Goethe - Faust

 

 
J. W. Goethe (1749-1832)
Faust (fragment)
 
Wie anders wirkt dies Zeichen auf mich ein!
Du, Geist der Erde, bist mir näher;
Schon fühl ich meine Kräfte höher,
Schon glüh ich wie von neuem Wein.
Ich fühle Mut, mich in die Welt zu wagen,
Der Erde Weh, der Erde Glück zu tragen,
Mit Stürmen mich herumzuschlagen
Und in des Schiffbruchs Knirschen nicht zu zagen.
Es wölkt sich über mir-
Der Mond verbirgt sein Licht-
Die Lampe schwindet!
Es dampft! Es zucken rote Strahlen
Mir um das Haupt- Es weht
Ein Schauer vom Gewölb herab
Und faßt mich an!
Ich fühl's, du schwebst um mich, erflehter Geist
Enthülle dich!
Ha! wie's in meinem Herzen reißt!
Zu neuen Gefühlen
All meine Sinnen sich erwühlen!
Ich fühle ganz mein Herz dir hingegeben!
Du mußt! du mußt! und kostet es mein Leben!
 
                                * * *
 
Oh, quin efecte estrany em fa, aquest signe!
Esperit de la terra, tu ets molt més a prop meu;
ara sento com creix la meva força,
i m’encenc com tastant vi novell.
Tinc prou valor per enfrontar-me al món,
carregar-me al damunt
tot el goig i el dolor de la terra,
fer front a les tempestes
i no cedir en la fragor del naufragi.
El cel se m'ennuvola a sobre,
la lluna amaga la seva claror...
La llàntia se m’apaga!
Fumeja! Uns raigs vermells
envolten el meu cap!
Sento un calfred que baixa des del sostre:
com em fa tremolar!
Puc sentir-te voleiant entorn meu,
esperit implorat: mostra-te’m!
Ah, i com m’esquinça el cor!
Envers sentiments nous
els meus sentits es mouen!
Sento el meu cor com se’t lliura sencer!
Mostra’t! Sí, fes-ho, mal que em costi la vida!
 

 

Versió lliure meva d’un fragment d’aquest llibre enorme. Del Faust tinc la clàssica versió catalana en vers de Josep Lleonart (1938) i una versió castellana en prosa, l'encara més clàssica de Rafael Cansinos Asens (1905: reedició de 1988), que em van regalar, l’estiu de 1990, els estudiants alemanys de català que van fer una estada a Balsareny. Els recordo amb gran simpatia: espero que els estudis i la vida els hagin anat molt bé. De les Elegies Romanes, Ifigènia a Tàurida i La Margarideta (adaptació d'escenes de la primera part del Faust), tinc les versions de Joan Maragall. I tinc la magnífica selecció de les Poesies, edició a cura de Miquel Desclot, traduïdes per ell i per altres. També hi ha una versió del Faust de Jaume Ortolà (2009), que no tinc, així com els Werther de Joan Alavedra i de Manel Pla, el Wilhelm Meister de Joan Murgades, el Viatge a Itàlia de Rafael Bofill; la seva correspondència amb Eckermann publicada per Alpha, i molt més: va ser un escriptor prolífic i ha estat prou traduït al català, bé que no del tot.
 
Aquí he adaptat maldestrament aquest fragment de la primera escena de la primera part (després del pròleg celestial). Faust, tot i els seus amplis coneixements en filosofia, dret, medicina, ciències i teologia, considera que no ha après res, i es plany de no poder aportar a la humanitat res que pugui millorar-la. Llavors, desesperat, obre un llibre manuscrit de l’astròleg esotèric Nostradamus, hi veu el signe del macrocosmos, i comença a notar la presència vora seu d’un ésser poderós: Mefistòfil, que se li apareixerà per proposar-li una aventura intel·lectual única: assolir la saviesa absoluta, el coneixement perfecte, transcendint tots els límits humans a canvi de vendre’s l’ànima. La primera part del Faust (1808, revisada el 1828) és en línies generals romàntica i amb una trama assequible; mentre que la segona (1832) és filosòficament i estèticament molt més complexa. Per això, tant les òperes o cantates de Gounod, Berlioz, Boito i altres, com les diverses adaptacions teatrals o cinematogràfiques que se n’han fet es solen centrar sobretot en els fets que narra la primera part. 

En la filosofia antiga, medieval i hermètica s’estudiaven les analogies entre el macrocosmos (l’univers en conjunt) amb el microcosmos (l’ésser humà, que creien que reproduïa en petita escala les relacions entre els planetes i el cosmos).
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Karl Joseph Stieler, ‘Retrat de Goethe als 79 anys’, oli sobre tela (1828), Neue Pinakothek, Munic;  b) Wilhelm Anton Kaulbach, ‘Faust i Mefistòfil’, oli sobre tela (c. 1900), col·lecció privada; c) Analogies entre macrocosmos i microcosmos, en una dibuix de Robert Fludd, a la seva Utriusque Cosmi Historia (1617).
 
Amnistia i autodeterminació.