Els epítets de la Ilíada - La guerra i les armes

3/ Altres epítets

3.4/ La por, la guerra, les armes

3.4.1/ El color de la por

(VIII:77) καὶ πάντας ὑπὸ χλωρὸν δέος εἷλεν : de tots va emparar-se una verda paüra (B); tots una groga temença agafaren (P); i la pàl·lida por els va aclaparar (A); i a tots els va prendre la verda paüra (R); i la por blanca els tenia (S); sobrecogidos de pálido temor (E). Cf. Anglès: terror seized them all (Kline); pale fear fell upon them (Butler); fear whiten’d every cheek (Cowper). (Diccionari, χλωρὸν : de color verde claro o pálido, verde amarillento, amarillo; pálido, descolorido; fresco, reciente, joven”; ja es veu que la definició no ajuda gaire a precisar de quin color s’imaginava Homer la por).

3.4.2/ La guerra

(I:165) πολυάϊκος πολέμοιο : del combat sanguinari (B); de la lluita agitada (P); de la guerra (A, sense epítet); de la furiosa batalla (R); a la guerra feta de crits i gemecs (S); de la impetuosa guerra (E).

(II:797) πόλεμος δ' ἀλίαστος ὄρωρεν : una guerra ha sorgit inflexible (B); el combat se’ns fa inevitable (P); la guerra indefugible ha estat declarada (A); ens trobem abocats a una guerra que mai no tindrà fi (R); ara se’ns alça un combat sense treva (S); una obstinada guerra se ha promovido (E).

(II:833) πόλεμον φθισήνορα : a la guerra homeiera (B); a la guerra occidora de tropes (P);  a la guerra destructora (A); a la guerra destructora de vides humanes (R);a la homicida guerra (E).

(III: 112) ὀϊζυροῦ πολέμοιο : el xoc lamentable (B); la guerra aflictiva (P); la guerra cruel (A); a la penosa guerra (R ); la guerra funesta (S); la calamitosa guerra (E).

(III:164) πόλεμον πολύδακρυν : una guerra plorosa (B); els plors i la guerra (P); la guerra, front de llàgrimes (A); a la guerra, que fa vessar llàgrimes (R); la guerra de llàgrimes plena (S); la luctuosa guerra (E).

(IV:240) στυγεροῦ πολέμοιο : en l’avorrible contesa (B); davant la batalla odiosa (P); en la guerra odiosa (A); davant l’ominosa guerra (R); de la guerra odiosa (S); al odioso combate (E).

(V:348) πολέμου καὶ δηϊοτῆτος : del xoc i de la batalla (B); de la guerra i encesa barreja (P); de la guerra i de la batussa (A); dels combats i la lluita (R); de l’enemistat i la guerra (S); del combate y la pelea (E) (no són epítets, sinó dos quasi sinònims).

(IX:440) ὁμοιί̈ου πολέμοιο : en el xoc que anivella (B); del combat, que ningú no respecta (P); de la guerra, que tots iguala (A); de la guerra, que a tots ens iguala (R); de la guerra que iguala (S); de la funesta guerra (E).

(V:737): πόλεμον [...] δακρυόεντα : al xoc llagrimós (B); les armes guerreres, font de ploralles (P); cap a la lluita provocadora de planys (A); a la guerra que fa vessar llàgrimes (R); per la guerra plena de llàgrimes (S); para la luctuosa guerra (E).

(VII:174) δηί̈ου ἐκ πολέμοιο καὶ αἰνῆς δηϊοτῆτος : del ferotge combat i la terrible batussa (B); de l’ardorós combat i terrible carnatge (P); del combat atroç i del terrible carnatge (A); del terrible combat i de la tremenda porfídia (R); de la guerra destructora i de la batalla terrible (S); del fiero combate, de la terrible lucha (E).

(XIII:535) πολέμοιο δυσηχέος : del xoc de mal eco (B); de la batalla estrident (P); del combat aferrissat (A); del fragorós combat (R); de la guerra de mal so (S); del horrísono combate (E).  

