Hesíode (s. VIII a.C.)
Els treballs i els dies [fragment]
La Justícia es plany quan la trepitgen
allà on hi ha homes devoradors de regals,
que imparteixen justícia amb sentències iniqües.
Amagada en la boira, la Justícia els empaita,
plorant per la ciutat i pels costums de la gent;
i porta la desgràcia als homes que la rebutgen
i que no la imparteixen amb equitat.
En canvi, aquells que atorguen veredictes
equànimes als estrangers i als ciutadans
equànimes als estrangers i als ciutadans
i no s’aparten de la dreta llei, aquests veuran
que la seva ciutat prospera i la població augmenta.
I la pau, aliment dels joves, s’escampa per tot el país,
i el magnànim Zeus els allibera de la guerra cruel. […]
En canvi, a aquells qui participen de la desmesura
injusta i cometen acciones perverses,
el magnànim Zeus, fill de Cronos, els sotmet al seu rigor. […]
I vosaltres, reis, reflexioneu sobre la Justícia,
perquè teniu els déus molt a prop, entremig dels homes,
i us observen quan, amb sentències injustes,
oprimiu els uns i els altres sense pensar en el càstig diví. […]
Tingueu sempre present això, reis devoradors d’obsequis;
mesureu les paraules i deixeu de dictar sentències injustes.
Qui planeja malvestats contra algú altre,
les projecta en perjudici d’ell mateix. [...]
La mirada de Zeus tot ho veu i tot ho sap;
us vigila, i coneix bé quina mena de justícia
s’amaga entre els murs de la vostra ciutat. […]
us vigila, i coneix bé quina mena de justícia
s’amaga entre els murs de la vostra ciutat. […]
(Els treballs i els dies, 220-270. Versió meva. Hi ha una versió catalana de Joan Castellanos i Vila (La Magrana, 1999, 2012); i una d'Àngel Igelmo (Adia, 2013). En castellà, entre altres, hi ha la de Lluís Segalà, de 1910, i la de Pérez Giménez i Martínez Díes, de 1978; i en anglès, la de M. L. West, de 1966).
Reflexions d’un poeta molt antic, de fa vint-i-vuit segles, que ja era víctima dels abusos de l'autoritat, però que encara creia en la justícia divina com a contrapunt de la injustícia dels poderosos. Ben aviat, però, els representants dels déus a la terra es van posar al servei dels poderosos i els van passejar sota pal·li fins als nostres dies. I la Justícia la continuen pintant cega, amb tota la raó.
Tant de bo n'hi hagués, de justícia divina. Tot i que en conec més d'un cas. A la meva àvia la perseguia un home que la volia "viva o morta", i va i és ell que mor. Una dona propera a la meva família el marit la tenia tancada en un pis alt del qual no podia baixar, perquè estava impedida. Un dia va i un cotxe l'atropella, aquest home.
ResponEliminaEl títol Les dones i els dies prové d'aquí?
Jo tinc molt coll avall que en aquest món no hi ha justícia divina, entre altres coses perquè no hi ha justícia ni hi ha déus; i en l'altre món, doncs, ves, tampoc m'hi jugaria un pèsol. Els casos que expliques són curiosos, però em semblen pures casualitats. Per definició, si existís això de la justícia divina, hauria de ser general, universal i sistemàtica; altrament, els déus serien justos només de tant en tant i només amb algunes persones, però no sempre ni igual per a tothom, i per tant serien arbitraris, i per tant, injustos, i per tant, no serien déus.
EliminaSí, em sembla evident que Ferrater es va inspirar en el títol d'Hesíode per al de la seva poesia completa.