Alain Chartier (1385-1433)
Au feu, au feu, qui trestout mon cueur ard
Par un brandon tiré d'ung doulx regard
Tout enflambé d'ardent desir d'amours !
Grace, mercy, confort et bon secours,
Ne me laissez brusler, se Dieu vous gard.
Etincelles et fumée s'en part ;
Embrasé suis du feu qui croist tousjours.
Au feu, au feu !
Tirez, boutez, chassez tout a l'escart
Ce dur danger, gettez de toute part
Eaue de pitié, de lermes et de plours.
A l'aide, hélas ! Je n'ay confort d'ailleurs.
Avancez vous, ou vous vendrez trop tart !
Au feu, au feu !
* * *
Hi ha foc, hi ha foc, que el meu cor sencer crema
per un brandó que em llança un dolç esguard
tot inflamat d’ardent desig d’amor!
Gràcia, mercè, confort i bon socors,
no permeteu que em cremi, i Déu vos guard.
Flama, escalfor, ardor pertot s’escampa,
guspires i fum se n’escapen;
sóc abrusat pel foc que creix tothora.
Hi ha foc, hi ha foc!
Llenceu, feu fora, lluny de mi aparteu
aquest perill; tireu de tot arreu
aigua de pietat, de llàgrimes i plors.
Ajudeu-me, ai de mi! Ja enlloc no tinc confort.
Afanyeu-vos, o vindreu massa tard!
Hi ha foc, hi ha foc!
Alain Chartier va ser un poeta francès de començaments del segle XV, autor del famós poema ‘La bella dama sens mercè’, que va esdevenir un tòpic medieval. En aquest poema, transcrit en la grafia de l'època, compara l’amor que el consumeix amb el foc d’un incendi i fa un crit de socors com quan es cala foc de debò. Versió lliure meva; n’hi ha una de molt millor al català, obra d’Alain Verjat.
Imatge (Wikimedia Commons): Parella cavalcant, capsa d’ivori d’un mirall (c.1325), Musée du Louvre, París.

És molt potent aquest poema! Però "l'amor excerceix la seva màxima força en aquells que més s'hi resisteixen", recordo que deia el pròleg de l'obra de Gilabert de Próixita.
ResponEliminaEls dards d'Eros tenen molt poder... "Ciego que apuntas y atinas"
Elimina