3.4.3/ Les armes 

(I: 190 etc.) φάσγανον ὀξὺ ἐρυσσάμενος : l’espasa puntuda (B); el glavi punxut (P); l’espasa punxeguda (A); la tallant espasa (R); el coltell esmolat (S); la aguda espada (E). Variant: 

(XXII:306) εἰρύσσατο  φάσγανον : l’espasa puntuda (B); l’espasa punxuda (P); l’espasa punxeguda (A); l’afilada espasa (R); el coltell esmolat (S); la aguda espada (E).

(I:194) μέγα ξίφος : el gros glavi (B); el glavi gegant (P); la seva espasa gegantina (A); la seva grossa espasa (R); el gros coltell (S); la gran espada (E). 

(II:47) Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων : dels aqueus de llorigues de bronze (B); dels aqueus de cota de bronze (P); dels aqueus de túnica de bronze (A); dels aqueus revestits de bronze (R); dels aqueus que es vesteixen de bronze (S); de los aqueos, de broncíneas lorigas (E).

(III:330-337) κνημῖδας μὲν πρῶτα περὶ κνήμῃσιν ἔθηκε | καλάς, ἀργυρέοισιν ἐπισφυρίοις ἀραρυίας: | δεύτερον αὖ θώρηκα περὶ στήθεσσιν ἔδυνεν | οἷο κασιγνήτοιο Λυκάονος: ἥρμοσε δ' αὐτῷ. | ἀμφὶ δ' ἄρ' ὤμοισιν βάλετο ξίφος ἀργυρόηλον | χάλκεον, αὐτὰρ ἔπειτα σάκος μέγα τε στιβαρόν τε: | κρατὶ δ' ἐπ' ἰφθίμῳ κυνέην εὔτυκτον ἔθηκεν | ἵππουριν: δεινὸν δὲ λόφος καθύπερθεν ἔνευεν: | εἵλετο δ' ἄλκιμον ἔγχος, ὅ οἱ παλάμηφιν ἀρήρει. : Ans que tot els turmells va protegir-se amb boniques | gamberes per uns fiballs, una obra d’argent, ajustades.  Després, el voltant del seu pit el cobrí una cuirassa | del seu germà Licaó, que a ell també li esqueia. | Va penjar-se a l’espatlla un glavi de claus argentífers |tot de bronze; un escut massís va embraçar, formidable. | Va cofar-se la testa robusta d’un casc amb crinera | de pèl de poltres; el plomall brandava per sobre, terrible. | I empunyà dura llança, la qual li venia amanosa (B); Primerament es posà a l’entorn de les cames gamberes | belles, les quals s’ajustaven a cobre-clavilles de plata. | Segonament de Licàon, el seu germà, la cuirassa | va revestir-se entorn del pit. Li anava a la mida. | Va tirar-se el glavi de bronze amb rebles de plata | sobre els muscles, després un escut gran i fort. A sa testa | forta un casc ben fet amb crins de cavall va posar-se, | sobre el qual voleiava, al bell cim, esglaiosa crinera. | Últimament agafà brava pica, adaptada a ses palmes (P); Primer de tot es posà, a les cames, les belles gamberes, ajustades amb sivelles de plata; en segon lloc, es cobrí els pits amb la cuirassa quer era del seu germà Licàon. Li anava bé. Es va penjar a les espatlles l’espasa de bronze amb el pom de claus de plata, a continuació l’escut gros i compacte. Damunt la seva testa robusta va posar un casc ben fet amb crins de cavall, al capdamunt del qual onejava un plomall formidable. Va triar una llança resistent, que s’ajustava a les seves palmes de les mans (A); De primer va posar-se les belles gamberes al voltant de les cames, ajustant-se-les bé als turmells amb sivelles de plata, i, en segon lloc, va cenyir-se al pit la cuirassa de Licàon, el seu germà, i se la va adaptar al cos. I va penjar-se al muscle l’espasa de bronze, ornada amb taxtes de plata, i després va abraçar l’escut, alt i massís, i cobrí el seu cap vigorós amb un casc de bella factura, guarnit amb un plomall de crins de cavall que, terrible, onejava a la cima, i va empunyar una pica robusta, feta a la mida de la seva mà (R); Primer, al voltant de les cames, es va poosar unes gamberes | boniques, adornades amb turmelleres de plata. | En segon lloc va posar-se al voltant del pit la cuirassa | del seu gemà Licàon, que a ell també li encaixava. | Es va penjar a l’espatlla l’espasa de tatxes de plata | feta de bronze, i l’escut, que era molt gran i pesava. | Damunt del cap poderós va posar-se un casc fet amb traça | i amb una cua de cavall d’un brandar que espantava. | Al final, va agafar una llança forta i bren amanosa (S); púsose en las piernas elegantes grebas ajustadas con broches de plata; protegió el pecho con la coraza de su hermano Licaón, que se le acomodaba bien; colgó del hombro una espada de bronce guarnecida con clavos de plata; embrazó el grande y fuerte escudo; cubrió la robusta cabeza con un hermoso casco, cuyo terrible penacho de crines de caballo ondeaba en la cimera, y asió una fornida lanza que su mano pudiera manejar (E) (descripció formulària de les armes amb què es revesteix Paris per al seu duel amb Menelau; tan sols amb un canvi, l’esment d’Aquil·leu en lloc de Licàon, la descripció és idèntica a la de les armes d’Aquil·leu amb què es revesteix Pàtrocle al cant XVI: 131-139).

