Els epítets de la Ilíada - Aqueus i troians

3.3/ Aqueus i troians 

3.3.1/ Aqueus, argius, dànaus 

A la Ilíada, el conjunt de les forces atacants no és anomenat mai pel nom de grecs ni d’hel·lens (de fet, l’Hèl·lada era tan sols una regió de Ftia,una molt petita part de Grècia). Els grecs són anomenats ara aqueus (estrictament, sols els d’Acaia), adés argius (estrictament, sols els d’Argos o l’Argòlida), i també dànaus (pel mític rei Dànau, d’Argos, el pare de les Danaides); aquest darrer nom els el dona també a vegades Virgili a l’Eneida (recordem el “timeo Danaos et dona ferentes” de l’episodi de Laocoont). Al cant II, el del catàleg de les naus, es detallen les procedències dels diferents cabdills. Hi trobem beocis, minis, focis, cefal·lenis (amb Odisseu), cretencs (Idomeneu), locris (Aiant d’Oileu), així com gent d’Eubea, Salamina (Aiant Telamoni), Atenes, Argos i Tirint, (Diomedes), Esparta (Menelau), Arcàdia, Èlida, Rodes, Ftia (Aquil·leu), Platea, Tebes i altres. M. Ros ha comptat que la Ilíada esmenta 29 contingents coalitzats, procedents de 178 noms geogràfics diferents, que totalitzen 1.186 vaixells, la majoria de 50 rems. Aristarc va calcular que els invasors eren 120.000 homes, sens dubte una exageració tot plegat. 

(I:17 etc.) ἄλλοι ἐϋκνήμιδες Ἀχαιοί : i els altres aqueus de perfetes gamberes (B); i altres aqueus de belles gamberes (P, A); i els altres aqueus de belles gamberes (R ); i vosaltres, aqueus de bones gamberes (S); y demás aqueos de hermosas grebas (E). 

(I:123/135 etc.) μεγάθυμοι Ἀχαιοὶ : aquests aqueus tan magnànims (B); els magnànims aqueus (B, P, A, S); els aqueus de gran ànim (R); los magnánimos aqueos (E). 

(II:47 etc.) Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων: dels aqueus de llorigues de bronze (B); dels aqueus de cota de bronze (P); dels aqueus de túnica de bronze (A); dels aqueus revestits de bronzde (R); dels aqueus que es vesteixen de bronze (S); los aqueos, de broncíneas lorigas (E). 

(II:11/27 / VIII:53 etc.) κομόωντες Ἀχαιοὶ : els aqueus d’abundant cabellera (B); els aqueus cabelluts (P); els aqueus de testa cabelluda (A); els aqueus de llargs cabells (R); els aqueus de cap cabellut (S); los aqueos, de larga cabellera (E). 

(III:234) πάντας ὁρῶ ἑλίκωπας Ἀχαιούς : tots els altres aqueus de giradissa mirada (B); tots els altres aqueus llambregants (P); tots els altres aqueus d’ulls vivaços (A); tots els altres aqueus d’ulls brillants (R); tots els altres aqueus dels ulls que llambreguen (S); los demás aqueos de ojos vivos (E). 

(IV:67/72) ὑπερκύδαντας Ἀχαιοὺς : els aqueus gloriosíssims (B); els aqueus molt famosos (P); els aqueus altius (A); els aqueus, que es glorien en demesia (R );  els aqueus que esclaten de glòria (S); los envanecidos aqueos (E). 

(IV:114) ἀρήϊοι υἷες Ἀχαιῶν : els aqueus bel·licosos (B); els fogosos fills dels aqueus (P); els bel·licosos fills dels aqueus (A, R); els batallaires fills dels aqueus (S); los belicosos aqueos (E). 

