Salvatore Cammarano / Giuseppe Verdi
D'amor sull'ali
rosee
vanne, sospir dolente:
Del prigioniero misero
conforta l'egra mente...
Com'aura di speranza
aleggia in quella stanza:
Lo desta alle memorie,
ai sogni dell'amor!
Ma deh! non dirgli, improvvido,
le pene del mio cor!
[Il Trovatore, 1853]
D’amor sobre les ales roses,
ves-te’n, sospir cruent;
del míser presoner
conforta la trista ment.
Com aire d’esperança,
entra en aquella estança:
torna-li a la memòria
els somnis de l’amor.
Mes ai!, no li revelis
les penes del meu cor.
Una de les grans òperes de Verdi, de l’època de la seva
plenitud, juntament amb Rigoletto i La Traviata. Ambientada a la Corona d’Aragó, durant
la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera a conseqüència del
Compromís de Casp (1412), la trama romàntica és d’aquelles tan inversemblants,
amb odis familiars, gelosies, crims horribles i venjances cruels. El muntatge
és d’Àlex Ollé, que trasllada l’acció del segle XV a la Primera Guerra Mundial
i en vol fer un al·legat contra la barbàrie de la guerra. Darrerament he vist
dues produccions d’Ollé, una que em va convèncer força (Pelléas et Mélisande) i una que no gaire (Norma); veurem aquesta. El Liceu, que ja va programar aquesta obra
el 1854, un any després de l’estrena absoluta a Roma, i després hi ha tornat
molts cops més, la presenta ara des del 27 d’octubre fins al 8 de novembre. amb
direcció musical de Riccardo Frizza i les veus, entre altres, de Juan José
Rodríguez, Saioa Hernández, Ksenia Dudnikova i Vittorio Grigolo. Al vídeo de
Youtube, en la veu de Montserrat Caballé (1972).
vanne, sospir dolente:
Del prigioniero misero
conforta l'egra mente...
Com'aura di speranza
aleggia in quella stanza:
Lo desta alle memorie,
ai sogni dell'amor!
Ma deh! non dirgli, improvvido,
le pene del mio cor!
ves-te’n, sospir cruent;
del míser presoner
conforta la trista ment.
Com aire d’esperança,
entra en aquella estança:
torna-li a la memòria
els somnis de l’amor.
Mes ai!, no li revelis
les penes del meu cor.
"Mes ai!, no li revelis/ les penes del meu cor": més val no plorar quan estàs enamorat, que diu la cançó.
ResponElimina"Per tu ploro", sardana amb lletra de Joan Maragall i música de Pep Ventura (fragment):
EliminaAdéu rosa d'abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d'enyorament me moriré.
Quan te diran la meva fi,
plora per mi, que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el meu plor.
Eixuga el plor, no ploris gaire,
que et marciria el pas de l'aire.
No ploris gens, no ploris, no.
Per tu i per mi, jo, que la en sé,
bé puc plorar millor.