Maria Callas - Puccini - O mio babbino caro

Giovacchino Forzano / Giacomo Puccini
Oh mio babbino caro
 
O mio babbino caro,
mi piace, è bello, bello!  
Vo' andare in Porta Rossa
a comperar l'anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l'amassi indarno,
andrei sul Ponte Veccio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!

                              [Gianni Schicchi, 1918]
 
Oh, estimat pare meu,
m’agrada, és ben plantat!
Vaig a la Porta Roja
a comprar-me l’anell!
Sí, sí que hi vull anar!
I si l’estimés en va, 
aniria al Pont Vell
i em llençaria a l’Arno!
M’angoixo i em turmento!
Oh Déu, voldria morir-me!
Papa, pietat, pietat!
 
Lauretta canta aquesta cançó al seu pare, Gianni Schicchi. Ella i Rinuccio estan enamorats, però una forta discussió entre Gianni i la tia de Rinuccio arran del testament de l’oncle que acaba de morir podria portar en orris el prometatge; la noia intenta evitar-ho mirant de convèncer el seu pare que afluixi. L’acció passa a Florència del segle XIII: Gianni Schicchi és un personatge que apareix a la Divina Comèdia de Dante, i després en el Decameró de Boccaccio, protagonitzant una divertida facècia: suplantar el difunt per fer veure que encara és viu i dicta un testament nou.
 
Il Trittico (el tríptic) són tres òperes en un acte, compostes per Puccini entre 1913 i 1918, la primera (Il tabarro) amb llibret de Giuseppe Adami i les altres dues (Suor Angelica i Gianni Schicchi) amb llibret del jove Giovacchino Forzano. Les dues primeres són dramàtiques i la tercera, còmica. Va acabar el tríptic el 1918, als 60 anys d’edat,  i el va estrenar triomfalment al Metropolitan Opera House de Nova York perquè Europa estava en guerra; després es va posar en escena a Roma el 1919 i a Londres, al Covent Garden, el 1920, sempre amb gran èxit.
 
Puccini es va consolidar com a un gran compositor entre 1893 i 1904, amb òperes molt celebrades, totes amb llibrets de Luigi Illica i la majoria també de Giuseppe Giacosa (Manon Lescaut, La Bohème, Tosca, Madama Butterfly), va tenir una certa crisi de creativitat arran de la mort de Giacosa i diversos problemes de salut i familiars; tot i així, encara va estrenar, entre altres, La fanciulla del West. Amb Il Trittico va recuperar l’èxit de públic i crítica, i encara va compondre una última obra mestra, Turandot, que va deixar quasi acabada quan va morir el 1924.  
 
El compositor volia que totes tres peces es representessin sempre juntes, però la seva voluntat no s’ha respectat, i sovint es posen en escena separadament, compartint programa amb altres òperes curtes. A diferència de la majoria de les seves grans obres, que el Liceu programa habitualment, Il trittico feia 35 anys que no es muntava íntegra al teatre de la Rambla: abans només s’havia fet l’any 1948 i el 1972, i l’última vegada va ser el novembre de 1987, dirigida per Roberto Abbado (jo hi era). Sí que després, la temporada 2013-14, es van presentar per separat Il Tabarro en versió concert i Suor Angelica (juntament amb Il Prigionero, de Luigi Dallapiccola); abans s’havien presentat al guna de les tres peces per separat el 1958, el 1968 i el 1973. Ara arriba de nou l’òpera sencera en una producció de Lotte De Beer de la Bayerische Staatsoper de Munic amb direcció de Susanna Mälkki entre el 27 de novembre i el 15 de desembre. Molt recomanable!

Al vídeo (llicència Youtube), en la veu de Maria Callas.