(IV:242) Ἀργεῖοι ἰόμωροι ἐλεγχέες οὔ νυ σέβεσθε : Vils argius, mals fletxers,no en sentiu gens de vergonya? (B); pinxos de lluny, infames argius, manqueu de vergonya? (P); Argius fatxendes, covards, que no teniu vergonya? (A); Argius fanfarrons! Infames! No us fa vergonya? (R); argius que us agraden les fletxes, ¿no teniu ni un deix de vergonya? (S); ¡Argivos, que sólo con el arco sabéis combatir, hombres vituperables! (E) (Agamèmnon passa revista i increpa els guerrers que estan ociosos). 

(IV:257 / VIII:161 etc.) Δαναοὶ ταχύπωλοι : els dànaus d’àgils poltres (B); els danaencs de ràpids corsers / cap danaenc de ràpid destrer (P); els dànaus de poltres rabents (A); els dànaus de ràpids cavalls (R); els dànaus de poltres veloços (S); los dánaos, de ágiles corceles (E). 

(V:787) αἰδὼς Ἀργεῖοι κάκ' ἐλέγχεα εἶδος ἀγητοί : Quin oprobi, oh argius, vils vergonyes de cara bonica! (B); Quina vergonya, argius, infames amb belles parences! (P); Vergonya, argius, covards ignominiosos, magnífics només d’aparença! (A); Vergonya per a vosaltres, argius! D’aspecte molt bell, però tanmateix un oprobi (R); Vergonya, argius desgraciats, que només feu respecte a la vista! (S); ¡Qué vergüenza, argivos, hombres sin dignidad,admirables tan sólo por la figura! (E) (Estèntor, amb la seva veu proverbialment “estentòria”, exhorta els seus companys quan els troians els assetgen). 

(VII:96) ὤ μοι ἀπειλητῆρες Ἀχαιί̈δες οὐκέτ' Ἀχαιοί : Ai de mi, fanfarrons! No sou aqueus sinó aquees (B); Ah fanfàrries, res no teniu d’aqueus, sou aquees (P); Ai, de mi, fatxendes, aquees més que no pas aqueus (A); Ai las! Fanfarrons! Aquees, no pas aqueus! (R); Ai, amenaçaires, que no sou aqueus, sinó aquees (S); ¡Ay de mí, hombres jactanciosos; aqueas, que no aqueos! (invectiva d’Agamèmnon quan, de moment, ningú gosa postular-se per lluitar contra Hèctor).

3.3.2/ Troians, dàrdans, teucres 

Com s’ha dit (supra, 2.10), en origen Dardània era una ciutat propera, però diferent, d’Ílion o Troia. A la Ilíada, els defensors de la ciutat es coneixen tant per troians com per dàrdans, llevat d’algun cas (com a III:455 i altres) en què es distingeixen els dos col·lectius. Eneas és el cap dels dàrdans. L’apel·latiu de “teucres” el fa servir més sovint Virgili a l’Eneida. Al cant II de la Ilíada es parla també dels pobles aliats: els licis (amb Sarpèdon i Glauc), els tracis, els pelasgs, els paflàgoms, els frigis, els misis, els caris, etc. 

(I:153 etc.) Τρώων [...] αἰχμητάων : dels llancers troians (B, A); dels troians bel·licosos (P); pels bons llancers troians (R); els troians que combaten amb llança (S); los belicosos teucros (E). 

(II:231 / IV:509 / VI:461 etc.) Τρώων ἱπποδάμων / ἱππόδαμοι Τρῶες : els troians domapoltres (B); els troians domapoltres (P, A); els troians domadors de cavalls (R); els troians que domen cavalls (S); los teucros, domadores de caballos (E). Versions antigues: els troyans que à los cavalls sobravan (MA). 

(III:36)  Τρώων ἀγερώχων : dels troians gloriosos (B);  dels troians altius (P); de troians altius (A); dels altius troians (R); dels troians orgullosos (S); de los altivos teucros (E).

(III:455 / VII:348 etc.) Τρῶες καὶ Δάρδανοι ἠδ' ἐπίκουροι : troians i llurs aliats, i els dardanis (B); troians, i dàrdans i host aliada (P); troians, i dàrdans, i aliats (A); troians, dàrdans i aliats (R); troians, dàrdans i hosts aliades (S); troyanos, dárdanos y aliados (E).

