Els epítets de la Ilíada - Preus, jocs i sacrificis

3/ Altres epítets 

3.6/ Miscel·lània

Sense cap ànim d’exhaustivitat, acabo aplegant a l’atzar alguns epítets relacionats amb els camps semàntics que s’indiquen.

3.6.1/ Les paraules

(I:201 etc.) φωνήσας [...] πτερόεντα : paraules alades (B, P, A, R, S); aladas palabras (E) (un dels epítets més habituals per acompanyar el mot “paraules” amb un verb dicendi).

(I:519 / II:277 etc.) ὀνειδείοις ἐπέεσσιν : paraules de burla (B); paraules d’ultratge / ultratges (P); paraules insultants (A); injurioses paraules / insults (R); paraules d’insult i vergonya (S); funestas palabras / injuriosas palabras (E) (Zeus, referint-se als blasmes que Hera li dedicarà si per ajudar Tetis pren partit pels troians). Variant:

(I: 539) κερτομίοισι : amb reprotxe (B); mots coents (P); un reguitzell de retrets (A); paraules de greuge (R), paraules punyents (S); injuriosas palabras (E) (les paraules que, efectivament, etziba Hera a Zeus).

(I:582) ἐπέεσσι [...] μαλακοῖσιν : mots falaguers (B); dolces paraules (P, A, R); paraules suaus (S); palabras cariñosas (E) (Hefest aconsella Hera que moderi el seu to). Variant:

(II:180/189 etc.) ἀγανοῖς ἐπέεσσιν : paraules amables (B, A, S); blanes paraules (P); paraules persuasives (R); suaves palabras (E).

(I:552 / IV:25 etc.) ποῖον τὸν μῦθον ἔειπες : quina paraula que has dit [...]! / com és el mot que ara ens deies? (B); quines paraules les teves! / quines paraules aquestes! (P); quines són aquestes paraules que acabes de pronunciar? (A); quines paraules has dit? (A, R); què són aquestes paraules? (S); ¿qué palabras proferiste? (E) (fórmula de rèplica). Variant:  

(IV:350 / XIV:83) ποῖόν σε ἔπος φύγεν ἕρκος ὀδόντων : doncs / i quin mot de l’enclòs de les dents et fugia? (B); com t’ha sortit del barrat de les dents tal llenguatge? (P); quina paraula és aquesta que se t’ha escapat del clos de les dents? / quina paraula t’ha sortit del clos de les dents (A); quin mot del clos de les dents se t’escapa? (S); ¿qué palabras [se] escaparon de tus labios? (E) (Cf. Odissea III:230 / V:22 etc.): quina paraula et fugí de l’enclòs de les dents [?/!] (OR1); quina paraula et fugí del clos de les dents! (OR2); pel mur de les dents, quins mots se t’escapen? / quines paraules t’escapen pel mur de les dents? (OM).

3.6.2/ Els bous

(VI:424)  βουσὶν ἐπ' εἰλιπόδεσσι καὶ ἀργεννῇς ὀί̈εσσι : entre bous peugiradissos i xais argentífers (B); vora els bous de torta passa i les blanques ovelles (P); dels bous, de passes torçades, i de les blanques ovelles (A); els bous de peus giradissos i les blanques ovelles (R); les blanques ovelles i els bous que arrosseguen les potes (S); entre los bueyes de tornátiles patas y las cándidas ovejas (E) (una altra versió castellana, online, de ilce.edu.mx, que no indica traductor, però s’assembla molt a la de Segalà, bé que amb algunes variants, parla de “los flexípedes bueyes”).

(VII:222) ἑπταβόειον | ταύρων ζατρεφέων : amb set pells d’uns toros | ben engreixats (B); amb les pells de set bous ben nodrits (P); amb set pells de bous ben peixats (A); amb les pells de set bous de bona criança (R); de set cuiros de bou [...], | de toros ben criats (S); con siete pieles de corpulentos bueyes (E) (parla de l’escut d’Aiant de Telamó, fet amb set pells de bou, cf. supra, 3.1).

(VIII:231) βοῶν ὀρθοκραιράων : de bous banya-rectes (B); de bous banyadrets (P, A); de bou de banyes ben dretes (R); de bous de banyes ben dretes (S); de bueyes de erguida cornamenta (E).

