Foscolo - In morte del fratello Giovanni

Ugo Foscolo (1778-1827)
In morte del fratello Giovanni
 
Un dì, s’io non andrò sempre fuggendo
di gente in gente, mi vedrai seduto
su la tua pietra, o fratel mio, gemendo
il fior de’ tuoi gentili anni caduto:
      La madre or sol, suo dì tardo traendo,
parla di me col tuo cenere muto:
ma io deluse a voi le palme tendo;
e se da lunge i miei tetti saluto,
      Sento gli avversi Numi, e le secrete
cure che al viver tuo furon tempesta;
e prego anch’io nel tuo porto quiete:
      Questo di tanta speme oggi mi resta!
Straniere genti, l’ossa mie rendete
allora al petto della madre mesta.
 
En la mort del meu germà Joan
 
Si algun dia podia oblidar els desenganys   
i parar de fugir, em tindries seient
vora la teva tomba, ai germà meu, planyent
la flor tallada d’hora d’aquells teus gentils anys.
     Ara la mare, sola, sota el pes de tants danys,
parla potser de mi amb tes cendres callades,   
mentre les meves mans estenc vers tu endebades;
i si des de tan lluny enyoro els vells tiranys,
      puc sentir a prop els fats adversos, la secreta
sofrença que, vivint, et fou cruel tempesta,  
i espero al teu costat poder trobar repòs:   
      sols aquesta esperança és el que avui em resta!
Llavors porteu, amics estrangers, el meu cos  
en braços de ma mare, que viu en plors desfeta.
  
          [Versió més literal]
 
Un dia, si no vaig sempre fugint / de país en país, em veuràs assegut / sobre la teva llosa, germà meu, plorant / la flor caiguda dels teus anys gentils; // ara la mare, sola, portant el pes feixuc dels dies, / parla de mi amb les teves cendres mudes, / però jo debades estenc les mans cap a tu; / i si de lluny els meus casals saludo, // sento els adversos fats i les secretes / penes que per a la teva vida foren tempesta; / i prego reposar tranquil en el teu port: // de tantes esperances, avui sols aquesta em resta! / Gent estrangera, els meus ossos porteu / llavors al pit de la meva trista mare.
 
Versió molt lliure meva, on he hagut de passar del decasíl·lab a l’alexandrí i forçar agosaradament el text per mantenir una aparença de rima; ja m’ho perdonareu, confio. Per contrapesar tanta traïdoria, també hi he posat una versió més literal, i l'original, és clar.
 
Ugo Foscolo va ser un poeta, novel·lista i dramaturg nascut a l’illa de Zacint, al Jònic, que llavors pertanyia a la República de Venècia i avui és de Grècia. Patriota italià, el 1799 va lluitar amb les tropes napoleòniques contra l'imperi austríac, que ocupava la Lombardia, la Toscana i el Vèneto. Amb la caiguda de Napoleó i el retorn dels austríacs, es va haver d’exiliar a Londres, on va malviure fent de professor fins a la seva mort. A cavall entre el neoclassicisme i el romanticisme, la seva obra lírica més coneguda és Dei Sepolcri (Dels sepulcres). També va traduir Catul i la Ilíada a l’italià i va escriure assaigs sobre Dante, Boccaccio i Petrarca.
 
Imatge (Wikimedia Commons): Ugo Foscolo, pintat per François-Xavier Fabre, oli sobre tela (1813), Biblioteca Nazionale Centrale di Firenze.