Cançons de Shakespeare. 8. El rei Lear

 

William Shakespeare (1564-1616)

Cançons de 'King Lear'
 
a/ The codpiece that will house
 
The codpiece that will house
Before the head has any,
The head and he shall louse,
So beggars marry many.
The man that makes his toe
What he his heart should make,
Shall of a corn cry woe,
And turn his sleep to wake.
 
Bragueta que vol casa
 
Bragueta que cerca casa
abans que no en tingui el cap,
tindrà polls al cap i al pap;
així és com un pobre es casa.
Qui amb els peus vulgui enllestir
allò que amb el cor fer cal,
l’ull de poll li farà mal
i no el deixarà dormir.
 
Versió més literal
 
Bragueta que vol tenir casa
abans que no en tingui el cap,
tindrà polls, i també el cap:
així molts captaires es casen.
L'home que fa amb el dit del peu
allò que hauria de fer amb el cor,
gemegarà per l’ull de poll,
i el seu son esdevindrà vigília.
 
Un poema o cançó amb un text un pèl enrevessat per a mi; n’he fet una versió lliure i una de literal que l’acompanya. El sentit sembla ser una burla de qui es deixa governar pels mals instints i no per la raó, donant prioritat a la bragueta abans que al cap i fent les coses amb els peus i no pas amb el cor. Abans el Bufó, que és qui canta o recita aquests versos, ha dit: “He that has a house to put ’s head in has a good headpiece” (qui té una casa per ficar-hi el cap, té un bon barret), i en acabar afegeix: “For there was never yet fair woman but she made mouths in a glass” (perquè no hi hagut mai una dona bonica que no faci ganyotes al mirall). Com volent dir que aquestes coses són òbvies, tothom les sap.

 

b/ [Song]
 
He that has and a little tiny wit,
With hey, ho, the wind and the rain,
Must make content with his fortunes fit,
Though the rain it raineth every day.
 
[Cançó]
 
Qui tingui de seny una engruna,  
amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
que s’acontenti amb la seva fortuna,
perquè de ploure, prou plou cada dia.
 
Cançó del Bufó; una única estrofa que adopta la mateixa estructura i tornada de la cançó final de Twelfth Night, que ja coneixíem. El sentit és obvi: el més assenyat és conformar-se amb la sort de cadascú.

 
c/ [A Prophecy]
 
When priests are more in word than matter,
When brewers mar their malt with water,
When nobles are their tailors’ tutors,
No heretics burned but wenches’ suitors,

When every case in law is right,
No squire in debt, nor no poor knight;
When slanders do not live in tongues,
Nor cutpurses come not to throngs,
When usurers tell their gold i’ th’ field,
And bawds and whores do churches build,
Then shall the realm of Albion
Come to great confusion;
Then comes the time, who lives to see ’t,
That going shall be used with feet.

[Profecia]

 
Quan mirin els mossens els mots més que l’esperit,
i quan els taverners venguin el vi aigualit,  
i els cavallers dels sastres no siguin dependents,  
i als heretges no els cremin, sinó als que van calents;
i quan als tribunals prevalgui la injustícia,
i ni els pobres s’endeutin ni els rics tinguin cobdícia,
quan no hi hagi calúmnies en els mots de la gent  
i els usurers en públic comptin el seu argent;  
quan els vils lladregots pels mercats no s’uneixin, 
i putes i alcavots esglésies construeixin,
llavors aquest reialme d’Albió
entrarà en una gran confusió;
i el temps vindrà, i qui visqui ho veurà,
que caldrà tenir peus per poder caminar.
 
Versió més literal
 
Quan els capellans estiguin més pels mots que per la matèria,
quan els cervesers malmetin la malta batejant-la amb aigua,
quan els nobles siguin deixebles dels seus sastres
i als heretges no els cremin, sinó als que van amb dones;
quan en cada cas jutjat la llei faci justícia,
i no hi hagi escuder endeutat ni cavaller pobre;
quan les calúmnies no visquin en les llengües
ni els lladregots campin entre la multitud;
quan els usurers comptin l’or a l’aire lliure
i putes i alcavots construeixin esglésies,
llavors el regne d’Albió
caurà en una gran confusió;
i el temps vindrà, i qui visqui ho veurà,
en què caminar es farà amb els peus.
 
N’he fet una versió molt lliure, amb rima però amb versos més llargs, alexandrins i decasíl·labs, i amb manta llicència sil·làbica; i per això també hi he posat la versió més literal. Pròpiament aquest poema tampoc no és una cançó, ja que el Bufó no el canta, el recita.
 
La profecia descriu irònicament un temps futur en què Anglaterra anirà a mal borràs —com donant a entendre que actualment tot va perfecte—; llavors, quan res no vagi a l’hora, hom descobrirà que, fins i tot, per caminar caldrà tenir peus. En altres paraules: com que òbviament per caminar hem de tenir peus, podem concloure que aquella profecia ja s’ha acomplert i que és justament avui, que tot va de corcoll. El bufó clou la seva intervenció amb aquesta consideració burleta: “This prophecy Merlin shall make, for I live before his time” (aquesta profecia la farà després Merlín, perquè jo visc abans de la seva època). Un altre dia veurem com Shakespeare va fer en aquests versos una paròdia d’una antiga profecia atribuïda a Chaucer (i no pas a Merlí).  

 
Com és sabut, el rei Lear decideix repartir el regne entre les seves tres filles segons com d’afectuosament li expressin l’amor. Les dues filles grans el manipulen amb falses adulacions; la petita, Cordèlia, que li parla amb sinceritat, és desheretada. Un cop el poder ha passat a les filles grans, Lear és humiliat i expulsat del reialme i acaba perdent la raó. Sort en té de Cordèlia, l’única filla que l’estima de debò, que l’ajuda, el cuida i el perdona; tot i que acaba morint tràgicament, i Lear —que recobra massa tard la lucidesa— mor tot seguit amb ella als braços. El bufó és la consciència crítica de l’obra: des de la broma i la paradoxa diu veritats que ningú més s’atreveix a dir. És l’únic que pot retreure a Lear els seus errors sense ser castigat, i combina ironia, tendresa i lucidesa per mostrar la inversió moral del món.

Imatges (Wikimedia Commons): a) retrat de Shakespeare, anònim, frontispici d’una edició de l’obra de Thomas Carlyle On Heroes, Hero-Worship and the Heroic in History (1903); b) Benjamin West, Escena de King Lear, oli sobre tela (1793), Folger Shakespeare Library, Washington; c) Benjamin West, Escena de King Lear, oli sobre tela (1788), Detroit Institute of Art; d) Edwin Austin Abbey: Escena de King Lear, oli sobre tela (1898), Metropolitan Museum of Art, Nova York.