(III:346/355 / VII:244 etc.) δολιχόσκιον ἔγχος : la llança d’ombra allongada (B); sa llarga pica  (P); la llança d’ombra allargada (A, S); la llarga llança (A); la pica d’ombra allargada (R); la luenga lanza / la enorme lanza (E).

(III:356 / V:300 etc.) ἀσπίδα πάντοσ' ἐί̈σην : l’escut d’esfèrica cintra (B); [ l’]escut ben rodó (P); l’escut [...] rodó pertot arreu / l’escut arrodonit pertot arreu (A); l’escut ben equilibrat (R); l’escut, igualat per totes les bandes (S); en el escudo liso (E).

(III:357) ὄβριμον ἔγχος : pica feixuga (B); la forta pica (P); la llança reforçada (A); la valenta pica (R); la llança feixuga (S); la ingente lanza (E).

(III:358) θώρηκος πολυδαιδάλου : la treballada cuirassa (B); la ben obrada cuirassa (P); la cuirassa ben treballada (A); la ben llavorada cuirassa (R); la bigarrada cuirassa (S); la labrada coraza (E).

(IV:469) ξυστῷ χαλκήρεϊ : el bronze polit (B); la pica de bronze (P); una llança de broze (A); la pica guarnida de bronze (R); l’asta de punta de bronze (S); la broncínea lanza (E).

(V:295-6) ἀράβησε δὲ τεύχε' ἐπ' αὐτῷ | αἰόλα παμφανόωντα: ses armes damunt d’ell brogiren, | polícromes, lluents (B); dringà sobre seu l’armadura, |tota esplendent, espitllosa (P); al seu damunt van retrunyir les seves armes resplendents i brillants (A); retrunyiren les armes, tornassolades, llambrants (R); dringaren les armes que duia, | esplendoroses, llampants (S); sus lucientes y labradas armas resonaron (E).

(VI:32) ἔγχεϊ χαλκείῳ : amb la llança de bronze (B); la llança de Teucros (P, que omet l’epítet); amb la llança de bronze (A); amb la pica de bronze (R); amb la llança de punta de bronze (S);  con la broncínea lanza (E).

(VI:33) δουρὶ φαεινῷ : per la fúlgida pica (B); la llança espitllosa (P); la llança resplendent (A); amb la brillosa llança (R); amb la llança brillant (S); con la pica reluciente (E).

(VII:141) σιδηρείῃ κορύνῃ : amb una clava de bronze (B); amb una clava de ferre (P); la clava de ferro (A); una clava de ferro (R); la maça de ferro (S); con la férrea maza (E).

(VII:234) μέγας κορυθαίολος Ἕκτωρ : el de casc tremolant, el gran Hèctor (B); Hèctor gegant, de casc tremolós (P); el ran Hèctor de casc tremolós (A); el gran Hèctor d’onejant plomall (R); Hèctor de l’elm que llambreja (S); Héctor, de tremolante casco (E) (recordem les descripcions que hem vist suara (2.2) del casc d’Hèctor).

