Klaus Groth / Johannes
Brahms
Ernst ist der Herbst.
Und wenn die Blätter fallen,
sinkt auch das Herz
zu trübem Weh herab.
Still ist die Flur,
und nach dem Süden wallen
die Sänger, stumm,
wie nach dem Grab.
Bleich ist der Tag,
und blasse Nebel schleiern
die Sonne wie die Herzen, ein.
Früh kommt die Nacht:
denn alle Kräfte feiern,
und tief verschlossen ruht das Sein.
Sanft wird der Mensch.
Er sieht die Sonne sinken,
er ahnt des Lebens
wie des Jahres Schluß.
Feucht wird das Aug',
doch in der Träne Blinken,
entströmt des Herzens
seligster Erguß.
Ernst ist der Herbst.
Und wenn die Blätter fallen,
sinkt auch das Herz
zu trübem Weh herab.
Still ist die Flur,
und nach dem Süden wallen
die Sänger, stumm,
wie nach dem Grab.
Bleich ist der Tag,
und blasse Nebel schleiern
die Sonne wie die Herzen, ein.
Früh kommt die Nacht:
denn alle Kräfte feiern,
und tief verschlossen ruht das Sein.
Sanft wird der Mensch.
Er sieht die Sonne sinken,
er ahnt des Lebens
wie des Jahres Schluß.
Feucht wird das Aug',
doch in der Träne Blinken,
entströmt des Herzens
seligster Erguß.
i quan les fulles cauen,
s’enfonsa també el cor
en una trista aflicció.
Silents han quedat els camps,
i cap al sud han marxat
els ocells que cantaven,
muts, com vers la tomba.
i núvols pàl·lids
tapen el sol i també els cors.
Aviat es fa de nit:
car s’aturen tots els afanys
i, profundament reclosos, els éssers reposen.
Veuen com s’amaga el sol,
s’adonen que la vida
és com l’acabament de l’any.
Els ulls se’ls humitegen,
però entre les llàgrimes resplendeix,
brollant dels seus cors,
una efusió de gran benaurança.
El Cor Lerània va ser fundat el 1995 per Jordi Noguera Perathoner, músic d’arrels balsarenyenques com alguns altres components del grup, per exemple el baix Lluís Sanllehy, actual president del Cor. Al llarg d’aquestes tres dècades ha consolidat una posició destacada en el món coral, amb un repertori per a veu sola o bé acompanyats d’instruments diversos, que abasta obres de Bruckner, Monteverdi, Mendelssohn, Taltabull, Gesualdo, Morales, Debussy o Britten.
A Balsareny els coneixem prou bé, ja que hi han actuat en diverses
ocasions: recordem, per exemple, els concerts a l’església parroquial els anys
2009, 2012 i 2023, o al saló del tinell del Castell el 2018. I justament el dia
abans del concert que comento, el dissabte 12 de juliol, havien de cantar Els laments de Monteverdi al monestir de
Serrateix, però les inclemències meteorològiques van aconsellar de suspendre l’acte.
El
programa que van presentar a Sant Benet es titula Les veus de Brahms i ofereix
una selecció de diferents obres que el compositor Johannes Brahms (1833-1897)
va crear per a cor sol, entre els quals alguns motets religiosos, lieds que combinen cançons tradicionals
i populars amb la música romàntica i cants (Gesänge)
amb reflexions espirituals. Els espectadors teníem un magnífic programa de mà amb comentaris sobre el Cor i sobre Brahms, i amb
tots els textos en alemany i en una excel·lent versió catalana a cura de Salvador
Pila.
La peça que he seleccionat forma part dels Fünf Gesänge (cinc cants), opus 104, escrits entre 1886 i 1888 i,
com la resta de les cançons que van presentar, van merèixer llargs aplaudiments
del públic que emplenava l’església del monestir.
Felicitats al Cor Lerània pel
seu aniversari, i per molts anys més ens puguin delectar amb el rigor
interpretatiu, l’exigència tècnica i la qualitat de les seves veus. Moltes
gràcies.
Per una vegada he viscut el que tu expliques. Jo hi era, en aquest concert, però en vaig marxar abans que s'acabés perquè el meu pare està malament de les lumbars i no es trobava bé assegut. No t'hi vaig veure!
ResponEliminaPer cert que, en el concert de fa dos anys del Cor Lerània, al mateix lloc, vaig descobrir per segona vegada Monteverdi, que ja coneixia amb aquesta altracomposició. El "Lamento della ninfa" és una obra que escolto en bucle igual que aquesta des de llavors, la trobo sublim. Quan la vaig sentir en directe volia simplement que no acabés mai.