Apollinaire - Tourbillon de mouches

Guillaume Apollinaire (1880-1918)
6/ Tourbillon de mouches
 
Un cavalier va dans la plaine
La jeune fille pense à lui
Et cette flotte à Mitylène
Le fil de fer est là qui luit 

Comme ils cueillaient la rose ardente
Leurs yeux tout à coup ont fleuri
Mais quel soleil la bouche errante
À qui la bouche avait souri
 
            [Lueurs des tirs, 1915, recollit dins Calligrammes, 1918]
 
Remolí de mosques
 
Un cavaller va per la plana
La noia jove pensa en ell
I aquesta flota a Mitilene
El filferro és allà tot lluent
 
Mentre la rosa ardent collien
De sobte han florit els seus ulls
Però quin sol de boca errívola
A qui la boca ha somrigut
 
Sisè dels set poemes del recull manuscrit d’Apollinaire Le médaillon toujours fermé, escrit a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. En les seves cartes de 1915, Apollinaire havia parlat  a Madeleine Pagès de “l’abominable horror de milions d’enormes mosques blaves” i de llur senyor Belcebú, que imperaven a les trinxeres; i el 2 de setembre li deia que les mosques ja començaven a desaparèixer. No tinc clara la referència a Mitilene (la capital de Lesbos): potser perquè el 1901, durant la guerra franco-turca, una esquadra de la flota francesa va ocupar el port d’aquella ciutat. Tampoc sé exactament què és el “fil de fer” del vers 4. Al vers 2, “la noia jove” passa a ser “la dona jove” (la jeune femme”) en la versió manuscrita enviada a Louise de Colligny ("Lou"). Versió meva lliure.

Imatge (Wikimedia Commons): il·lustració d'André Rouveyre i Leonetto Cappiello per a l'edició de Le Poète assassiné (1916), d'Apollinaire.