3.6.2.1/ El sacrifici d’un bou

(VII:314-320) τοῖσι δὲ βοῦν ἱέρευσεν ἄναξ ἀνδρῶν Ἀγαμέμνων | ἄρσενα πενταέτηρον ὑπερμενέϊ Κρονίωνι. | τὸν δέρον ἀμφί θ' ἕπον, καί μιν διέχευαν ἅπαντα, | μίστυλλόν τ' ἄρ' ἐπισταμένως πεῖράν τ' ὀβελοῖσιν, | ὄπτησάν τε περιφραδέως, ἐρύσαντό τε πάντα. | αὐτὰρ ἐπεὶ παύσαντο πόνου τετύκοντό τε δαῖτα, |δαίνυντ', οὐδέ τι θυμὸς ἐδεύετο δαιτὸς ἐί̈σης :  un bou els sacrificà el senyor de guerrers Agamèmnon, | mascle, un cap de cinc anys, en honor del fortíssim Cronida. | Ja escorxat, l’adobaren; llavors en quarters van partir-lo | que trossejaren sabuts, i els talls enfilaren en astos. | Acabat tal fadic, endegades les menges, els homes | van fer l’àpat, i al cor no els mancà la porció arrodonida (B); féu d’un mascle bou de cinc anys sacrifici Agamèmnon, | cap de guerrers, en l’honor del tot poderós fill de Cronos. | Van escorxar-lo i ornar-lo i tot ell el tallaren a trossos, | que esmicolaren amb manya, els bocins travessaren amb astos, | van rostir-los amb traça i, en fi, el conjunt retiraren. | Ja la feia enllestida i un cop preparades les menges, | banquetejaren. Tot cor hi prengué tanta part com els altres (P); el sobirà d’homes Agamèmnon els sacrificà un bou mascle de cinc anys en honor del poderós fill de Cronos. L’escorxaren, el prepararen i el tallaren tot, l’esmicolaren amb traça i travessaren els bocins als astos, els rostiren amb diligència i els retirarebn tots del foc. Tan bon punt enllestiren la feina i prepararen l’àpat, participaren en el banquet, i la gana no trobà a faltar res en la part igualada del menjar (A); el rei d’homes Agamèmnon sacrificà per a ells un bou de cinc anys per tal d’honorar el potentíssim Cronió. De primer l’escorxaren i, quan l’hagueren esquarterat, el deixaren a punt; llavors especejaren la carn amb perícia i enastaren els talls, i havent-ho cuit tot com calia, ho retiraren del foc. Enllestida la feina i endegat el banquet, celebraren l’àpat; i cap d’ells no quedà insatisfet amb la ració equitativa del repartiment (R); per ells va consagrar un bou Agamèmnon, rei d’homes, | un mascle de cinc anys, al fill ple de força de Cronos. | El van espelletar i van fer-ne quarters, gros com era, | i van tallar-ne la carn a trossets i als asts l’enfilaren, | i la van coure amb cura i la van retirar de la brasa. | Quan van deixar de bregar i van tenir a punt el tiberi | es van entaular i, al banquet igualat, de res no els faltava (S); Agamenón Atrida, rey de hombres, sacrificó al prepotente Saturnio un buey de cinco patas. Tan pronto como lo hubieron desollado y preparado, lo descuartizaron hábilmente y, cogiendo con pinchos los pedazos, los asaron con el cuidado debido y los retiraron del fuego. Terminada la faena y dispuesto el festín, comieron sin que nadie careciese de su respectiva porción (E) (descripció formulària d’un sacrifici a Zeus; vegeu-ne dues de molt semblants a I:460-468 i a II:423-431, i encara una altra, amb anyells, a III:267 ss).

3.6.3/ El vi  

(IV:260) γερούσιον αἴθοπα οἶνον : al consell, d’un vi com de flama (B); un vi d’honor que flameja (P); el vi brillant, honor dels ancians (A); el vi que centelleja, honor dels ancians (R); el vi del consell, que és un vi com de flama (S); el negro vino de honor (E). Variant:

(XVI:226) αἴθοπα οἶνον : el vi com de flama (B, S); el vi roig com el foc (P); vi flamejant (A); el vi que centelleja (R); el negro vino (E).

(VIII:506/546) οἶνον δὲ μελίφρονα : vi del que emmela l’entranya (B); vi, mel del cor (P); vi, que endolceix la ment (A); vi que endolceix el cor (R); vi que fa dolces pensades (S); vino, que alegra el corazón (E).

Vegeu una mica més avall (3.6.5) com el vi dels aqueus el portaven de Lemnos, i a canvi de què el barataven.

