G. K. Chesterton (1874-1936)
Elegy in a Country Churchyard
The men
that worked for England
They have their graves at home:
And birds and bees of England
About the cross can roam.
But they that fought for England,
Following a falling star,
Alas, alas for England
They have their graves afar.
And they that rule in England,
In stately conclave met,
Alas, alas for England,
They have no graves as yet.
Elegia en un
cementiri de poble
Els homes que han treballat per Anglaterra
tenen llurs tombes prop de casa,
i els ocells i les abelles d’Anglaterra
poden voleiar per damunt de les creus.
Però els que van lluitar per Anglaterra,
seguint un estel defallent,
ai las, ai las per Anglaterra,
tenen llurs tombes ben lluny.
I els que governen a Anglaterra,
reunits en un conclave senyorial,
ai las, ai las per Anglaterra,
aquests no tenen tombes encara.
They have their graves at home:
And birds and bees of England
About the cross can roam.
But they that fought for England,
Following a falling star,
Alas, alas for England
They have their graves afar.
And they that rule in England,
In stately conclave met,
Alas, alas for England,
They have no graves as yet.
tenen llurs tombes prop de casa,
i els ocells i les abelles d’Anglaterra
poden voleiar per damunt de les creus.
seguint un estel defallent,
ai las, ai las per Anglaterra,
tenen llurs tombes ben lluny.
reunits en un conclave senyorial,
ai las, ai las per Anglaterra,
aquests no tenen tombes encara.
Imatges
(Wikimedia Commons): a) G.K.Chesterton; b) Un cementiri rural anglès al comtat
de Cheshire.
Amnistia i llibertat.
Sempre és igual: els que manen no maten, i els que maten són manats. La culpa és negra i ningú la vol.
ResponEliminaHi ha una diferència: els manats que maten ho han de fer per força, primer perquè altrament els afusellarien (recorda "Paths of Glory"), després perquè s'enfronten a altres manats amb les mateixes ordres de matar, i al final és mera qüestió de sort qui en sobreviurà. "Mans dels que maten, dures, / mans fines, que manen matar", cantava Raimon.
Elimina