(VIII:154-156) ἀλλ' οὐ πείσονται Τρῶες καὶ Δαρδανίωνες | καὶ Τρώων ἄλοχοι μεγαθύμων ἀσπιστάων | τάων ἐν κονίῃσι βάλες θαλεροὺς παρακοίτας: no se’l creurien de res ni els dardanis ni els homes de Troia, | ni les mullers dels troians cuirassats, tan magnànims, car d’elles | has ventat a la pols els marits en jovença florida (B); no el creuran els troians ni els dàrdans, tampoc les esposes | dels combatents de Troia, tan braus, de les quals els esposos, | joves i forts, hauràs abatut a la pols de la terra (P); no s’ho creuran ni els troians, ni els dardànides, ni les esposes dels magnànims troians portadors d’escut, els marits gallards de les quals tu has abatut a la pols (A); ni els troians ni els Dardànides no li faran cas, ni tampoc les dones d’aquells valerosos troians proveïts d’escuts, de qui has fet caure a la pols els gallards esposos (R); no s’ho creuran, els troians ni el llinatge de Dàrdan, | ni tampoc les esposes dels troians, dels guerrers valerosos, aquelles de qui has abatut a la pols els marits plens d’ufana (S); ni los troyanos, ni los dardanios, ni las mujeres de los teucros magnánimos, escudados, cuyos esposos florecientes en el polvo derribaste (E) (Zeus ha etzibat un llamp just davant el carro de Diomedes quan aquest anava a matar Hèctor; Nèstor, prudent, li recomana que s’enretiri, ja que avui no té els déus a favor; Diomedes li respon que, si se’n va, Hèctor dirà que és un covard que fuig, i Nèstor li replica que això no s’ho creuria cap troià).

(VIII:173) Τρῶες καὶ Λύκιοι καὶ Δάρδανοι ἀγχιμαχηταὶ : troians i licis! Dardanis que des de prop feu la guerra (B); bons combatents cos a cos, troians com licis i dàrdans (P); troians, licis i dàrdans, que lluiteu cos a cos (A); troians i licis i dàrdans, que batalleu cos a cos (R); troians i licis i dàrdans que feu cos a cos la batalla (S); troyanos, licios, dárdanos, que cuerpo a cuerpo combatís (E).

(X:299) Τρῶας ἀγήνορας : els troians (B, que, sens dubte per raons mètriques, no tradueix l’epítet); els troians alterosos (P); els troians altius (A); els altius troians (R); els troians homenívols (S); los valientes teucros (E).

(XXII:105) Τρῶας καὶ Τρῳάδας ἑλκεσιπέπλους : els troians i troianes que pèplums rosseguen (B); de troians i troianes d’hàbits en ròssec (P); els troians i les troianes que arrosseguen els peples (A); els troians i les troianes de peples que arrosseguen (R); els troians i les troianes que els vestits arrosseguen (S); los troyanos y las troyanas de rozagantes peplos (E).

3.3.3/ Ciutats

Ja s’ha explicat suara (supra, 2.10) que Troia i Ílion són sinònims, mentre que Dardània era una ciutat diferent, fundada, com Troia, per Dàrdan. Pèrgam era el nom de l’acròpolis de Troia, la ciutadella on hi havia el palau de Príam, a l’interior de la ciutat murallada.

Vegem a continuació una petita mostra a l’atzar d’epítets assignats a algunes de les moltes ciutats que s’esmenten a la Ilíada.

(II:29-30) πόλιν εὐρυάγυιαν | Τρώων : l’urbs de carrers espaiosos que és Troia (B); Troia, ciutat de carrers espaiosos (P); la ciutat d’amples carrers dels troians (A); la ciutat dels troians, d’amples carreres (R); la ciutat de carrers espaiosos (S); Troya, la ciudad de anchas calles (E) (ho diu el Somni a Agamèmnon, referint-se a Troia). Variant:

(II:141) Τροίην αἱρήσομεν εὐρυάγυιαν : Ílion, la d’amples carrers (B); Troia d’amples carreres (P); Troia, la d’amples carrers (A); Troia d’amples carrers (R); Troia de carrers espaiosos (S); Troya, la de anchas calles (E).