3.6.4/ El sopar

(VIII:505-507) ἐκ πόλιος δ' ἄξεσθε βόας καὶ ἴφια μῆλα | καρπαλίμως, οἶνον δὲ μελίφρονα οἰνίζεσθε | σῖτόν τ' ἐκ μεγάρων, ἐπὶ δὲ ξύλα πολλὰ λέγεσθε : porteu bous des de l’urbs vosaltres i grasses ovelles | a cremadent; dueu vi del que emmela l’entranya, i viandes | des dels vostres palaus; demés recolliu força llenya (B); amb llestesa, | de la ciutat emmeneu moltons grassos i bous i porteu-vos | vi, mel del cor, i pa, que de casa vostra heu de prendre, | apiloteu finalment força llenya (P); porteu de pressa de la ciutat bous i moltons grassos, proveïu-vos de vi, que endolceix la ment, i de pa de casa vostra i amuntegueu molta llenya (A); dueu amb llestesa de la ciutat bous i grasses ovelles i, així mateix, proveïu-vos de vi que endolceix el cor i poreteu pa de les vostres cases i bons feixos de llenya (R); porteu de la ciutat força vaques i ovelles ben fermes | tot de seguida, i forniu-vos de vi que fa dolces pensades | i de blat al palau, i penseu també d’aplegar molta llenya (S); traed de la ciudad bueyes y pingües ovejas, y de vuestras casa pan y vino, que alegra el corazón; amontonad abundante leña (E) (aquí veiem com els troians, que han sortit a l’assalt de les naus aquees i acampen vora el campament dels invasors —protegit per una tanca—, a l’hora de sopar envien gent a Troia perquè els portin bous i moltons grassos de la ciutat, i pa i vi de les cases dels mateixos combatents. Ho destaco pel que té de casolana l’escena, com si d’un picnic es tractés o d’un episodi de sega o de verema, amb les dones portant la beguda al camp perquè mengin i beguin els homes; la logística militar no preveia el proveïment de la tropa i cadascú s’havia d’espavilar. Per si fos poc, i atès que els defensors de la ciutat han sortit de de Troia, disposen que els nens, els vells i les dones vigilin des de les muralles, no fos cas que els aqueus aprofitessin per atacar l’urbs).

3.6.5/ Els preus de les coses

Els grecs i els troians de l’Edat del Bronze vivien en una societat premonetària; per tant, el concepte del “diner” els era desconegut, i els intercanvis comercials es feien per la via del troc o barata. Vegem en aquest apartat algunes curiositats sobre els valors de determinades coses (i també n’hi ha en el següent, 3.6.6, entre els premis dels jocs funerals de Pàtrocle, on es pot comparar, per exemple, el valor d’un trespeus i el d’una dona).

(VI: 234-236) ἔνθ' αὖτε Γλαύκῳ Κρονίδης φρένας ἐξέλετο Ζεύς, | ὃς πρὸς Τυδεί̈δην Διομήδεα τεύχε' ἄμειβε | χρύσεα χαλκείων, ἑκατόμβοι' ἐννεαβοίων : però el seny va llevar a Glauc llavors el Cronida; | Glauc ses armes d’or pur baratà per les de Diomedes | el tídida, que eren de bronze i valien nou bous, cent les altres (B); Zeus fil de Cronos, però, tragué el seny a Glauc aleshores, | que canvià ses armes d’or per armes de bronze — | cent per nou bous de valor— amb el fill de Tideu, Diomedes (P); aleshores el Crònida Zeus va prendre el seny a Glauc, que canvià les armes d’or per les de bronze al Tidida Diomedes,una de valor de cent bous per una altra de nou bous (A); i el Crònida Zeus ofuscà aleshores l’enteniment de Glaus, que intercanviava les armes amb el Tidida Diomedes: armes d’or per armes de bronze, armes de cent bous per armes de nou (R); a Glauc va prendre-li el seny, aleshores, Zeus, fill de Cronos, | i canvià amb el fill de Tideu armes d’or amb armes de bronze, | unes de cent bous amb unes que nou en valien (S); entonces Júpiter Saturnio hizo perder la razón a Glauco; pues permutó sus armas por las de Diomedes Tidida, las de oro por las de bronce, las valoradas en cien bueyes por las que en nueve se apreciaban (E) (enmig d’un combat singular, Diomedes i Glauc es reconeixen units per una antiga amistat familiar; paren de lluitar i s’intercanvien les armes. Les de Glauc, de forma inversemblant, diu que eren d’or i valien cent bous, i les bescanvia per les del Tidida, que eren de bronze i tan sols valien nou bous; però M. Ros explica que la noblesa es valorava justament per l’esplendidesa dels regals) (També a VII:299ss, en fer-se fosc Hèctor i Aiant han d’interrompre llur combat, i intercanvien l’espasa reblada amb claus de plata d’Aiant per un cinturó lluent de prorpra per part d’Hèctor).  

