Kavafis - Troians

 

Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)
Troians

Els nostres esforços, els dels dissortats,
els nostres esforços són com els dels troians.
Aconseguim un petit triomf,
ens refem una mica, i retrobem
el coratge i tenim noves esperances. 

Però sempre hi ha alguna cosa nova que ens frena:
Aquil·les surt del fossat de davant nostre
i amb els seus crits ens esparvera. 

Els nostres esforços són com els dels troians.
Pensem que amb audàcia i fermesa
canviarem la sort que ens és adversa,
i sortim fora murs a combatre. 

Però quan arriba l'hora de la veritat,
fermesa i audàcia se’ns fan fonedisses;
l’ànim se’ns torba i ens paralitza;
i correm entorn de la muralla
intentant d’escapolir-nos tot fugint.
 
Tanmateix, la derrota és ben certa. Allà dalt,
als merlets, els gemecs ja han començat.
Pels sentiments i records dels nostres dies,
Príam i Hècuba ploren amargament per nosaltres.

Visió, la de Kavafis, molt pessimista: certament, Troia va acabar cremada i enderrocada, però cal confiar que no sempre han de guanyar "els bons".

Versió lliure meva sobre traduccions al francès, a l’anglès i al castellà, a part de l’excel·lent versió catalana d’Alexis E. Solà. Lamento no tenir les de Joan Ferraté i d’Avellà i Garcés (si algú vol tenir un detallet, ja ho sabeu…).

Imatges (Wikimedia Commons): a) Giovanni Domenico Tièpolo, ‘Els grecs entrant a Troia’, oli sobre tela (c. 1760), Sinebrychoff Art Museum, Hèlsinki; b) Retrat de Kavafis, dibuix de Konstandinos Maléas (c. 1920), publicat el 1933 a Nea Estia, vol. 14.

Amnistia i autodeterminació.