Nahum Tate / Henry Purcell
Tonight thou must forsake this land
SPIRIT: Tonight
thou must forsake this land,
the Angry God will brook no longer stay.
Jove commands thee, waste no more
in Love's delights, those precious hours,
allow'd by th'Almighty powers.
To gain th'Hesperian shore
And ruined Troy restore.
AENEAS: Jove's
commands shall be obey'd,
tonight our anchors shall be weighed.
But ah! What language can I try
my injur'd Queen to pacify:
no sooner she resigns her heart,
but from her arms I'm forc'd to part.
How can so hard a fate be took?
One night enjoy'd, the next forsook.
Yours be the blame, ye gods!
For I obey your will,
but with more ease could die.
[Dido
and Æneas, act II]
Aquesta nit has de marxar d’aquest país
ESPERIT: Aquesta nit has de marxar d’aquest país,
el déu irat no et permetrà més llarga estada;
Júpiter t’ordena que no esmercis
en els plaers d’Amor aquestes preades hores,
tolerades pel Totpoderós;
a fi que atenyis les costes d’Hespèria
per restaurar la Troia arruïnada.
ENEES: Les ordes de Júpiter s’han d’obeir:
aquesta nit hissarem les nostres àncores.
Però ai! Quines paraules he de dir
perquè la meva Reina ofesa es tranquil·litzi?
Tot just ella em lliurava el seu cor,
i ja em veig forçat a fugir dels seus braços.
Com es pot acceptar un destí tan cruel?
Una nit hem gaudit, l’altra nit l’abandono.
Tota la culpa és vostra, sí, Déus!
Perquè jo obeiré la vostra voluntat,
però més fàcil em seria morir.
Versió molt lliure meva del final del segon acte de Dido i Eneas (1688), òpera barroca de Henry Purcell, L’argument, basat en un conegut episodi de L’Eneida, és l’amor de la reina Dido de Cartago pel jove Enees, que arriba al port cartaginès fugint de la destrucció de Troia. Els déus, tanmateix, han reservat al troià un destí gloriós: arribar a les costes d’Itàlia per fundar la ciutat de Roma. Enees abandona la seva estimada, i ella es mor d’amor (coses que passaven, es veu, en l’època clàssica). Al vídeo, amb llicència Youtube, podem veure detalls d’una representació a Itàlia del muntatge coreogràfic de Blanca Li, que el Liceu programa actualment tan sols en cinc sessions, des d’avui fins al dia 22 de juny. És una òpera que no ha tingut gaire fortuna al teatre de la Rambla: tan sols hi havia estat presentada una vegada, l’any 1956. L’any passat la vam poder veure, tanmateix, a Manresa, al Kursaal, a càrrec del Cor de Teatre i l’Orquestra Vespres d’Arnadi, en un muntatge molt encertat d’Andrea Portella i direcció musical de Dani Espasa: una delícia.
Tonight thou must forsake this land
the Angry God will brook no longer stay.
Jove commands thee, waste no more
in Love's delights, those precious hours,
allow'd by th'Almighty powers.
To gain th'Hesperian shore
And ruined Troy restore.
tonight our anchors shall be weighed.
But ah! What language can I try
my injur'd Queen to pacify:
no sooner she resigns her heart,
but from her arms I'm forc'd to part.
How can so hard a fate be took?
One night enjoy'd, the next forsook.
Yours be the blame, ye gods!
For I obey your will,
but with more ease could die.
el déu irat no et permetrà més llarga estada;
Júpiter t’ordena que no esmercis
en els plaers d’Amor aquestes preades hores,
tolerades pel Totpoderós;
a fi que atenyis les costes d’Hespèria
per restaurar la Troia arruïnada.
aquesta nit hissarem les nostres àncores.
Però ai! Quines paraules he de dir
perquè la meva Reina ofesa es tranquil·litzi?
Tot just ella em lliurava el seu cor,
i ja em veig forçat a fugir dels seus braços.
Com es pot acceptar un destí tan cruel?
Una nit hem gaudit, l’altra nit l’abandono.
Tota la culpa és vostra, sí, Déus!
Perquè jo obeiré la vostra voluntat,
però més fàcil em seria morir.
Versió molt lliure meva del final del segon acte de Dido i Eneas (1688), òpera barroca de Henry Purcell, L’argument, basat en un conegut episodi de L’Eneida, és l’amor de la reina Dido de Cartago pel jove Enees, que arriba al port cartaginès fugint de la destrucció de Troia. Els déus, tanmateix, han reservat al troià un destí gloriós: arribar a les costes d’Itàlia per fundar la ciutat de Roma. Enees abandona la seva estimada, i ella es mor d’amor (coses que passaven, es veu, en l’època clàssica). Al vídeo, amb llicència Youtube, podem veure detalls d’una representació a Itàlia del muntatge coreogràfic de Blanca Li, que el Liceu programa actualment tan sols en cinc sessions, des d’avui fins al dia 22 de juny. És una òpera que no ha tingut gaire fortuna al teatre de la Rambla: tan sols hi havia estat presentada una vegada, l’any 1956. L’any passat la vam poder veure, tanmateix, a Manresa, al Kursaal, a càrrec del Cor de Teatre i l’Orquestra Vespres d’Arnadi, en un muntatge molt encertat d’Andrea Portella i direcció musical de Dani Espasa: una delícia.
"Una nit hem gaudit, l’altra nit l’abandono": per què ho fa?
ResponEliminaPerquè Júpiter li va enviar un missatger amb instruccions taxatives. El seu destí era arribar al Laci, casar-se amb Lavínia i preparar la fundació de Roma, a càrrec dels seus descendents. És curiós que en llibret es parli de la costa d'Hespèria: es veu que antigament el nom d'Hespèria servia tant per designar la península ibèrica com la itàlica, que era, evidentment, on havia d'arribar Enees. Per cert, que a l'Eneida, Dido se suïcida; en aquesta òpera no queda del tot clara la causa de la mort.
Elimina