(VII:467-475) νῆες δ' ἐκ Λήμνοιο παρέσταν οἶνον ἄγουσαι | πολλαί, τὰς προέηκεν Ἰησονίδης Εὔνηος, | τόν ῥ' ἔτεχ' Ὑψιπύλη ὑπ' Ἰήσονι ποιμένι λαῶν. | χωρὶς δ' Ἀτρεί̈δῃς Ἀγαμέμνονι καὶ Μενελάῳ | δῶκεν Ἰησονίδης ἀγέμεν μέθυ χίλια μέτρα. | ἔνθεν οἰνίζοντο κάρη κομόωντες Ἀχαιοί, | ἄλλοι μὲν χαλκῷ, ἄλλοι δ' αἴθωνι σιδήρῳ, | ἄλλοι δὲ ῥινοῖς, ἄλλοι δ' αὐτῇσι βόεσσιν, | ἄλλοι δ' ἀνδραπόδεσσι: τίθεντο δὲ δαῖτα θάλειαν : moltes naus que portaven vi des de Lemnos havien | arribat [...] vi va lliurar que el portessin, mil taxes. | Doncs van comprar vi d’allí els aqueues d’abundant cabellera | a preu de bronze alguns d’ells, altres amb ferro flamíger, | altres amb cuiro, i alguns encara amb els toros mateixos; | amb esclaus d’altres. I així l’àpat florent se serviren (B); moltes naus de vi plenes hi havia, vingudes de Lemnos [...]; | mil mesures, trameses a banda, d’un vi sense mescla. | Bescanviaren per vi els aqueus cabelluts aleshores | bronze els uns, uns altres ferre lluent, alguns altres | pells, n’hi havia que bous en gènere, d’altres | homes esclaus, i van preparar-se un àpat esplèndid (P);  procedents de Lemnos, hi havia ancorades moltes naus portadores de vi [...], mil mesures de vi sense mescla [...]. Allí compraven vi els aqueus de esta cabelluda, els uns per bronze, altre per ferro lluent, altres per pells de bous; n’hi havia que ho feien a canvi de les mateixes vaques, i altres, a canvi d’esclaus. Es van preparar un àpat esplèndid (A); unes naus provinents de Lemnos, que transportaven el vi i eren força nombroses [...], mil mesures de vi [...]. I d’aquest vi els aqueus de llargs cabells en compraren: uns bescanviant-lo per bronze, altres per ferro fulgent, i uns altres per pells de bous; altres l’aconseguiren desprenent-se dels seus propis bous, i altres, per tal d’haver-ne, barataren els captius. Van apressar un àpat molt complit (R); van arribar moltes naus que duien vi des de Lemnos [...], mil mesures de vi [...]. Aquest vi que els portaren llavors, els aqueus cabdelluts el compraven | uns amb bronze, els altres amb ferro que brilla com flama, | d’altres amb cuiros i d’altres amb la vaca sencera, | d’altres amb captius; i el seu banquet feia ufana (S); arribaron, procedentes de Lemnos, muchas naves cargadas de vino [...], mil medidas de vino. Los aqueos, de larga cabellera, acudieron a las naves; compraron vino, unos con bronce, otros con luciente hierro, otros con pieles, otros con vacas y otros con esclavos, y prepararon un festín espléndido (E) (el rei de Lemnos, Euneu, fill de l’argonauta Jàson i d’Hipsípila, envia a Agamèmnon i a Menelau molts vaixells carregats amb mil mesures de bon vi sense mescla; els aqueus compraven el vi canviant-lo per armes i peces de bronze, ferro, pells, bous o esclaus, tot plegat part del botí obtingut en les ràtzies que al llarg de nou anys havien fet per les poblacions de la costa de la Tròade).

3.6.6/ Els jocs fúnebres per Pàtrocle

Al cant XXIII es celebren els jocs fúnebres en honor de Pàtrocle.  Vegem a continuació alguns dels premis per als guanyadors de les proves atlètiques. Com veurem, es tracta d’objectes de valor, i de persones esclaves, botí de les ràtzies pels pobles costaners.

