Catul - Miser Catulle

Gai Valeri Catul (84-54 aC)

Poema VIII - Miser Catulle 

Miser Catulle, desinas ineptire,

et quod vides perisse perditum ducas.

fulsere quondam candidi tibi soles,

cum ventitabas quo puella dulcebat

amata nobis, quantum amabitur nulla.

ibi illa multa tum iocosa fiebant,

quae tu volebas nec puella nolebat,

fulsere vere candidi tibi soles.

numc iam illa non vult: tu quoque, inpotens, noli,

nec, quae fugit, sectare, nec miser vive,

sed obstinata mente perfer, obdura.

vale, puella, iam Catullus obdurat,

nec te requiret nec rogabit invitam.

at tu dolebis, cum rogaberis nulla.

scelesta, vae te! quae tibi manet vita?

quis nunc te adibit? cui videberis bella?

quem nunc amabis? cuius esse diceris?

quem basiabis? cui labella mordebis?

at tu, Catulle, destinatus obdura.

* * *

Pobre Catul

Ai, dissortat Catul, no facis bestieses

i dona per perdut allò que veus que és mort;

antany varen brillar per a tu sols llampants,

quan et deixaves conduir per una noia  

que has estimat com no l’estimarà ningú.

Llavors, allí tot era jugar a uns jocs

volguts per tu i no refusats per ella;

ben cert, varen brillar per a tu sols llampants.

Ara, ella ja no ho vol; no hi pots fer res, oblida-te’n;

Si fuig, no la segueixis, ni visquis afligit,

ans amb voluntat ferma aguanta, resisteix.  

Adeu, noia! Catul ja ho té ben assumit,

i ja no et cercarà ni et farà més requestes.

Llavors et sabrà greu, no veure’t desitjada,

ai, mísera de tu, quin mal viure t’espera!

Ara, qui et rondarà? Qui et trobarà bonica?

I tu, qui estimaràs? Amb qui diran que vas?  

Qui besaràs? De qui mossegaràs els llavis?

Tu rai, Catul: aguanta ferm i resisteix.

Versió meva lliure en alexandrins i dodecasíl·labs (en català n’hi ha de molt millors: la de Joan Petit i Josep Vergés, la de Josep Vergés i Antoni Seva, la d’Antoni Seva, la de Josep Ignasi Ciruelo i Jaume Juan, i la de Jaume Medina, almenys) d’aquest poema en què Catul, dolgut per haver partit peres amb la seva estimada Lèsbia, li retreu —en un to que avui trobem masclista i desafortunat— que ja no la voldrà ningú, cosa altrament ben incerta. Està bé el desdoblament de parlar amb si mateix i aconsellar-se, i no tan bé després adreçar-se a Lèsbia, tanmateix absent, per fer-li retrets.

Imatges (Wikimedia Commons): a) bust de Catul a Sirmione (segle XX); b) Lawrence Alma-Tadema: ‘Catul a casa de Lèsbia’, oli sobre tela (1865).

Amnistia, Llibertat, Estat.