Anònim - Orientis partibus

 

Anònim (segle XIII)
Orientis partibus
 
Orientis partibus
adventavit asinus
pulcher et fortissimus,
sarcinis aptissimus.
 
      Hez, sire Asnes, car chantez,
      belle bouche rechignez,
      vous aurez du foin assez,
      et de l’avoine a plantez.
 
Lentus erat pedibus,
nisi foret baculus,
et eum in clunibus
pungeret aculeus.
      Hez, Sire Asnes, etc.

Hic in collibus Sichen
iam nutritus sub Ruben,
Transiit per Iordanem,
Saliit in Bethlehem.
      Hez, Sire Asnes, etc.
 
Ecce magnis auribus,
subiugalis filius,
Asinus egregius,
asinorum dominus.
      Hez, Sire Asnes, etc.
 
Saltu vincit hinnulos,
dammas et capreolos,
super dromedarios,
velox Madianeos.
      Hez, Sire Asnes, etc.
 
Aurum de Arabia,
thus et myrrham de Saba,
tulit in ecclesia
Virtus asinaria.
      Hez, Sire Asnes, etc .
 
Dum trahit vehicula,
multa cum sarcinula,
illius mandibula
dura terit pabula.
      Hez, Sire Asnes, etc.
 
Cum aristis hordeum
comedit et carduum:
triticum e palea
segregat in area.
      Hez, Sire Asnes, etc.
 
Amen dicas Asine,
iam satur de gramine,
amen, Amen, itera,
aspernare vetera.
         Hez, Sire Asnes, etc.
 
De la part de l’Orient 
 
De la part de l’Orient
un dia va arribar un ase;
molt bonic i molt valent,
capaç de dur molts fardells.
 
         Ihà, senyor Ase, canteu,
         amb bella boca brameu,
         que de fenc prou que en tindreu,
         i d’ordi us atipareu.
 
Caminava amb el pas lent,  
car no hi havia bastó
que el tustés, ni un agulló
que les anques li punxés.
Ihà, senyor Ase...
 
Nodrit als prats de Rubèn
cap allà als colls de Siquem,
el Jordà va travessar
i se’n va arribar a Betlem.
Ihà, senyor Ase...
 
Vet ací amb ses grans orelles, 
fill del jou i del sarró,
aquest ase tan magnífic,
que és de tots els rucs senyor.
Ihà, senyor Ase...
 
Salta més que els cabirols 
i les cabres i les daines,
i a la cursa és més veloç
que els camells de Madian.
Ihà, senyor Ase...
 
De l’Aràbia ha portat l’or
i de Saba, encens i mirra
en aquesta església nostra,
amb son asinina força.
Ihà, senyor Ase...
 
Mentre va tirant del carro  
atapeït d’equipatge,
ell mastega a doble queix
amb ses barres dur farratge.
Ihà, senyor Ase...
 
Fins amb arestes i tot  
es menja l’ordi i els cards;
però a l’era sap triar
el que és palla del que és blat.
Ihà, senyor Ase...
 
Digues amén, senyor Ase,
ara, tip, ja el ventre ple: 
digues amén i fes via,
i que es fotin els més vells.
Ihà, senyor Ase...

Versió meva lliure d’aquest poema anònim en llatí dels primers anys del segle XIII, paròdia d’un himne processional, en aquest cas dedicat a un ase, de qui lloc la força, la capacitat de resistència i fins i tot, amb ironia, la seva bella veu, que imita en la tornada en francès antic. Hom relaciona aquest poema amb la medieval Festa de l’Ase, que el 14 de gener commemorava la fugida a Egipte de la Sagrada Família. A Beauvais (Oise, França) es celebrava aquell dia una missa en què entrava a l'església un home amb un ase portant una noia i un nen que figuraven sant Josep, la Mare de Déu i el nen Jesús i es situaven, amb el ruc i tot, al costat de l’altar. En acabar l’ofici es cantava un himne a l’ase; després, el sacerdot deia “Ite, Missa est” i els fidels, en comptes de dir “Deo Gratias” responien imitant la veu de l’ase: “Ihà-ihà!”. Ara bé, jo crec que aquest poema era una paròdia del que es cantava realment a la missa, ja que no s’hi esmenta cap dels episodis bíblics en què apareixia un ase: la profecia de Balaam, la fugida a Egipte o l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams dalt d’una somera. L’únic detall de tradició cristiana que hi apareix explícit és el fet d’anar a Betlem portant or, encens i mirra, cosa que remet a l’adoració dels Reis d’Orient. Per a la resta, tan sols s’esmenta la força, la velocitat i la golafreria de l’animal.  

Aquest poema va ser musicat per Pierre de Corbeil (1150-1222); les versions que n’he sentit obvien els tres últims versos de la tornada i es limiten a repetir “Hez, sire Asnes, hez!” El podeu escoltar per Youtube en diverses versions, buscant “Orientis partibus”.

El poema el recullen E. K. Chambers (The Mediæval Stage, 1903); F. J. E. Raby, The Oxford Book of Medieval Latin Verse (1959), i Pascale Bourgain, Poésie lyrique latine du Moyen Âge (2000).

Imatges (Wikimedia Commons): a) Anònim: Un ase gaiter, fresc de la KaterinenKirche, Brandenburg; b) Meister des Maréchal de Boucicaut: La fugida a Egipte (1410-15), Musée Jacquemart André, París.