a/ Cursa de carros

(XXIII:263-270)  θῆκε γυναῖκα ἄγεσθαι ἀμύμονα ἔργα ἰδυῖαν | καὶ τρίποδ' ὠτώεντα δυωκαιεικοσίμετρον | τῷ πρώτῳ: ἀτὰρ αὖ τῷ δευτέρῳ ἵππον ἔθηκεν | ἑξέτε' ἀδμήτην βρέφος ἡμίονον κυέουσαν: | αὐτὰρ τῷ τριτάτῳ ἄπυρον κατέθηκε λέβητα | καλὸν τέσσαρα μέτρα κεχανδότα λευκὸν ἔτ' αὔτως: | τῷ δὲ τετάρτῳ θῆκε δύω χρυσοῖο τάλαντα, | πέμπτῳ δ' ἀμφίθετον φιάλην ἀπύρωτον ἔθηκε : una dona, la qual treballs sabia perfectes, | i un trespeus orellut de vint-i-dues mesures V a qui guanyés. Pel segon proposà una euga adondada | de sis anys, que d’un poltre mascle era grossa. Una gerra | pel tercer oferí no mai tocada per flama, | bella, de quatre mesures, tan blanca com quan varen fer-la. | Foren dos talents d’or el premi que el quart s’enduria, | i una copa el cinquè, de foc intacta, amb doble ansa (B); s’enduria el primer, una dona destra als obratges, | sense retret, i un trespeus de vint-i-dues mesures, | ben nansat; al segon, a son torn, d’una euga indomada, | prenys d’un mul, la qual tenia sis anys, feia ofrena; | una conca oferia al tercer pel foc no tocada, | bella i lluent de tan nova, d’un buc de quatre mesures; | dos talents d’or al quart; al cinquè, per últim, una urna | no tocada pel foc amb dues nanses (P); el primer s’enduria una dona que sabés fer labors irreprotxables i un trípode amb anses de vint-i-dues mesures. Per al segon va proposar una euga no domada de sis anys, prenyada d’una cria d’un mul. Per al tercer va fixar una bella caldera no tocada pel foc, de quatre mesures de cabuda, tota lluent encara. Per al quart va oferir dos talents d’or; i per al cinquè, un recipient de doble ansa, encara no tocat pel foc (A); s’emportaria una dona, experta en labors primoroses, i un trespeus nansat, de vint-i-dues mesures, qui vencés en la cursa; i a qui quedés segon oferí com a premi una egua de sis anys, no amansida encara, que duia en el ventre un petit mul; i, a qui fos el tercer, una caldera no tocada pel foc, bella i amb una cabuda de quatre mesures, lluent de tan nova; i al quart va oferir-li dos talents d’or; i al cinquè, un atuell de dues nanses, sense les emmascares d’haver anat al foc (R); va treure una dona que sabia labors sense blasme | i també va posar-hi un trespeus amb orelles de dotze [sic] mesures | per al primer i, per al segon, va afegir-los una euga | sense domar, de sis anys, que tenia a la panxa una mula. | Per al tercer, va afegir-hi una caldera bonica | lluent, no tocada pel foc, que hi cabien quatre mesures, | dos talents d’or per al quart va posar-hi, i encara, | una copa amb nanses per a qui fos el cinquè de la cursa (S); el que primero llegara, se llevaría una mujer diestra en primorosas labores, y un trípode con asas, de veintidós medidas; para el segundo ofreció una yegua de seis años, indómita, que llevaba en su vientre un feto de mulo; para el tercero, una hermosa caldera no puesta al fuego y luciente aún, cuya capacidad era de cuatro medidas; para el cuarto, dos talentos de oro; y para el quinto, un vaso con dos asas que la llama no tocara todavía (E).

b/ Pugilat

(XXIII:654-656) ἡμίονον ταλαεργὸν ἄγων κατέδησ' ἐν ἀγῶνι | ἑξέτε' ἀδμήτην, ἥ τ' ἀλγίστη δαμάσασθαι: | τῷ δ' ἄρα νικηθέντι τίθει δέπας ἀμφικύπελλον :  una mula soferta en les tasques, | de sis anys, no adondada, animal de domatge difícil. | I donà per al vençut, agençada amb doble ansa, una copa (B); una indòmita mula, | dura al treball, de sis anys, que hom menava amb totes les penes. | Una copa de nansa doble al vençut oferia (P); una mula resistent [...], una mula de sis anys, sense domar, la qual era dificilíssima de domesticar. Per al que fos vençut va proposar com a premi una copa de doble ansa (A); una mula resistent a la fatiga [...], una mula encara no amansida que tenia sis anys, l’edat més difícil per a ésser domada; i per al perdedor presentà una copa de dues nanses (R); una mula soferta | sense domar, de sis anys, que duria sofrences domar-la, | i pel vençut una copa amb dues nanses va treure (S); una mula de seis años, cerril, difícil de domar, que había de ser sufridora del trabajo; y puso para el vencido una copa doble (E).

