Friedrich
Nietzsche / Gustav Mahler
Oh Mensch! (Simfonia núm. 3)
Oh Mensch! Gieb Acht!
Was spricht die tiefe Mitternacht?
Ich schlief —,
Aus tiefem Traum bin ich erwacht: —
Die Welt ist tief,
Und tiefer als der Tag gedacht.
Oh Mensch! Gieb Acht!
Tief ist ihr Weh —,
Lust — tiefer noch als Herzeleid:
Weh spricht: Vergeh!
Doch alle Lust will Ewigkeit —,
— will tiefe, tiefe Ewigkeit!
* * *
Oh, home, ves amb compte!
Què et diu la mitjanit profunda?
Jo dormia.
Vaig despertar-me d’un son profund.
El món és profund,
i més profundament pensat que el dia.
Oh, home, ves amb compte!
Profund és el seu dolor,
i el plaer, encara més profund que l’angoixa.
El dolor diu: ves fent!
Però tot plaer vol eternitat.
Vol una profunda, profunda eternitat!
L’enorme Josep Pons, director titular del Liceu i un dels
mahlerians més destacats a nivell mundial, ha dirigit la tercera simfonia de
Gustav Mahler, amb l’orquestra del Liceu acompanyada de la mezzosoprano
Victoria Karkacheva, del cor femení del Liceu i del cor Vivaldi de petits
cantors de Catalunya, dirigits per Pablo Assante i Òscar Boada respectivament. Un
centenar de músics i més de cinquanta veus han donat vida a aquesta simfonia
composta el 1895, molt llarga (una hora i mitja) i d’una gran intensitat emocional,
en què Mahler va voler expressar amb música la seva concepció del món,
reflexionant sobre el dolor i la mort, en contraposició amb la força del desig i l’anhel de redempció.
Dels vuit moviments de l’obra en destaca el quart, on una mezzo canta els versos de Nietzsche, trets del seu llibre Així parlà Zaratustra, que he intentat de traduir a dalt. Tot seguit, en el cinquè, el cor infantil imita el so de les campanes i el cor femení canta el lied Es sungen drei Engeln (m’han dit tres àngels), que forma part de la col·lecció de lieds Des Knaben Wunderhorn (el corn màgic del minyó), un recull de poemes populars alemanys recopilat a començaments del segle XIX per Clemens Brentano i Achim von Arnim, després musicats per Mahler. Ha estat una delícia.
El Liceu es proposa el repte de “l’Univers Mahler”: programar totes les simfonies d’aquest compositor. De fet, ja fa tres anys, el mateix Josep Pons va dirigir la cinquena; l’any passat Gustavo Dudamel ho va fer amb la novena, i el juliol que ve podrem escoltar la sisena.
En el vídeo (llicència Youtube) podem escoltar el cinquè moviment, amb Waltraud Meier i l’HR Orchestra de Frankfurt dirigida per Paavo Jarvi l’any 2007.
Oh Mensch! (Simfonia núm. 3)
Was spricht die tiefe Mitternacht?
Ich schlief —,
Aus tiefem Traum bin ich erwacht: —
Die Welt ist tief,
Und tiefer als der Tag gedacht.
Oh Mensch! Gieb Acht!
Tief ist ihr Weh —,
Lust — tiefer noch als Herzeleid:
Weh spricht: Vergeh!
Doch alle Lust will Ewigkeit —,
— will tiefe, tiefe Ewigkeit!
Què et diu la mitjanit profunda?
Jo dormia.
Vaig despertar-me d’un son profund.
El món és profund,
i més profundament pensat que el dia.
Oh, home, ves amb compte!
Profund és el seu dolor,
i el plaer, encara més profund que l’angoixa.
El dolor diu: ves fent!
Però tot plaer vol eternitat.
Vol una profunda, profunda eternitat!
Dels vuit moviments de l’obra en destaca el quart, on una mezzo canta els versos de Nietzsche, trets del seu llibre Així parlà Zaratustra, que he intentat de traduir a dalt. Tot seguit, en el cinquè, el cor infantil imita el so de les campanes i el cor femení canta el lied Es sungen drei Engeln (m’han dit tres àngels), que forma part de la col·lecció de lieds Des Knaben Wunderhorn (el corn màgic del minyó), un recull de poemes populars alemanys recopilat a començaments del segle XIX per Clemens Brentano i Achim von Arnim, després musicats per Mahler. Ha estat una delícia.
El Liceu es proposa el repte de “l’Univers Mahler”: programar totes les simfonies d’aquest compositor. De fet, ja fa tres anys, el mateix Josep Pons va dirigir la cinquena; l’any passat Gustavo Dudamel ho va fer amb la novena, i el juliol que ve podrem escoltar la sisena.
En el vídeo (llicència Youtube) podem escoltar el cinquè moviment, amb Waltraud Meier i l’HR Orchestra de Frankfurt dirigida per Paavo Jarvi l’any 2007.
"Però tot plaer vol eternitat./ Vol una profunda, profunda eternitat!": m'agrada molt, sempre que t'enamores voldries que fos per sempre.
ResponEliminaAquest Clemens Brentano i Achim von Arnim serien el germà i el marit de la Bettina escriptora que va estar relacionada amb Goethe, que recordo de La immortalitat de Kundera.
En efecte, tens tota la raó. No conec l'obra de Bettina von Armin, née Brentano: hauria de llegir-ne alguna cosa, devia ser tot un personatge.
Elimina