Dante / Forese - Tenzone (4)

 Dante Alighieri / Forese Donati

Tenzone (4)
 
1.     Forese a Dante

Va’ rivesti San Gal prima che dichi
parole o motti d’altrui povertate,
ché troppo n’è venuta gran pietate
in questo verno a tutti suoi amichi.
      E anco, se tu ci hai per sì mendichi,
perché pur mandi a·nnoi per caritate?
Dal castello Altrafonte ha’ ta’ grembiate,
ch’io saccio ben che tu te ne nutrichi.
      Ma ben ti lecerà il lavorare,
se Dio ti salvi la Tana e ’l Francesco,
che col Belluzzo tu non stia in brigata.
      Allo spedale a Pinti ha’ riparare;
e già mi par vedere stare a desco,
ed in terzo, Alighier co·lla farsata.
 
              * * *
 
Torna a Sant Gal la roba abans de dir
penjaments de la nostra pobretat;
que ja n’han obtingut prou pietat
aquest hivern, els seus amics aquí.
       A més, si ens consideres mendicants,
per què vols demanar-nos caritat?
Al castell d’Altrafont t’has atipat
i omplert el davantal a plenes mans.
      Però bé t’ha de lleure treballar,  
si el Francesc i la Tana Déu te’ls guarda,  
que amb Belluzzo no et calgui formar colla. 
      A l’hospici de Pinti pots anar,
on ja, Alighieri, crec, més d’una tarda
t’hi he vist, sense camisa, a prop de l’olla.

[Versió: R. Carreté]
 
Versió més literal: Vinga, restitueix la roba a Sant Gal, abans de dir / paraules punyents sobre la pobresa dels altres, / que massa gran pietat n’ha vingut / en aquest hivern per a tots els seus amics. // I a més, si ens prens per tan mendicants, / per què, doncs, ens demanes caritat a nosaltres? / Del castell d’Altrafont t’has ben omplert el davantal, / i jo prou sé que tu te’n nodreixes. // Però ara t’escaurà de treballar, /  si Déu et conserva la Tana i el Francesc, / que no hagis d’anar amb la colla d’en Belluzzo. // A l’hospici de Pinto et pots refugiar, / i ja em sembla que hi veig a la taula, / en tercer lloc, Alighieri en roba interior.
 

Comentari: Aquí, Forese es mostra (o ho fa veure) enutjat perquè al sonet anterior Dante li ha retret el fet de ser pobre (quan li deia que “no menjar” no li servirà de res) i potser també l’acusava de lladre (“coneixes bé un art / amb el qual pots obtenir un bon guany”). Forese diu a Dante que abans de burlar-se de la pobresa dels altres torni el seu vestit a l’hospici de Sant Gal (insinua que no tenia ni roba per vestir-se, i que n’havia manllevat de la parròquia), perquè tant Dante com tots els altres amics de Sant Gal (els pobres de l’hospici), l’hivern passat, s’hi han hagut d’acollir a la caritat; i encara ironitza dient que, si Dante els considera uns indigents, com és que encara els vulgui demanar favors (es refereix a la petició d’ajut que hem vist al sonet 2). Llavors, Forese retreu a Dante que aquest mateix ha anat a captar al castell d’Altrafonte i n’ha sortit amb el davantal ben ple (cal entendre, de donatius), ja que Forese sap de cert que Dante s’hi ha alimentat a pleret. Llavors li diu que s’haurà d’esforçar a treballar (a les ordres d’un burgès, cosa indigna per a un aristòcrata florentí), si Déu li conserva la companyia dels seus germans, Tana i Francesco, per no haver de ser un bergant com el seu oncle Belluzzo i afegir-se a la seva “brigada” (que seria una colla de lladregots). I li aconsella que es refugiï a l’hospici de Borgo Pinto, un barri de Florència, on també donen menjar als pobres; i diu que ja li sembla haver-l’hi vist menjant amb altres dos pòtols, vestit tan sols amb roba interior (cosa que implicaria potser que havia perdut els vestits jugant als daus). Tot plegat, acusa Dante i la seva família de ser uns aprofitats de la caritat aliena.
 
Jo crec que tota aquesta tanda d’insults que els dos amics s’etziben l’hem d’entendre com una facècia; no consta que ni l’un ni l’altre haguessin mai demanat caritat als hospicis, ja que tots dos eren de famílies benestants. Si hem de creure Guiberteau, tota la disputa és una comèdia per emmascarar les al·lusions a la pertinença dels dos col·legues a una mena de lògia herètica, amb el risc que això comportava per a ells. En aquest sentit, subratlla que el castell d’Altafronte (“front alt”) existia realment a Florència—avui és el Museu Galileo, prop dels Ufizzi—, i que uns trenta anys després d’aquests poemes, el 1327, el seu propietari va ser empresonat per la Inquisició acusat d’heretgia. Però el text no diu pas “Altafronte”, sinó “Altrafonte” (“una altra font”). De fet, algun dels onze manuscrits antics que han conservat el text de la tençó sí que hi posa “Altafronte”, potser per esmenar el que es creia un error d’altres copistes anteriors; però semblaria més lògic que fos una al·literació feta expressament per Forese. El comentarista que segueixo creu que això és una clara demostració que el poeta vol dir, sense dir-ho clar, que en algun cercle freqüentat per aquell noble heretge s’hi professaven idees que no provenien de la font espiritual de l’Església, sinó d’una “altra font” ben diferent, la dels monistes. Jo no ho sé ni ho puc saber, però trobo que tindria sentit.
 
Imatge (Wikimedia Commons): a) Andrea Castagno, Dante, fresc transferit a fusta (c.1450), Galleria degli Ufizzi, Florència; b) L’antic Castello d’Altafronte, després Palazzo Castellani i avui Museo Galileo, a Florència.