Verdaguer - Els pobres, els sants

Jacint Verdaguer (1845-1902)
Els pobres, els sants
 
Amb els hòmens que tant ama
Déu compartí l’univers:
als rics els donà la terra
i als pobres els donà el cel.
 
Mes, desitjós d’aplegar-los
dins un paradís mateix,
com pare que a tots estima
los donà aquest manament:
 
—Pobres i rics, amau-vos uns als altres,
amb amor compartiu-vos vostres béns:
ric, amb el pobre comparteix la terra;
pobre, amb el ric tu comparteix el cel.

 

Poema que palesa la visió conformista que el poeta tenia de la desigualtat social, que seria fruit de la voluntat divina i que es resoldria tan sols mitjançant la caritat que els rics fessin als pobres. Això sí, Verdaguer mateix es desvivia fent caritat, fins i tot en excés i potser no sempre als destinataris adequats, de primer amb els diners del marquès de Comillas i, quan aquest li va tancar l’aixeta, amb els seus propis recursos, fins al punt d’hipotecar-se, cedir els seus drets d’autor i acabar arruïnat. És clar que la caritat no pot ser de cap manera la solució a les desigualtats; però ell hi creia i la va practicar fins al final.

Imatges: bust de Verdaguer, obra de Josep Borrell i Nicolau (1924), Ajuntament de Vic (fotos meves, 2015).

Amnistia i llibertat.