c/ Lluita

(XXIII:702-705): τῷ μὲν νικήσαντι μέγαν τρίποδ' ἐμπυριβήτην, | τὸν δὲ δυωδεκάβοιον ἐνὶ σφίσι τῖον Ἀχαιοί: | ἀνδρὶ δὲ νικηθέντι γυναῖκ' ἐς μέσσον ἔθηκε, | πολλὰ δ' ἐπίστατο ἔργα, τίον δέ ἑ τεσσαράβοιον :  un gros trespeus per al foc apte per al guanyador concedia; | era el seu preu dotze bous, que entre els d’Acaia ho comptaren, | i per l’home vençut va posà’ al mig una dona, | —quatre bous n’era el preu—, entesa en moltíssimes tasques (B); per al que fos vencedor, un gran trespeus d’anar al foc, que preuaven | a una dotzena de bous els aqueus entre ells; va posar-los | per al que fos vençut en ig de l’ajust una dona, | destra a nombrosos obratges, que a quatre bous es preuava (P); per al vencedor, un gran trípode per a posar al foc, que els aqueus valoraven entre ells per dotze bous; i per al vençut, va col·locar al mig una dona ensinistrada en moltes labors, que preuaven en quatre bous (A); per a qui fos vencedor, un gros trespeus dels que van al foc, que en dotze bous els aqueus valoraven tot parlant entre ells; i, per a ui fos vençut, portà al mig de l’aplec una dona, destra en moltes labors, que en el valolr de quatre bous estimaven (R); per al guanyador, un trespeus que anava damunt de les flames |ni que els aqueus el preu de dotze bous en donaven; | per al vençut, en canvi, va treure al mig una dona | que sabia moltes labors i quatre bous en pagaven (S); para el vencedor, un gran trípode, apto para ponerlo al fuego, que los aqueos apreciaban en doce bueyes; para el vencido, una mujer diestra en muchas labores y valorada en cuatro bueyes (E) (és a dir: el primer premi de la lluita era un trespeus, un atuell domèstic, que segurament era una peça artísticament treballada, ja que el seu valor entre els aqueus, sensibles a la bellesa, equivalia al preu de dotze bous. En canvi, el segon premi —menys important, doncs— era una dona, una dona hàbil en labors, i el seu valor era l’equivalent de quatre bous: per tant, tres vegades menys que el valor del trespeus. Al marge del fet, prou humiliant fins per a una esclava, de ser oferta com a premi d’un concurs, la seva taxació respecte d’un estri de cuina, per artístic que fos, ens deixa atònits. Un fet increïblement lleig, però ben simptomàtic de com pensava aquella societat masclista i guerrera).

d/ Cursa a peu

(XXIII:741-751): ἓξ δ' ἄρα μέτρα | χάνδανεν, αὐτὰρ κάλλει ἐνίκα πᾶσαν ἐπ' αἶαν | πολλόν [...] | δευτέρῳ αὖ βοῦν θῆκε μέγαν καὶ πίονα δημῷ, |  ἡμιτάλαντον δὲ χρυσοῦ λοισθήϊ' ἔθηκε : una tassa d’argent de sis mesures, i era obra |que en formosor superava molt les restants de la terra [...] ; per al segon proposà un toro engreixat i grossíssim | i fou mig talent d’or el premi lliurat per a l’últim (B); un crater d’argent, obrat, sis mesures | hom hi encabia i molt més que cap altre a la terra excel·lia | per sa beutat [...]; per al segon, endemés, un gran bou ple de greix va oferir-los. | Mig talent d’or per a l’últim (P); una cratera d’argent, ben traballada. Hi cabien sis mesures, i per la seva bellesa superava qualsevol altra a tota la terra [...]. Per al segon va proposar un bou gros i ple de greix. Com a darrer premi va fixar mig talent d’or (A); una cratera de plata ben llavorada, amb una cabuda de sis mesures, que superava en bellesa totes les de la terra (R);  una gerra de plata treballada. Hi cabien | només sis mesures, però en bellesa sobrepassava | totes les de la terra [...]. De segon premi va treure una vaca ben grassa i llustrosa | i mig talent d’or, al final, perquè fos el premi de l’últim (S); primero una cratera de plata labrada que tenía seis medidas de capacidad y superaba en hermosura a todas las de la tierra [...]. Para el que llegase el segundo señaló un buey corpulento y pingüe y para el último, medio talento de oro (E) (se’ns explica també que la cratera del primer premi l’havien fet uns artífexs sidonis, i uns fenicis la van regalar a Toant, rei de Lemnos; i el gendre d’aquest, Euneu, fill de Jàson, el que subministrava el vi dels aqueus, la va oferir a Pàtrocle per rescatar Licàon, fill de Príam. És a dir, que el valor de l’esplèndida copa equivalia al de la vida d’un príncep. El talent era una mesura de pes del qual no coneixem exactament l’equivalència; M. Ros diu que originàriament era el pes que hom podia carregar a l’espatlla, però en aquest cas semblaria excessiu, que mig talent fos un tercer premi, inferior al segon, que era una vaca. Hem vist abans que, entre els premis de la cursa de carros, el quart premi eren dos talents d’or, valor per tant inferior al primer premi, que era una dona i un trespeus gran; al segon, que era una egua; al tercer, que era una caldera. Ros creu que cada polis tenia fixat un valor ponderat per al pes del talent. Veiem també que al capítol IX, Agamèmnon ofereix a Aquil·leu com a incentiu perquè torni a la lluita deu talents d’or, set trespeus nous, vint plates, dotze cavalls, set dones lèsbies, entre les quals Briseida, vint dones troianes... i que el casarà amb una filla seva.

