Manon Lescaut. Puccini. Sola, perduta, abbandonata. Ainhoa Arteta

L.Illica, D.Oliva – G.Puccini
Sola, perduta, abbandonata
 
Sola, perduta, abbandonata...
in landa desolata!
Orror! Intorno a me
s'oscura il ciel...
Ahimè, son sola!
E nel profondo deserto io cado,
strazio crudel,
ah! sola abbandonata,
io, la deserta donna!
Ah! Non voglio morir!
No! Non voglio morir!
Tutto dunque è finito.
Terra di pace mi
sembrava questa...
Ahi! Mia beltà funesta,
ire novelle accende...
Strappar da lui
mi si volea; or tutto
il mio passato
orribile risorge,
e vivo innanzi
al guardo mio si posa.
Ah! Di sangue
s'è macchiato.
Ah! Tutto è finito.
Asil di pace ora
la tomba invoco...
No! Non voglio morir...
amore, aita!
 
(Manon Lescaut, acte IV)
 
Sola, perduda, abandonada
 
Sola, perduda, abandonada
en un país desolat.
Horror! Al meu voltant
s'enfosqueix el cel...
Pobra de mi! Estic sola!
Defalleixo en aquest
profund desert,
Cruel angoixa,
ah, sola i abandonada,
jo, la dona desemparada!
Ah! No vull morir!
No! No vull morir!
Així doncs, tot ha acabat.
Terra de pau,
em semblava aquesta...
Ai, la meva funesta bellesa
encén noves ires!
Volien separar-me'n;
ara ressorgeix tot
el meu horrible passat
i em desfila a la vista
amb gran claredat.
Ah! S'ha tacat de sang.
Ah! Tot s'ha acabat.
Invoco ara la mort
com a un asil de pau
Mes no! No vull morir...
amor, ajuda'm!
 
Versió lliure meva de la colpidora última ària de Manon Lescaut. Una òpera de Giacomo Puccini amb llibret de set autors (Luigi Illica i Domenico Oliva els principals, però amb la col·laboració d’altres, entre els quals Ruggiero Leoncavallo i el mateix Puccini), inspirat en la novel·la homònima de l’Abbé Prévost (1731).
 
Estrenada el 1893 a Torí, va ser el primer gran èxit puccinià, anunciava els futurs assoliments (La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, La Fanciulla del West, Il Trittico, Turandot...) que el convertirien en un dels més grans compositors d’òpera a nivell mundial. Amb una partitura que combina ressons wagnerians amb un flux melòdic continu, l’obra ens explica l’amor apassionat entre el cavaller Des Grieux —estudiant de pocs recursos— i la jove Manon —que s’escapa quan la família la destinava a fer-se monja en un convent i ha de buscar-se la vida com pot entremig de gent que se’n vol aprofitar, com el seu mateix germà, el militar Lescaut,  o l’adinerat vell verd Geronte, que la sedueix durant un temps oferint-li una vida luxosa i elegant, però decebedora—.  Fent front a tots els entrebancs que s’oposen a la seva relació, la trama aboca els joves enamorats a un camí cada cop més incert que culminarà tràgicament enmig, això sí, d’una melodia abrandada.  Al vídeo (llicència Youtube), en la veu d’Ainoha Arteta.
 
La Fundació Òpera Catalunya dels Amics de l’Òpera de Sabadell la presenten avui a Manresa, al Kursaal, amb Berna Perles (Manon), Enrique Ferrer (Des Grieux), Milan Perisic (Lescaut), Juan Carlos Esteve (Geronte) i altres, amb l’Orqestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell dirigits per Elio Orciuolo, amb la direcció escènica de Carles Ortiz, escenografia de Jordi Galobart, vestuari de M. Carmen Muñoz i Eva Selma i il·luminació de David Gálvez. Tot us esdeveniment! Ja s’ha representat a Sabadell, Sant Cugat, Granollers i Tarragona, i encara es podrà veure també a Girona, Lleida i Cornellà. No us la perdeu!
 
Vegeu-ne més informació: https://operacatalunya.cat/manon-lescaut/