(II:546) Ἀθήνας εἶχον ἐϋκτίμενον πτολίεθρον : Atenes, aquella ciutat ben bastida (B); Atenes, ciutat ben bastida (P); la ben bastida ciutat d’Atenes (A); Atenes, ciutat ben edificada (R); la bien edificada ciudad de Atenas (E). El mateix epítet per a Micenes:

(II:569) Μυκήνας εἶχον ἐϋκτίμενον πτολίεθρον : Micenes, aquella ciutat ben bastida (B); Micenes, també, ciutat ben bastida (P); Micenes, ciutadella ben bastida (A); Micenes, ciutat ben edificada (R); Micenes, ciutat ben bastida (S); la bien construida ciudad de Micenas (E).

(II:559) Τίρυνθά τε τειχιόεσσαν : Tirint, ciutat ben murada (B); Tirint, de bones muralles (P); la ben emmurallada Tirint (A); la ben murada Tirint (R); Tirinto amurallada (E).

(II:570) l’opulenta Corint (S); la rica Corint (B); Corint abundosa (P); Corint, ciutat opulenta (A); la opulenta Corinto (E).

(II:581) κοίλην Λακεδαίμονα κητώεσσαν : del fondal barrancós de la Lacedemònia (B); del país de balmosos fondals, Lacedèmon (P); l’enclotada Lacedemònia, plena de barrancs (A); l’enclotada Lacedemònia, plena de golfs (R); la honda y cavernosa Lacedemonia (E).

(III:73) Τροίην ἐριβώλακα : a Troia fèrtil (B); a Troia ufanosa (P); la fèrtil Troia (A);  la fecunda Troia (R); Troia rica en terrossos (S); la fértil Troya (E).

(III:75 / III:258) Ἄργος ἐς ἱππόβοτον καὶ Ἀχαιί̈δα καλλιγύναικα :  a Argos, tocom eguasser, i a l’Acaia de dones garrides (B); vers Argos, rica en cavalls, i devers Acaia de dones boniques (P); a Argos, rica en cavalls, i a Acaia de dones formoses (A); a Argos, rica en cavalls, i a Acaia de dones molt belles (R); a Argos que cria cavalls i a Acaia de dones boniques (S); a la Argólide, criadora de caballos, y a la Acaya, de lindas mujeres (E).

(V:550) Ἴλιον εἰς εὔπωλον : vers Ílion, l’urbs eguassera (B); vers Troia, país de bons poltres (P); cap a Ilíon, la de bells poltres (A); cap a Ílion, terra rica en cavalls (R); cap a Ílion que cria bons poltres (S); (E omet aquí l'epítet). 

(V:446) Περγάμῳ εἰν ἱερῇ : a Pèrgam sacra (B); dintre Pèrgam la santa (P); dintre la sagrada Pèrgam (A); a la sacra Pèrgam (R); a la santa Pèrgam (S); en la sacra Pérgamo (E).

(V:460 / VI:512) Περγάμῳ ἄκρῃ : al cim de Pèrgam / per la ciutadella de Pèrgam (B); al cim de tot de Pèrgam / de l’alt Pèrgam (P); a la part més alta de Pèrgam / de l’alta Pèrgam (A); dalt l’excelsa Pèrgam / de la part més alta de Pèrgam (R); al /del cim de Pèrgam (S); en /de la excelsa Pérgamo (E). 

(XVI:698 / XXI:544 etc.) ὑψίπυλον Τροίην : l’urbs d’altes torres que és Troia (B); Troia d’altes portes (P); Troia d’altes portes (A);  Troia d’alteroses portes (R); les altes portes de Troia (S); Troya, la de altas puertas (E). 

