Apollinaire - Les granadines repentantes

 

Guillaume Apollinaire (1880-1918)
5/ Les grenadines repentantes

En est-il donc deux dans Grenade
Qui pleurent sur ton seul péché
Ici l’on jette la grenade
Qui se change en un œuf coché 

Puisqu’il en naît des coqs Infante
Entends-les chanter leurs dédains
Et que la grenade est touchante
Dans nos effroyables jardins
 
            [Lueurs des tirs, 1915, 
              recollit dins Calligrammes, 1918]
 
Les granadines penedides
 
Així n’hi ha dues a Granada
Plorant pel teu únic pecat
Mentre aquí ens tiren les granades
Que esdevenen ous fecundats  
 
Perquè en neixen galls Infanta
Escolta’ls cantar els seus menyspreus 
La granada que n’és de commovedora
En els nostres jardins dantescs
 
Cinquè dels set poemes del recull manuscrit d’Apollinaire Le médaillon toujours fermé, de versos escrits a la trinxera durant la Primera Guerra Mundial. Versió meva lliure. El poeta s’inspira en una postal que li va enviar, des de Granada, Marie Laurencin, en què es veien, potser en un dibuix de la mateixa Marie, dues noies granadines en un balcó, i estableix una comparació agredolça entre el nom de la ciutat i dels seus habitants amb les granades que esclataven a les trinxeres. Marie Laurencin era una amiga del poeta —es van conèixer arran de llur amistat amb Picasso—, i “l’únic pecat” d’ella deu ser el fet d’haver-se casat, no amb Apollinaire, sinó amb un noble alemany, el baró de Waetjen, i anar-se’n tots dos a viure a Espanya; tot i així, Marie i Guillaume van continuar sent amics i escrivint-se. En dos dels poemes, Apollinaire l'anomena "Infanta", atribuint-li en broma un títol nobiliari espanyol. He traduït “effroyables” (esgarrifosos) per “dantescs” per l’assonància. Versió lliure meva. 

 
Imatge (Wikimedia Commons): Apollinaire, en un dibuix de Louis Marcoussis (1913). Marcoussis era el pseudònim de Ludwig Casimir Ladislas Markous (1878-1946), pintor cubista polonès establert a París.