e/ Combat

(XXIII:798/807) αὐτὰρ Πηλεί̈δης κατὰ μὲν δολιχόσκιον ἔγχος | θῆκ' ἐς ἀγῶνα φέρων, κατὰ δ' ἀσπίδα καὶ τρυφάλειαν | [...] τῷ μὲν ἐγὼ δώσω τόδε φάσγανον ἀργυρόηλον | καλὸν Θρηί̈κιον : una llança d’ombra allongada en la junta | posà al mig, i un escut i un elm [...] | aquesta espasa tindrà, la qual té un pom argentífer, | bella espasa de Tràcia (B); una llarga llança, un escut i un casc amb cimera [...] aquest bell glavi traci de rebles de plata (P); una llança d’ombra allargada i la va posar al mig de la concurrència, com també un escut i un casc amb cimera [...]; aquesta bella espasa tràcia, tatxonada de plata (A); una pica d’ombra allargada, un escut i un casc amb cimera [...]; aquesta espasa tràcia de tanta bellesa, ornada amb tatxes de plata (R); una llança d’ombra allargada | i  va dur-la al mig de l’aplec, i un escut i un casc amb cimera | [...] aquesta daga de tatxes de plata, bonica i feta a Tràcia (S); una larga pica, un escudo y un casco [...]; esta magnífica espada tracia, tachonada con clavos de plata (E) (s’explica que la llança, l’escut i el casc són les armes que Pàtrocle va arrabassar a Sarpèdon; l’espasa amb rebles de plata, Aquil·leu l’havia pres a Asteropeu).

f/ Llançament del disc

(XXIII:826) σόλον αὐτοχόωνον ; un tros de ferro no fos (B); un bloc de ferro sens tondre (P); un bloc de ferro no treballat (A); un bloc de ferro en brut (R); un pes de ferro de fosa (S); la bola de hierro sin bruñir (E) (Aquil·leu explica que qui guanyi aquest gran bloc de ferro podrà fer-lo servir durant més de cinc anys perquè els seus pastors i llauradors se’n facin armes i eines del camp. Pòrtulas ho identifica amb un bloc d’acer. El mot σόλον, que el diccionari tradueix per “disco de hierro”, en realitat era un mot rar en grec, que designava alguna mena de metall; hi ha hagut qui en aquest premi concret hi veia un meteorit, però en general es considera una “peça de ferro tal com surt d’un forn de fosa”).

g/ Tir amb arc

(XXIII:850): ἰόεντα σίδηρον, | κὰδ δ' ἐτίθει δέκα μὲν πελέκεας, δέκα δ' ἡμιπέλεκκα : un ferro negríssim, dotze destrals de dos talls i dotze més de tall únic (B); burell ferre el Pelida, | dotze destrals de doble tall i dotze picasses (P); ferro violaci, i va presentar deu destrals de doble tall i deu d’un de sol (A); ferro violaci, i diposità a terra deu destrals de doble tall, i altres tantes d’un sol tall (R); un premi de peces de ferro | que eren deu destrals i deu mitges destrals (S); azulado hierro para los arqueros, colocando en el circo diez hachas grandes y otras diez pequeñas (E) (tant el text grec online que segueixo com el que publica M. Ros, diuen clarament δέκα: deu, no pas dotze).

h/ Llançament de la javelina

(XXIII:884-885): δολιχόσκιον ἔγχος, | κὰδ δὲ λέβητ' ἄπυρον βοὸς ἄξιον ἀνθεμόεντα : una llança [...] i, verge del foc, una tina | d’un bou de preu (B); una llarga pica [...] i una conca | no tocada pel foc, que valia un bou, florejada (P); una llança d’ombra allargada i una caldera que no havia estat al foc, del valor d’un bou, florejada (A); una pica d’ombra allargada i una florejada caldera sense les emmascares d’haver anat al foc, que era valorada en el preu d’un bou (R); una llança d’ombra allargada | i una caldera adornada amb flors que valia una vaca (S); una larga pica y una caldera no puesta aún en el fuego que era del valor de un buey y estaba decorada con flores (E).

