Nahum Tate / Henry Purcell
When I am laid in earth
DIDO: Thy hand, Belinda, darkness shades me,
On thy bosom let me rest,
More I would, but Death invades me;
Death is now a welcome guest.
When I am laid, am laid in earth, may my wrongs create
No trouble, no trouble in thy breast;
Remember me, remember me, but ah! forget my fate.
Remember me, but ah! forget my fate.
CHORUS: With drooping wings you Cupids come,
and scatter roses on her tomb,
soft and Gentle as her heart.
Keep here your watch, and never part.
(Dido and Æneas, 1688)
DIDO: Dona’m la mà, Belinda, que m’envolta la fosca;
deixa’m reposar a la teva falda.
Prou m’hi estaria més, però la mort s’atansa;
la mort m’és ara un hoste benvingut.
Quan jauré sota terra, que les meves errades
no causin malestar dins el teu pit!
Recorda’m, sí, recorda’m, però oblida;
recorda’m, però oblida el meu destí.
COR: Vine, Cupido, amb les ales caigudes,
i escampa roses sobre la seva tomba,
dolces i tendres igual que el seu cor.
Vetlla per nosaltres; no te’n vagis mai.
Versió molt lliure meva del “plany de Dido” al final d’aquesta òpera barroca de Henry Purcell, amb llibret de Nahum Tate, que recull el moment en què la reina de Cartago mor d’amor pel troià Enees, que ha hagut d’abandonar-la per obeir el seu destí d’arribar a Itàlia. Al vídeo (llicència Youtube), en la veu de Malena Ernman. Avui l’han presentada al Kursaal de Manresa el Cor de Teatre i l’Orquestra Vespres d’Arnadi, en un muntatge molt encertat d’Andrea Portella i direcció musical de Dani Espasa. Una delícia. També el Liceu la té programada, en una altra versió escènica i amb coreografia de Blanca Li, per al juny de l’any que ve.
When I am laid in earth
DIDO: Thy hand, Belinda, darkness shades me,
On thy bosom let me rest,
More I would, but Death invades me;
Death is now a welcome guest.
When I am laid, am laid in earth, may my wrongs create
No trouble, no trouble in thy breast;
Remember me, remember me, but ah! forget my fate.
Remember me, but ah! forget my fate.
and scatter roses on her tomb,
soft and Gentle as her heart.
Keep here your watch, and never part.
deixa’m reposar a la teva falda.
Prou m’hi estaria més, però la mort s’atansa;
la mort m’és ara un hoste benvingut.
Quan jauré sota terra, que les meves errades
no causin malestar dins el teu pit!
Recorda’m, sí, recorda’m, però oblida;
recorda’m, però oblida el meu destí.
i escampa roses sobre la seva tomba,
dolces i tendres igual que el seu cor.
Vetlla per nosaltres; no te’n vagis mai.
Versió molt lliure meva del “plany de Dido” al final d’aquesta òpera barroca de Henry Purcell, amb llibret de Nahum Tate, que recull el moment en què la reina de Cartago mor d’amor pel troià Enees, que ha hagut d’abandonar-la per obeir el seu destí d’arribar a Itàlia. Al vídeo (llicència Youtube), en la veu de Malena Ernman. Avui l’han presentada al Kursaal de Manresa el Cor de Teatre i l’Orquestra Vespres d’Arnadi, en un muntatge molt encertat d’Andrea Portella i direcció musical de Dani Espasa. Una delícia. També el Liceu la té programada, en una altra versió escènica i amb coreografia de Blanca Li, per al juny de l’any que ve.
Morir d'amor... això ho feia indirectament un personatge de Dublinesos, de James Joyce, que estant engripat es plantava a la finestra de la dona que estimava quan era tot nevat.
ResponElimina