Horaci - Montium custos

 

Quint Horaci Flac (65-8 aC)
Montium custos
 
Montium custos nemorumque virgo,
quae laborantis utero puellas
ter vocata audis adimisque leto,
     diva triformis,
 
inminens villae tua pinus esto,               5
quam per exactos ego laetus annos
verris obliquom meditantis ictum
     sanguine donem.
 
      [Odes III, 22]
 
Verge dels boscos
 
Verge que guardes boscos i muntanyes,
a qui tres cops invoquen les parteres
perquè del seu dolor tu les deslliuris,
      dea triforme,

vora la vil·la el pi vull dedicar-te,
perquè cada any la sang, en aquest dia,
d’un porc senglar que de biaix ataca
      pugui oferir-te.
 
Dues estrofes sàfiques, cadascuna amb tres versos hendecasíl·labs i un adònic. És una petita oda en homenatge a la deessa Diana, la verge caçadora, protectora dels boscos i muntanyes. Una deessa triple, perquè era identificada alhora amb la Lluna; amb Hècate, divinitat nocturna dels encanteris; i amb Juno Lucina, que vetllava pels infantaments, i per això diu que les dones li demanen que les assisteixi en els tràngols del part. El poeta ha plantat un pi prop de la seva vil·la i el consagra a Diana, i li promet que cada any li sacrificarà un porc. A l’original diu “un verro que ja ha après a atacar obliquament”: jo ho he traduït lliurement per un senglar.
 
Imatge (Wikimedia Commons): ‘Diana’, escultura d’Andreas Klein (segle XX), rèplica d’un original de Lambert Sigisbert Adam de 1753; als jardins del palau de Sanssouci, a Potsdam, prop de Berlín.