Cal·listèfanos (fragment)

Cal·listèfanos  (fragment)
 
L'esport, vora aquest clos, ni un luxe ha estat, ni un oci:
de l'ara de la Pau en públic sacerdoci
del foc sagrat la flama s'inflama en cada cor;
que missatges i heralds anunciïn la prova
amb clarins i tabals, l'esplendent Bona Nova,
més vital que no l'aigua, més lluent que no l'or.

Que atletes, pel renom, no pas per l'or en lleva,
hi ajornin les raons, cabdills de pau i treva
perenne, a l'hora dolça de consagrar els vells Jocs,
els estendards del seny enarborant‑hi amb ànsia,
diversos pels parlars i iguals en tolerància,
mirall per a altres pobles, miratge en altres llocs!

Miratge, aquesta pau en mig de la follia,
miratge, el nostre goig pel pa de cada dia,
oasi d'alegria pel vast desert del clam;
d'un món que dansa i viu en plàcida harmonia,
d'un món que canta i riu i escriu de poesia
i es tanca a l'agonia del nen que es mor de fam.

Que bronze i plata i or, i els himnes, i els negocis
d'eleus i d'espartans, pisates i beocis,
corintis i atenesos, sobreïxin pels palaus;
i el fast enlluernat dels crèduls patriotes,
i el baladreig servil —i el fàstic dels ilotes,
que esclaus obren la festa i l'han de cloure esclaus.
 
Fragment d’un dels poemes de Peans a Nèmesi (1983-1991), inèdit fins que es va publicar el 2019 a Vora el pedrís del trull. “Cal·listèfanos” (corona bonica) era el nom de l’olivera que Hèracles va portar del país dels hiperboris a Olímpia, amb les branques de la qual es feien les corones dels vencedors dels jocs.

Imatge (Wikimedia Commons):  Estoa de l’Eco (segle IV aC), pòrtic que enllaçava el santuari d’Olímpia amb l’estadi on es celebraven els jocs.

Amnistia i autodeterminació.