Apollinaire - Vers le Sud

Guillaume Apollinaire (1880-1918)
Vers le Sud
 
Zénith
          Tous ces regrets
                      Ces jardins sans limites
Où le crapaud module un tendre cri d'azur
La biche du silence éperdu passe vite
Un rossignol meurtri par l'amour chante sur
Le rosier de ton corps dont j'ai cueilli les roses
Nos coeurs pendent ensemble au même grenadier
Et les fleurs de grenade en nos regards écloses
En tombant tour à tour ont jonché le sentier
 
            [Case d’Armons, 1915, recollit dins Calligrammes, 1918]
 
Versió més literal:
 
Vers el Sud
 
Zenit
      Tots aquests planys
               Els jardins sense límits
On el gripau modula un tendre crit d’atzur
La cérvola del silenci esmaperdut passa de pressa
Un rossinyol malferit per l’amor canta sobre
El roser del teu cos d’on he collit les roses
Els nostres cors pengen junts del mateix magraner
I les flors de magrana al nostre esguard descloses
Tot caient una a una han encatifat el camí
 
Versió més lliure:
 
Vers el Sud
 
Zenit
      Tots aquests planys
               Els jardins sense límit
On el gripau modula un tendre crit d’atzur
El cérvol del silenci abatut travessa tímid  
Un rossinyol ferit d’amor refila al mur
del roser del teu cos d’on he collit les roses
Pengen els nostres cors junts d’un sol magraner
I les flors de magrana al nostre esguard descloses
Van caient i encatifen el corriol sencer
 

Versions meves, l’una més literal i l’altra en què m'he pres més llibertats, d’un poema d’aquest autor que, a través dels versos de Salvat-Papasseit, vaig llegir quan era jove i de seguida em va captivar, no pas tan sols pels seus famosos cal·ligrames, sinó pel conjunt de la seva obra, prou extensa en comparació amb la brevetat de la seva vida. Guillaume Apollinaire era el pseudònim de Wilhelm Albert Wlodzimierz Apolinary Kostrowicki, nascut a Roma d’ascendència bielorussa i polonesa i nacionalitzat francès. Poeta, dramaturg i crític d’art, teòric del surrealisme (de fet, va ser l’inventor d’aquest mot) i amic d’artistes innovadors com ara Picasso, De Vlaminck i De Chirico, va escriure, entre altres, Alcools (1913), Calligrammes (1918), Il y a (edició pòstuma, 1925) i Poèmes à Lou (edició pòstuma, 1955). Va lluitar a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit al cap per metralla d’obús. Va morir de la grip espanyola el 9 de novembre de 1918, dos dies abans que s’acabés la guerra. Els poemes de Case d’Armons els va escriure al front “davant de l’enemic”. El títol del recull significa la capsa on cada soldat guardava els seus efectes personals. Els Cal·ligrames han estat traduïts al català per Jordi Castelló i Àlex Susanna (Stonberg, 2008), edició que jo no tinc (ho deixo anar, a veure si algun lector se sent rumbós i despecec...).

Imatges (Wikimedia Commons): Apollinaire, ferit a la guerra, foto de 1916 d’autor desconegut. Henri Rosseau: ‘La musa inspirant el poeta’, retrats de Marie Laurencin (pintora cubista) i Guillaume Apollinaire, oli sobre tela (1909), Kunstmuseum, Basilea.