3.3.4/ l’Escamandre

L’Escamandre o Xantos és el principal riu de Troia. Com hem vist (supra, 2.10), Escamandre, fill d’Oceà i pare de Teucre, era un cretenc que va arribar a les costes de la Tròade, a la riba del riu Xantos, que, de fet, era una divinitat. Mort Escamandre, hom va posar el seu nom al riu i va ser considerat un déu. La seva filla Cal·lírroe es va casar amb Tros, fill d’Erictoni i net de Dàrdan. A la Ilíada és citat adés amb un nom adés amb l’altre, compartint el mateix epítet; i en un moment se l’anomena fill de Zeus. L’altre riu troià, el Simoent o Símois, és un afluent del Xantos, i al text no és esmentat amb epítets. També era un déu, i una filla seva es va casar amn el rei Dàrdan i fou la mare de Tros. Al cant XXI de la Ilíada, el Xantos, en forma humana, s’encara amb Aquil·leu perquè li ha omplert l’aigua de cadàvers, i amb una forta crescuda els llança a la riba. Aquil·leu se li enfronta amb les armes, i el riu se l’emporta aigua avall; Atena i Posidó han de salvar-lo. Llavors, el Xantos demana al Simoent que l’ajudi i, entre tots dos, tornen a endur-se Aquil·leu, que ara és salvat per Hera i Hefest. Aquest encén un gran foc als boscos de vora els dos rius, que finalment es retiren.

(II:876/ XXI:124-125 / XXII:147 etc.) Ξάνθου ἄπο δινήεντος  / Σκάμανδρος | οἴσει δινήεις / Σκαμάνδρου δινήεντος : des de les gorgues del Xantos / el riu Escamandre [...] en son onatge / del flum Escamandre, el qual és un riu onadívol (B); el voraginós Xantos / l’Escamandre, voraginós / el voraginós Escamandre (P); des del Xantos voraginós / l’Escamandre voraginós (A); del Xantos voraginós / l’Escamandre, que és ple d’engolidors / del voraginós Escamandre (R); del Xantos que corre fent gorgues / el riu Escamandre que fa remolins / de l’Escamandre que corre fent gorgues (S); del voraginoso Janto / por el voraginoso Escamandro / del Janto voraginoso (E).

(VII:329) ἐύ̈ρροον ἀμφὶ Σκάμανδρον : per l’Escamandre de gorgues boniques (B); devora el llisquent Escamandre (P); vora l’Escamandre de bells corrents (A); l’Escamandre de bon cabal (S); del Escamandro de límpida corriente (E). 

(XXI:222): Σκάμανδρε διοτρεφές : tany de Zeus, Escamandre (B); Car a Zeus, Escamandre (P); Escamandre, nodrissó de Zeus (A); Escamandre, criatura de Zeus (R); Escamandre, que Zeus va criar-te (S); Escamandro, alumno de Júpiter (E) (li ho diu Aquil·leu quan el riu se li enfronta). 

(XXI:604) βαθυδινήεντα Σκάμανδρον : del flum de vèrtex pregons, l’Escamandre (B); l’Escamandre, de fondos engolidors (P); el riu Escamandre de remolins profunds (A); cap a l’Escamandre, el riu de profunds remolins (R); cap al riu Escamandre de gorgues pregones (S); hacia el río Escamandro, de profundos vórtices (E).

* * *

A la Ilíada s’hi esmenten molts més gentilicis, ciutats i llocs, però amb aquesta mostra em sembla que ja n’hi ha prou. Els epítets són, com arreu, formularis i bastant intercanviables. 

Imatges (Wikimedia Commons): a) Combat dels aqueus, amb Aquil·leu i Pentesilea, marbre d’un sepulcre del segle III dC, Museus Vaticans; b) el cadàver d’Hèctor és portat a Troia; alt relleu romà (c.180 dC), Musée du Louvre, París; c) Auguste Couder, Aquil·leu lluitant contra l’Escamandre i el Simoent, oli sobre tela (1819), Musée du Louvre, París.