Ah, dream not of them, my beloved, the flame of the meteor that goes,
Or the flame of the blue star that lingers hung low in the fall of the dew:
or I would we were changed to white birds on the wandering foam: I and you!
I am haunted by numberless islands, and many a Danaan shore,
Where Time would surely forget us, and Sorrow come near us no more;
Soon far from the rose and the lily, and fret of the flames would we be,
Were we only white birds, my beloved, buoyed out on the foam of the sea!
[De The Rose, 1893]
Els ocells blancs
Estimada, voldria que fóssim ocells blancs en l’escuma del
mar!
Ens cansem del fulgor del cometa molt abans d’apagar-se i fugir;
I el fulgor de l’estel blau del vespre, el que penja a les vores del cel,
ens desperta en els cors, estimada, una pena que no pot morir.
La fatiga ens ve dels que somien, xops de rou, sí, del lliri i la rosa;
estimada, no cal que somiïs en l'esclat del cometa que fuig,
ni el fulgor de l’estel blau que penja de l'estesa rosada que cau:
tant de bo que ocells blancs ens tornéssim sobre escumes errants, jo i tu!
Encisat per les illes sens nombre i de Danaan les múltiples costes,
on el Temps, ben segur, ens oblidava i el dolor no ens podria encalçar;
aviat, lluny del lliri i la rosa, dels fulgors ens veuríem ben lliures,
si tan sols ocells blancs ens tornéssim, bo i surant per l’escuma del mar!
Versió meva lliure d’aquest bonic poema de Yeats, del qual conec en
català una versió molt millor, d’Enric Sullà; en canvi, no sé, no tenint-ne a
mà el llibre, si també el va traduir Josep M. Jaumà en la seva vasta antologia Irlanda indòmita.
Imatge (Wikimedia commons): Gavines sobre el mar.
I would that we were, my beloved, white birds on the foam of the sea!
We tire of the flame of the meteor, before it can fade and flee;
And the flame of the blue star of twilight, hung low on the rim of the sky,
Has awakened in our hearts, my beloved, a sadness that may not die.
A weariness comes from those dreamers, dew-dabbled, the lily and rose;
Ah, dream not of them, my beloved, the flame of the meteor that goes,
Or the flame of the blue star that lingers hung low in the fall of the dew:
or I would we were changed to white birds on the wandering foam: I and you!
I am haunted by numberless islands, and many a Danaan shore,
Where Time would surely forget us, and Sorrow come near us no more;
Soon far from the rose and the lily, and fret of the flames would we be,
Were we only white birds, my beloved, buoyed out on the foam of the sea!
[De The Rose, 1893]
Ens cansem del fulgor del cometa molt abans d’apagar-se i fugir;
I el fulgor de l’estel blau del vespre, el que penja a les vores del cel,
ens desperta en els cors, estimada, una pena que no pot morir.
La fatiga ens ve dels que somien, xops de rou, sí, del lliri i la rosa;
estimada, no cal que somiïs en l'esclat del cometa que fuig,
ni el fulgor de l’estel blau que penja de l'estesa rosada que cau:
tant de bo que ocells blancs ens tornéssim sobre escumes errants, jo i tu!
Encisat per les illes sens nombre i de Danaan les múltiples costes,
on el Temps, ben segur, ens oblidava i el dolor no ens podria encalçar;
aviat, lluny del lliri i la rosa, dels fulgors ens veuríem ben lliures,
si tan sols ocells blancs ens tornéssim, bo i surant per l’escuma del mar!
Imatge (Wikimedia commons): Gavines sobre el mar.
Aquest "lluny del lliri i la rosa", no em sembla gaire positiu, tot i la bellesa de "si fóssim tan sols ocells blancs, surant per l’escuma del mar!".
ResponEliminaSuposo que Yeats desitja poder, junt amb la seva estimada, evadir-se de la realitat que els fatiga, fins i tot allunyant-se de les coses boniques, per accedir a un món de somnis, representat per la imatge de les gavines blanques volant sobre la blanca escuma de l'oceà. Danaan era un lloc mitològic dels celtes.
Elimina