Marcial - Si hi ha Mecenes

Marc Valeri Marcial (40-104)
Si hi ha Mecenes no mancaran Virgilis

Temporibus nostris aetas cum cedat auorum

    creuerit et maior cum duce Roma suo,

ingenium sacri miraris desse Maronis 

    nec quemquam tanta bella sonare tuba. 

Sint Maecenates, non derunt, Flacce, Marones  

    Vergiliumque tibi uel tua rura dabunt.

iugera perdiderat miserae uicina Cremonae 

    flebat et abductas Tityrus aeger oues:

risit Tuscus eques paupertatemque malignam 

    reppulit et celeri iussit abire fuga. 

"Accipe diuitias et uatum maximus esto;

    tu licet et nostrum" dixit "Alexin ames."

Adstabat domini mensis pulcherrimus ille

    marmorea fundens nigra Falerna manu,

et libata dabat roseis carchesia labris 

    quae poterant ipsum sollicitare Iouem.

Excidit attonito pinguis Galatea poetae 

    Thestylis et rubras messibus usta genas:

protinus Italiam concepit et "Arma uirumque,"

    qui modo uix Culicem fleuerat ore rudi. 

Quid Varios Marsosque loquar ditataque uatum 

    nomina, magnus erit quos numerare labor?

Ergo ero Vergilius, si munera Maecenatis

    des mihi? Vergilius non ero, Marsus ero.

                                  (Epigrames, VIII: 55) 

Es diu que el temps dels avis no era millor que el nostre,

      i ara amb el seu cabdill s’ha fet molt més gran Roma;

però et sorprèn que el geni diví d’un Maró ens manqui

      i que ningú amb grans càntics celebri les batalles.

Que hi hagi molts Mecenes: no mancaran Virgilis,

      i fins te’n trobaràs, Flac, als teus camps mateixos.

Títir perdé els conreus a la trista Cremona

     i es planyia, dolgut de veure’s sense ovelles.

Somrigué el noble etrusc, rebutjant la maligna

     pobresa, i li digué que marxés de seguida.

“Pren la meva fortuna i sigues el poeta

      més gran”, digué, “per molt que estimis també Alexis”.

Formosíssim, aquest, a la taula de l’amo

      els servia el falern amb les mans com de marbre,

i després de tastar-lo amb els llavis de rosa  

      oferia unes copes que enardirien Júpiter.

Galatea, la ufana, va abandonar el poeta,

      i Tèstilis també, la de galtes colrades,

i s’inspirà en Itàlia, de l’heroi en les armes,

      ell, qui havia plorat un Mosquit amb veu ronca.

Per què parlar de Varis i Marsos, dels poetes

      enriquits, que en faríem una llista ben llarga?

Seré un Virgili, doncs, si em fa ric un Mecenes?

      No, no seré un Virgili: jo a ser un Mars sols arribo. 

Versió meva molt lliure i en hexàmetres d’una coneguda sàtira de Marcial, en què explica que Virgili va poder fer la seva gran obra perquè tenia el suport econòmic del ric Mecenes (el noble etrusc), i hi fa sortir diversos personatges virgilians. Conta com Virgili (representat per Títir, pastor d’una de les seves Bucòliques) havia perdut el seu patrimoni arran de la guerra civil posterior a l’assassinat de Juli Cèsar, i com Mecenes el va ajudar molt generosament (igual com va fer amb Horaci, Properci i altres poetes menors) i li va permetre viure sense preocupacions econòmiques per poder-se dedicar a la creació poètica. Alexis, com les nimfes Galatea i Tèstilis, són també personatges de les Bucòliques. La inspiració en Itàlia suggeriria els avenços de l’autor quan va compondre les Geòrgiques; “les armes de l’heroi” (arma uirumque) són les primeres paraules de l’Eneida, la seva obra mestra; i la referència al Mosquit ve d’una obra de joventut, Cúlex (‘mosquit’). Finalment, Marcial contraposa el geni de Virgili amb el d’altres poetes menors com ara Luci Vari Ruf i Domici Mars, també enriquits pel favor de Mecenes; i acaba concloent que ell, Marcial, encara que li donessin tots els regals que Mecenes va fer a Virgili, no seria capaç d’escriure com el gran poeta de Màntua, sinó que es quedaria com a molt al nivell de Mars, un autor d’epigrames satírics com ell mateix, i a qui Marcial admirava.

Imatges (Wikimedia Commons): Charles Jalabert, Horaci, Virgili i Vari a casa de Mecenes, oli sobre tela (s. XIX), Musée des Beaux-Arts, Nîmes; Grenier de Lacroix, Vil·la de Mecenes a Tívoli, oli sobre tela (1764), Bode Museum, Berlín.

Amnistia i autodeterminació.