Gaetano Donizetti (1797-1848)
Povero Ernesto
Povero Ernesto!
Dallo zio cacciato,
da tutti abbandonato;
mi restava un amico,
da tutti abbandonato;
mi restava un amico,
e un coperto nemico
discopro in lui, che a' danni miei congiura.
Perder Norina, oh Dio!
Ben feci a lei d'esprimere
in un foglio i sensi miei.
Ora in altra contrada
i giorni grami a trascinar si vada.
Cercherò lontana terra
dove gemer sconosciuto;
la vivrò col cuore in guerra
deplorando il ben perduto;
ma né sorte a me nemica,
né frapposti monti e mar,
ti potranno, o dolce amica,
dal mio core cancellar.
E se fia che ad altro oggetto
tu rivolga un giorno il core,
se mai fia che un nuovo affetto
spenga in te l'antico ardore,
non temer che un infelice
te spergiura accusi al ciel;
se tu sei, ben mio, felice,
sara pago il tuo fedel.
[Don Pasquale (1843), acte II]
***
Pobre Ernest!
discopro in lui, che a' danni miei congiura.
Perder Norina, oh Dio!
Ben feci a lei d'esprimere
in un foglio i sensi miei.
Ora in altra contrada
i giorni grami a trascinar si vada.
Cercherò lontana terra
dove gemer sconosciuto;
la vivrò col cuore in guerra
deplorando il ben perduto;
ma né sorte a me nemica,
né frapposti monti e mar,
ti potranno, o dolce amica,
dal mio core cancellar.
E se fia che ad altro oggetto
tu rivolga un giorno il core,
se mai fia che un nuovo affetto
spenga in te l'antico ardore,
non temer che un infelice
te spergiura accusi al ciel;
se tu sei, ben mio, felice,
sara pago il tuo fedel.
[Don Pasquale (1843), acte II]
***
Pobre Ernest!
L’oncle em fa fora de casa,
i tothom m’ha abandonat;
un sol amic em quedava,
i és l'enemic amagat
que contra meu conspirava.
Perdre Norina, Déu meu!
Jo li he expressat l'amor meu
i tothom m’ha abandonat;
un sol amic em quedava,
i és l'enemic amagat
que contra meu conspirava.
Perdre Norina, Déu meu!
Jo li he expressat l'amor meu
per carta: crec que he fet bé.
Ara, en una altra contrada,
els meus dies finiré.
Cercaré lluny una terra
on plorar desconegut;
hi viuré amb el cor en guerra
enyorant el bé perdut.
Però ni la sort adversa,
ni les muntanyes ni el mar
no podran mai, dolça amiga,
del meu cor fer-te oblidar.
I si fos que un dia a un altre
li lliuressis el teu cor,
si de cas un altre afecte
t’apagués l’antic ardor,
no temis que de perjuri
et pogués acusar el cel;
car, sabent que tu ets feliç,
també ho serà el teu fidel.
Versió meva lliure de l’ària d’Ernesto, de l’òpera bufa Don Pasquale, de Donizetti, que avui ha
inaugurat la temporada d’òpera del Liceu després del concert de dimarts passat,
amb l’Orquestra Nacional de París dirigida per Georges Dudamel, que va
interpretar la Novena simfonia de Mahler. Aquest Don Pasquale l’interpreten, entre altres, Carlos Chausson i
Alessandro Corbelli (Don Paquale), Andrzej Filończyk i el navassenc Carles
Pachón (Dr. Malatesta), Xabier Anduaga i Santiago Ballerini (Ernesto), Sara
Blanch i Serena Sáenz (Norina), David Cervera (notari) i Sonia Aguirre
(majordoma). Un repartiment amb veterans reconeguts i joves veus ja ben
consolidades, amb l’orquestra titular del Liceu dirigida pel puig-regenc Josep
Pons —sempre una garantia de perfecció— i amb el cor del Liceu dirigit per Pablo
Assante; amb direcció escènica de Damiano Michieletto. Fins al dia 9 d’octubre. Val la pena!
Al vídeo (llicència Youtube), amb el tenor Juan Diego Flórez en una representació a Zuric el 2006.
Amnistia i llibertat.
Ara, en una altra contrada,
els meus dies finiré.
Cercaré lluny una terra
on plorar desconegut;
hi viuré amb el cor en guerra
enyorant el bé perdut.
Però ni la sort adversa,
ni les muntanyes ni el mar
no podran mai, dolça amiga,
del meu cor fer-te oblidar.
I si fos que un dia a un altre
li lliuressis el teu cor,
si de cas un altre afecte
t’apagués l’antic ardor,
no temis que de perjuri
et pogués acusar el cel;
car, sabent que tu ets feliç,
també ho serà el teu fidel.
Al vídeo (llicència Youtube), amb el tenor Juan Diego Flórez en una representació a Zuric el 2006.
Amnistia i llibertat.
Que noble aquesta manera d'estimar! Sense voler tenir a l'altre si ne quan non.
ResponEliminaBé, és una òpera còmica... En els dramons romàntics una cosa així podria fàcilment acabar en un (o dos) suïcidis o homicidis, o tot plegat. Però tens raó: l'amor és voler el bé de la persona estimada, i si aquesta creu que el seu bé és estar amb algú altre, doncs com predicava el reverend Gründig: resignació i conformitat.
Elimina