Luigi Giacosa / Giuseppe Illica / Giacomo Puccini
Quando men vo
Quando men vo
soletta per la via,
la gente sosta e mira
e la bellezza mia
tutta ricerca in me
da capo a pie’.
Ed assaporo allor
la bramosia sottil,
che da gli occhi traspira,
e dai palesi vezzi
intender sa
alle occulte beltà.
Così l'effluvio del desìo
tutta m'aggira,
felice mi fa! Felice mi fa!
E tu che sai,
che memori e ti struggi
da me tanto rifuggi?
So ben: le angoscie tue
non le vuoi dir,
ma ti senti morir!
[La Bohème, acte II]
Quan vaig soleta pel carrer,
la gent s’atura i mira,
i la meva bellesa admira
tota, de cap a peus.
I assaboreixo llavors
aquell anhel subtil
que als seus ulls traspua,
ulls que saben entendre
dels encisos palesos
l’oculta veritat.
Així l’efluvi del desig
tota m’envolta,
i em fa feliç, feliç!
I tu, que ho saps,
que recordes i llangueixes,
tant de mi has de fugir?
Bé prou que ho sé:
la teva angoixa
no la vols dir,
però et sents morir!
Versió lliure meva del vals
de Musetta, al segon acte de La Bohème.
Al vídeo (llicència Youtube), tota l’escena final del segon acte, amb Olga
Kulchynska, al Liceu el juny de 2016. Aquest
dimecres, 6 de novembre, la Fundació Òpera Catalunya la posa en escena al
teatre Kursaal de Manresa, en una escenografia de Pau Monterde, amb Berna
Perles (Mimì), Kenneth Tarver (Rodolfo), Sabrina Gárdez (Musetta), Milan
Perisic (Marcello), Quim Cornet (Schaunard), Arturo Espinosa (Colline) i Juan Carlos
Esteve (Benoît/Alcindoro), entre altres; i amb l’excel·lència habitual del Cor
dels Amics de l’Òpera de Sabadell i de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la
batuta sempre genial de Daniel Gil de Tejada. En l’any del centenari de la mort
de Puccini, vaja, que serà tota una festa! Us la recomano.
Quando men vo
Quando men vo
soletta per la via,
la gente sosta e mira
e la bellezza mia
tutta ricerca in me
da capo a pie’.
Ed assaporo allor
la bramosia sottil,
che da gli occhi traspira,
e dai palesi vezzi
intender sa
alle occulte beltà.
Così l'effluvio del desìo
tutta m'aggira,
felice mi fa! Felice mi fa!
E tu che sai,
che memori e ti struggi
da me tanto rifuggi?
So ben: le angoscie tue
non le vuoi dir,
ma ti senti morir!
la gent s’atura i mira,
i la meva bellesa admira
tota, de cap a peus.
I assaboreixo llavors
aquell anhel subtil
que als seus ulls traspua,
ulls que saben entendre
dels encisos palesos
l’oculta veritat.
Així l’efluvi del desig
tota m’envolta,
i em fa feliç, feliç!
I tu, que ho saps,
que recordes i llangueixes,
tant de mi has de fugir?
Bé prou que ho sé:
la teva angoixa
no la vols dir,
però et sents morir!
M'agradaria de poder-ne llegir tota la lletra, d'aquesta obra, sembla molt bona.
ResponEliminaAquí la tens. A Kareol.es hi ha els llibrets de moltíssimes òperes, en versió original i traducció al castellà.
Eliminahttp://www.kareol.es/obras/laboheme/boheme.htm