Catul - Quæris quot mihi

Gai Valeri Catul (84-54 a.C.)
Quæris quot mihi
 
Quæris, quot mihi basiationes
tuæ, Lesbia, sint satis superque.
quam magnus numerus Libyssae harenæ
lasarpiciferis iacet Cyrenis
oraclum Iovis inter æstuosi
et Batti veteris sacrum sepulcrum;
aut quam sidera multa, cum tacet nox,
furtivos hominum vident amores:
tam te basia multa basiare
uesano satis et super Catullo est,
quae nec pernumerare curiosi
possint nec mala fascinare lingua. 
 
Quants petons teus em caldrien
 
Quants petons teus em caldrien, demanes,
Lèsbia, per tal que satisfet en quedi.
Tants com els grans de la sorra de Líbia
que a la Cirene, rica en bones herbes,  
hi ha entre l’oracle de l’ardorós Júpiter
i el venerat sepulcre del vell Batos;
o com els molts estels, quan la nit calla,
que espien els amors furtius dels homes:
tants, tants són els petons que hauries, Lèsbia,
de fer a Catul, el boig, per saciar-lo; 
tants, que no pugui un tafaner comptar-los
ni els pugui enverinar cap mala llengua. 

Versió meva, molt lliure, d’aquest poema, el setè del corpus catul·lià i un dels molts que va dedicar a la seva estimada Lèsbia. El gran Catul ha comptat amb diverses traduccions al català: la de Joan Petit i Josep Vergés (FBM, 1928); la de Josep Vergés i Antoni Seva (FBM, 1990), i una nova versió d’Antoni Seva (Quaderns Crema, 1999), totes en prosa; més la de Joan Ignasi Ciruelo i Jaume Joan, en vers (Edhasa, 1982). En castellà hi ha, entre altres, la de Joan Petit (1950) i la de Miquel Dolç (1963). No cal dir que la meva, lliure, és molt inferior; l’he feta al meu aire, consultant si calia les versions anteriorment esmentades i també versions al francès i a l’anglès consultables en línia.
 
Al tercer vers he optat per dir que Cirene era, genèricament, “rica en bones herbes”, maltraduint l’original “lasarpiciferis”, que podria semblar que es refereix a la planta anomenada “laserpici”, però que segons Seva es tracta de l’asafètida, de la qual s’obtenien fàrmacs i condiments. Batos (Battus, segle VII aC) va ser el fundador de Cirene, origen de la dinastia dels Batíades.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) bust de Catul a Sirmione (segle XX); b) Lawrence Alma-Tadema, Catul a casa de Lèsbia, oli sobre tela (1865). Vegeu altres versions meves de Catul en aquests enllaços: Miser Catulle ; Salax taberna .