Lord Byron - She walks in beauty

 

George Gordon Byron, Lord Byron (1788-1824)
She walks in beauty
 
She walks in Beauty, like the night
⁠Of cloudless climes and starry skies;
And all that's best of dark and bright
⁠Meet in her aspect and her eyes:
Thus mellowed to that tender light
⁠Which Heaven to gaudy day denies.
 
One shade the more, one ray the less,
⁠Had half impaired the nameless grace
Which waves in every raven tress,
⁠Or softly lightens o'er her face;
Where thoughts serenely sweet express,
⁠How pure, how dear their dwelling-place.
 
And on that cheek, and o'er that brow,
⁠So soft, so calm, yet eloquent,
The smiles that win, the tints that glow,
⁠But tell of days in goodness spent,
A mind at peace with all below,
⁠A heart whose love is innocent!

       June 12, 1814
 
Ella camina en la bellesa
 
Camina en la bellesa, com la nit
d’un cel tot ple d’estels i sense núvols;
tot l’esplendor del que és fosc i brillant
es troba en els seus ulls i el seu posat;
i així va fent suau la claror tendra
que el cel denega als dies estridents.
 
Una ombra més, un raig lluent de menys
haurien fet malbé la gràcia inefable
que oneja al pas dels seus negrosos rínxols
i que amb suavitat el rostre li il·lumina,
on pensaments serens expressen amb dolcesa
com és d’amable i pur el contorn que els allotja.  
 
I sobre aquesta galta i sobre aquesta cella,
tan suaus, tan tranquils, i eloqüents tanmateix,
hi ha els somriures invictes i els colors que llueixen,   
que ens parlen dels seus dies tan feliçment viscuts,
i d’una ment en pau amb tot el que l’envolta,
i un cor l’amor del qual és innocent. 

 
El 12 de juny de 1814, convidat en una festa, Byron va conèixer Lady Wilmot, de soltera Anne Beatrix, que estava casada amb un cosí segon del poeta, Robert John Wilmot. Ella anava de dol per la mort d’algun familiar, i portava un vestit negre amb tot de lluentons. Byron en va quedar impressionat, i tot just tornar a casa va escriure aquest poema. El va publicar el 1815, en el recull Hebrew Melodies, de 24 cançons –més tard ampliades fins a 30– que van ser musicades pel compositor Isaac Nathan. Aquest recorda que, mentre componia les músiques, Byron sempre li demanava que li toqués la corresponent a aquest poema (play it again, Isaac?), i que sovint era el mateix poeta qui la cantava i la interpretava al piano, senyal que li agradava molt.  
Imatge (Wikimedia Commons): anònim, “Noia jueva”, il·lustració per al poema She Walks in Beauty, en una edició de Hebrew Melodies (George Henry & Co, 1849).