3.6.7/ Malediccions

(III:299-301)  ὁππότεροι πρότεροι ὑπὲρ ὅρκια πημήνειαν | ὧδέ σφ' ἐγκέφαλος χαμάδις ῥέοι ὡς ὅδε οἶνος | αὐτῶν καὶ τεκέων, ἄλοχοι δ' ἄλλοισι δαμεῖεν : dels dos bàndols, aquell que primé’ els juraments no respecti, | tal com el vi hem trabucat, que per terra el cervell se’ls escoli, | l’encèfal d’ells i el dels fills; llurs dones, que dormin amb altres! (B); que a qualssevulla que rompin primer el nostre pacte s’escampi | llur cervell, igual que es vessa aquest vi, fins a terra, | llur cervell i el dels fills, i que un altre domti llurs dones (P); a qualsevol dels dos bàndols que violi primer els juraments de lleialtat, que, tal com fa aquest vi, se’ls vessi per terra el cervell d’ells mateixos i el dels seus fills, i que les seves esposes siguin sotmeses  a altres (A); que, com s’escampa aquest vi, així s’escampin per terra els cervells dels primers que violin els juraments, siguin del bàndol que siguin —els seus cervells i els dels seus fills—, i que, les seves dones, les posseeixin uns altres homes (R); qui siguin els primers de no respectar l que ara es jura, | que, com aquest vi que libem, el cervell se’ls vessi per terra, | el seu i el dels seus fills, i que domin uns altres les seves esposes (S); los primeros que obren contra lo jurado vean derramárseles a tierra, como este vino, sus sesos y los de sus hijos, y sus esposas caigan en poder de extraños (E) (abans del combat singular entre Menelau i Paris, aqueus i troians fan un jurament a Zeus, sacrifiquen uns xais i vessen a terra una cratera de vi en homenatge als déus, amb aquests mots d’amenaça per a qui no compleixi el pacte).

3.6.8/ Sacrificis humans

Acabaré aquesta selecció miscel·lània amb un esment a un dels fets més repugnants de la Ilíada: el sacrifici de dotze joves troians, presoners dels aqueus, en la pira funerària per Pàtrocle. La còlera d’Aquil·leu, que genera tot el poema, es manifesta aquí d’una forma especialment esfereïdora i inhumana. Aquil·leu ja anuncia que ho farà a XVIII:335-337, i a XXI:26-33 es relata com, lluitant vora l’Escamandre, fa presoners dotze joves “que pagarien per la mort de Pàtrocle” i se’ls emporta lligats, tremolant “com cervatells porucs”. A XXIII:175-176 es descriu, com si fos la cosa més normal del món, la consumació d’una bestialitat tan gran, i tot seguit se’n fa esment als versos 181-182, 197 i 241-242. Vegem-ne el moment de la immolació:

(XXIII:175-176) δώδεκα δὲ Τρώων μεγαθύμων υἱέας ἐσθλοὺς | χαλκῷ δηϊόων: κακὰ δὲ φρεσὶ μήδετο ἔργα: i amb el bronze va occir dels magnànims troians dotze il·lustres | joves; ben cert que en el cor els ordí una cosa dolenta (B); féu-ho també amb dotze prous, nascuts de troians de gran ànim, | que malmeté amb el seu bronze; en son cor fets cruels sols tramava (P); i també dotze nobles fills dels magnànims troians després d’haver-los mort amb el bronze. En el seu interior rumiava accions terribles (A); i així mateix dotze fills dels troians de gran ànim, després d’haver-los occit amb el bronze: maquinava en el cor ultratges! (R); i els dotze fills tan nobles dels troians valerosos | va anar matant amb el bronze, que malvestats rumiava (S); siguiéronle doce hijos valientes de troyanos ilustres, a quienes mató con el bronce, pues el héroe meditaba en su corazón acciones crueles (E); Cf. la versió de Pòrtulas: degollà dotze fills esplèndids de troians magnànims, | a fil de bronze: el seu cor maquinava maldats (Introducció) (prèviament, Aquil·leu ha tirat a la pira funerària de Pàtrocle els cossos de bous i moltons escorxats, i quatre cavalls i dos gossos de Pàtrocle, abans de degollar els dotze presoners. Alguns comentaristes benèvols consideren que la frase final indica que Homer rebutjava la brutalitat d’aquest acte; però Pòrtulas creu que no es tracta d’un blasme moral per part del poeta, ans d’una simple constatació del furibund estat d’ànim de l’heroi. Sis vegades a la Ilíada es fa esment d’aquest acte execrable. Recordem també el sacrifici d’Ifigènia a Àulide, exigit pels déus per garantir l’èxit de l’aventura troiana. I més tard, a l’Eneida [X:517-520], Eneas sacrificarà presoners. Però també a la vida real: Temístocles va sacrificar tres presoners perses el dia de la batalla de Salamina; i els romans ho solien fer amb els generals enemics vençuts en celebrar els triomfs. No, definitivament els grecs no eren herois modèlics —ni tampoc els humans hem millorat tant des d’aleshores, em temo).

Imatges (Wikimedia Commons): a) Jacques-Louis David, ‘Le funeral de Patrocle’, oli sobre tela (1778), National Gallery of Ireland, Dublín; b) jocs funerals per Pàtrocle en una cratera àtica de figures vermelles (c.560 aC) amb la matança dels bous i la cursa de carros; c) Tommaso Piroli, ‘La pira funerària de Pàtrocle’, gravat en coure (1795) sobre un dibuix de John Flaxman: s’hi pot veure el cos d’un cavall i els d’alguns dels joves troians sacrificats; d) el sacrifici dels dotze troians, il·lustració de la versió anglesa de la Ilíada per Alexander Pope (1715-20).