Anònim - Aujats, senyors qui credets Déu lo paire

Anònim (s. XIII)
Aujats, senyors qui credets Déu lo paire
 
Augats, seyors,     qui credets Déu lo Payre,
augats, si·us plau,     de Jhesú lo salvayre!
Per nós pres mort,     e no s’o preset gayre,
sus en la creu,     on lo preyget lo layre,
e·l’ach mercè,     axí com o dec fayre.
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!

Auyts, barons    qui passats per la via,
si és dolor    tan gran com és la mia,
del meu car Fyl,    que Déus donat m’avia;
que·l vey morir    de mort tan descausida!
Mort, com no·m prens?     Volentera moria!
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
[Uy bel maytí]     m’apellàvon Maria,
or me scamiats     mos noms, lasa, esmarida,
que mariment    n’auray, mays cascun dia
del meu Fyl car,     mon conort que n’avia.
Jueus l·han pres    sens tort, que no·ls tenia;
la·un lo bat,    e l·altre vey que·l lia.
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
Tostemps j’iray,    dolenta e esmarida,
car aquel gaug    que eu soler avia
or m·és tornats    en dolor e·en yra,
regardant Fyl   que·l cors meus partoria.
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
Ara·s dublen     les dolos a Maria,
e diu ploran     que sofrir no u poria,
que·l gladi [...]   que Simeon deia,
que de dolor     lo cor meu partiria;
car be no say     [què·m fassa ni] què·m dia.
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
Molt me pesa    lo greu mal que·l vey trayre,
Ay! Què·s farà    la via la sa mayre?
Tu vas morir,    que·s mon Fyl e mon Payre,
de tot lo món     es apellat Salvayre.
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
Cascuna·s pens,     si un sol fyl avia,
si auria dol,     si penjar lo veya;
donchs io, lassa,     que·l fyl de Deu noyria,
si·n dey plorar     uymays, la nit e·l dia.
[Bé n’a dur cor,     qui no·m fa companyia.]
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
«Mayre», dix Deus,     «no us doneç meraveyla
si eu vuyl morir     ni sofrir tan gran pena,
que·l mal qu·eu n’hay     a vós gran gay amena:
de Paradis     sotç dona e regina».
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!
 
Cant au Jhesús,    las dolos de sa mayre,
clamet Johan,     axi com o pot fayre:
«Cosin Johan,     a vós coman ma mayre,
que li siats fyl,     e ela a vos mayre;
e·n Paradis     abduy ayats repayre».
      Oy, bels Fyls cars!
      Molt m’és lo jorn dolorós e amars!

Oïu, senyors que creieu en Déu Pare
 
Oïu, senyors  que creieu en Déu Pare,
oïu, si us plau, de Jesús el Salvador!
Per nosaltres morí,  i no li agradà gaire,
dalt de la creu, on li va pregar el lladre,
i el va perdonar, tal com havia de fer-ho.
        Oh, bon fill car!
        Molt m’és el jorn dolorós i amarg!
 
Oïu, barons que passeu per la via,
si hi ha dolor tan gran com és la meva,
pel meu Fill car, que Déu donat m’havia;
que el veig morir de mort tan envilida!
Mort, com no em prens? De bon grat moriria!

[Aquest matí] tots em dèieu Maria,
ara em canvieu mon nom per Afligida,
que gran dolor en tindré, i més cada dia,
pel meu Fill car, i el conhort que en rebia.
Jueus l’han pres sens culpa, que no en tenia;
l’un el colpeja, i l’altre veig que el lliga.
 
Sempre aniré amb dolor i afligida,
car aquell goig que fins ara tenia
se m’ha tornat en dolor i en ira,
mirant el Fill, que el meu cor se’m partia.
 
Ara es doblen els dolors de Maria,
i dic plorant que sofrir no ho podria,
que l’espasa que Simeó va predir
que de dolor el cor meu partiria;
i ja no sé què feia ni què deia.
 
Em pesa molt el greu mal que veig que el traeix,
Ai! Doncs cap on farà camí sa mare?
Tu vas morir, que ets mon Fill i mon Pare,
i tot el món Salvador t’anomena.
 
Cada dona pensi, si un sol fill tenia,
si el veia penjat, quin dolor no tindria;
doncs trista jo,  que el Fill de Déu nodria,
si en dec plorar avui, de nit i dia!   
[Bé en té el cor dur, qui no em fa companyia!]

«Mare», digué Déu, «no en tingueu meravella,
si jo vull morir i sofrir tan gran pena,
que el mal que en tinc, a vós gran goig destina:
del Paradís sou mestressa i regina».

Quan oí Jesús els dolors de sa mare,
cridà Joan, tal com Ell podia fer-ho:
«Cosí Joan, t’encomano la mare,
sigues-li fill, i ella a tu et sigui mare;
i al Paradís tots dos tingueu estatge».
 

Versió lliure meva d’aquest poema anònim, de mitjan segle XIII, que forma part del cicle litúrgic de Pasqua, dins el gènere de “Plany de la Verge Maria”, ja que posa en boca de la Verge una lamentació per la crucifixió del seu Fill. És un dels poemes més antics escrits a Catalunya, una mica posterior a l’Epístola farcida de Sant Esteve. Està escrit en provençal, que era la llengua poètica per excel·lència en aquella època, però ja conté força catalanismes lèxics o sintàctics.
 
Del poema es coneixen diverses variants manuscrites. El dominic valencià pare Jaume Villanueva el va descobrir l’any 1806 a la col·legiata d’Àger; el va titular «Planctus Sanctæ Mariæ Virginis, metro vernaculo scripto ante sec. XIII», i el 1821 el va editar al volum IX del seu famós Viage literario a las Iglesias de España. L’erudit Manuel Milà i Fontanals el va reproduir, corregit i esmenat, a Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853) i també, parcialment, a Trovadores en España (1861). El manuscrit d’Àger es conserva a la Biblioteca de Catalunya. L’any 1885, el francès Camil Chabanneau en publica una versió diferent, que trobà dins una Passió occitana; el manuscrit d’aquesta Passió es troba a la Bibliothèque Nationale de París, però del Plany hi ha còpies fragmentàries a Mallorca i a Solsona, així com una transcripció feta per Josep M. Casacuberta el 1923 d’una versió que hi havia a Morella i que es va perdre durant la Guerra Civil. El 1959, Ramon Aramon i Serra en va fer una excel·lent edició crítica; després, Amadeu Soberanas en va publicar una versió diferent, i Barbara Spagiari n’ha analitzat dues altres.
 
Cito sobre l’edició de Villanueva, Viage literario, IX (València, 1821):
http://sirio.ua.es/libros/BFilosofia/viage_literario_iglesias_IX/ima0283.htm 
Podeu trobar el Plany a les pàgines 281-283. 

Hi regularitzo les separacions de paraules i l’accentuació segons els criteris moderns de transcripció, i en dos casos hi he restituït, entre claudàtors, sengles fragments que hi mancaven, basant-me en les edicions d’Aramon i de Spagiari, respectivament.
 
En aquest enllaç es poden trobar referències a diverses versions i estudis sobre aquest poema:
http://ucblibrary4.berkeley.edu:8088/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/1247Work.xml&style=BITECA/templates/Work.xsl&gobk=

Imatges (Wikimedia Commons): a) Anònim (Mestre de Santa Maria de Taüll), detall de l’absis de Santa Maria de Taüll, fresc (c. 1123) traspassat a tela. Museu Nacional d’Art de Catalunya; b) Giotto di Bondone, Plany per Crist mort, fresc (1305), Cappella degli Scrovegni, Pàdua. .