Catul - Pæne insularem Sirmio

Gai Valeri Catul (84-54 aC)

Pæne insularem Sirmio
 
Pæne insularum, Sirmio, insularumque
ocelle, quascumque in liquentibus stagnis
marique vasto fert uterque neptunus,
quam te libenter quamque laetus inviso,
vix mi ipse credens Thyniam atque Bithynos
liquisse campos et videre te in tuto.
O quid solutis est beatius curis,
cum mens onus reponit, ac peregrino
labore fessi venimus larem ad nostrum,
desideratoque acquiescimus lecto?
Hoc est quod unum est pro laboribus tantis.
Salve, o venusta Sirmio, atque ero gaude
gaudente; vosque, o Lydiae lacus undae,
ridete quidquid est dome cachinnorum.
 
Península de Sirmió
 
Joiell de les penínsules i de les illes,
Sirmió, que als estanys d’aigua clara
i a l’ampla mar vetllen els dos Neptuns,
amb quina joia, i de grat, vinc a veure’t!
Em costa creure que he deixat enrere
Tínia i els camps bitinis per trobar-te segura.
Què hi ha millor que estar net de cabòries,
lliure de maldecaps, i arribar a casa nostra 
cansats de tanta feina a l’estranger,
i poder reposar al llit que desitjàvem?
Això és el que hom mereix per tants esforços.
Salut, bella Sirmió: alegra’t de la joia  
del teu amo; i vosaltres, ones lídies del llac, 
rieu amb grans rialles des de casa. 

Catul tenia una vil·la a la península de Sirmió (avui Sirmione), al sud del llac de Garda, un racó idíl·lic com ben pocs, i en aquest poema, el 31 del seu corpus, hi fa referència i l’elogia amb orgull quan hi arriba l’any 56 aC tornant d’un llarg viatge. Avui s’hi mostren les ruïnes d’una magnífica vil·la romana amb porxos, columnes, piscines... que anomenen Grotte di Catullo; però hi ha qui discuteix que fos l’autèntica propietat del poeta, ja que hom li atribueix una data posterior. Vaig estar fa bastants anys a Sirmione i a tot l’entorn del llac de Garda (Salò inclosa) i ho recordo molt bé; prosaicament, a part de la bellesa del paisatge, em va agradar de descobrir-hi l’anguria gialla, l’excel·lent síndria groga. 

      
      Al v. 2 tradueixo ocelle (literalment, ‘ullet’) com a “joiell”, pel sentit figurat que crec que aquí pertoca, de “nineta de l’ull” en tant que “petita cosa de valor i estimada, joia, tresor, perla”.  Altres versions: Vergés-Seva, “nineta”; Ciruelo-Juan, “ullet”; castellà, “joya” (H. Cross) i anglès, “jewel” (Guest); francès, “perle” (M. Rat) i portuguès, “pérola” (J. Moraes).  
      V. 3: literalment, “l’un i l’altre Neptú”; A. Seva explica que es refereix a Neptú com a déu de les aigües, tant del mar com de llacs i de rius; Ciruelo-Juan contraposen aquesta opinió amb una altra: que al·ludís a una dualitat entre el déu del mar oriental i el de l’occidental (no ho aclareixen, però penso que potser volen dir l’Egeu, del déu grec Posidó, i el Tirrè, regit pel déu llatí, Neptú; o bé per distingir la Mediterrània de l’Atlàntic). Louis Delatte comenta les dues opcions i es decanta per la primera: creu que, al costat del gran Neptú-Posidó, déu dels mars, hi havia a la regió dels grans llacs del nord d’Itàlia (Como, Garda, Iseo i Major) un culte molt antic a un déu indígena dels llacs, després homologat pels romans amb el mateix nom de Neptú, al qual dedicaven inscripcions votives i festes com la Neptunàlia de Como; per tant, Catul, dient “uterque Neptunus” volia retre un homenatge a la divinitat local tot distingint-la de la més genèrica.
      V. 5: Tínia, segons Seva, era la part costanera de Bitínia. Aquest antic regne era situat al nord de l’actual Turquia, a la costa sud del mar Negre; Catul hi va anar acompanyant Gai Memni Gemel, que havia estat nomenat propretor d’aquell país; pel camí va poder veure la tomba del seu germà, que havia mort a la Tròade. Aquest poema és escrit quan torna a casa seva des de Bitínia.
      V. 13: el poeta anomena “lídies” les ones del llac de Garda, perquè es creia que els antics etruscs, primers habitants de la zona, provenien de Lídia, a la costa oest d’Anatòlia. Ho explica A. Seva citant Heròdot i Tàcit.
      V. 14: la traducció literal d’aquest vers crec que seria, més o menys: “rigueu per qualsevol cosa que a casa us faci riure”. La versió de Vergés-Seva diu “feu esclatar totes les rialles que teniu dins vostre”; la de Ciruelo-Juan fa “rieu, rialles de la casa”; en castellà, “rian de todo lo que amerite reir en el hogar” (H. Cross); en francès, “riez tous, tant que vous êtes chez moi, cortège des Ris!” (M. Rat); en anglès, “Laugh whatever there is of laughter at home” (Guest); en italià, “risuonino nella casa solo grida di gioia” (M. Ramous); i en portuguès, “Riam-se todos, entanto estiverem comigo, terão sempre do que se alegrar” (J. Moraes). Afegeixo la meva modesta versió a tota aquesta riquesa.
 
Imatges (Wikimedia Commons):  a) Bust de Catul a Sirmione (segle XX); b) i c) Vistes de les Grotte de Catullo, a Sirmione. 
 
Vegeu altres versions meves de Catul en aquests enllaços: Miser Catulle ; Salax taberna ;  Quæris quod mihi .