(VII:264-270)  λίθον [...] μέλανα τρηχύν τε μέγαν [...] πολὺ μείζονα λᾶαν [...] μυλοειδέϊ πέτρῳ : un roc fosc, cantellut [...], formidable [...],  un cantal molt gros [...], el roc de molí (B); una pedra [...] negra, rugosa i enorme [...], un mac molt més gros [...], gros com mola, el mac (P);  un roc [...] negre, cantellut i enorme [...], un pedrot molt més gros [...], una pedra com una roda de molí (A); una pedra [...] negra, cantelluda i molt grossa [...], una pedra de molta més grandària [...] l’enorme pedra (R); un pedrot negrós i aspre [...], un roc molt més gros que no l’altre [...], el roc que semblava una mola (S); un pedrejón negro y erizado de puntas [...], una piedra mucho mayor [...], la piedra [...] cual una rueda de molino (E) (en moltes ocasions, després d’haver tirat la llança, els combatents singulars es valen, a més de l’espasa, de pedres enormes que que troben a terra i llancen contra els seus oponents. Només en cito un exemple entre tants, quan el duel entre Aiant Telamoni i Hèctor acaba a cops de roc; observeu els tres mots grecs diferents per referir-se a la pedra o roca: λίθον, λᾶαν i πέτρῳ).

(X:257-260) οἱ κυνέην κεφαλῆφιν ἔθηκε | ταυρείην, ἄφαλόν τε καὶ ἄλλοφον, ἥ τε καταῖτυξ  | κέκληται : es cofà d’un elm de cuiro la testa, | sense cimer ni plomall; «casquet» té per nom (B); un casc va posar-li, | fet de cuiro de brau, sens cimera i crinera. Catètix, | hom l’anomena (P); un casc de pell de brau, sense cimera i sense crinera, que s’anomena catètix (A); un elm de pell bovina que no tenia cresta ni cimera i que hom anomenava catètix (R); un casc fet de cuiro | de toro, sense plomall ni cimera, que en diuen catètix (S); un morrión de piel de toro sin penacho ni cimera, que se llama catetyx (E) (Trasimedes arma Diomedes per a l’expedició nocturna amb aquest casc, del qual es diu després que el feien servir només els guerrers joves). 

(X:261-265) ἀμφὶ δέ οἱ κυνέην κεφαλῆφιν ἔθηκε | ῥινοῦ ποιητήν: πολέσιν δ' ἔντοσθεν ἱμᾶσιν | ἐντέτατο στερεῶς: ἔκτοσθε δὲ λευκοὶ ὀδόντες | ἀργιόδοντος ὑὸς θαμέες ἔχον ἔνθα καὶ ἔνθα | εὖ καὶ ἐπισταμένως: μέσσῃ δ' ἐνὶ πῖλος ἀρήρει : el casc al seu cap, que era una obra | de pell de bou. I per dins, a la baldó’ unes corretges | ss’hi tesaven molt fort; per fora les dents blanquinoses | d’un garrí d’ullals blancs arreu densament el cenyien | enterament i molt bé. I el feltre al mig s’ajustava (B);  un casc fet de cuiro | sòlidament tibat per dins amb força corretges. | Blanques dents d’un senglar d’ullals blancs per defora | s’atapeïen ací i allà amb un savi bell ordre, | mentre que al fons estava guarnit de feltre (P); li va posar al cap un casc fet de pell de bou. Per dins estava fermament tibat amb moltes corretges; per fora tenia blancs ullals de porc senglar de dents blanques, en gran nombre, posats per aquí i per allà amb ordre i encert; al mig estava ajustat amb un folre de feltre (A); un elm fet de cuiro, tesat per dins amb moltes i fortes corretges, i guarnit per fora, a banda i banda, amb els blancs ullals d’un senglar de brillant dentadura, disposats bellament i en gran nombre, tot folrat de feltre (R); un casc fet de cuiro | que estava reforçat per dins amb moltes corretges | i per la part de fora estava cobert de dents blanques | de senglars d’ullals resplendents, les unes tocant-se amb les altres, | posades amb traça i enginy, i un feltre, al mig, les tenia (S); un casco de piel que por dentro se sujetaba con fuertes correas y por fuera presentaba los blancos dientes de un jabalí, ingeniosamente repartidos, y tenía un mechón de lana colocado en el centro (E) (el curiós casc d’Odisseu, d’un model molt arcaic per a l’època homèrica, i que les troballes arqueològiques han acreditat de l’època micènica, com expliquen J. Pòrtulas a la Introducció, i M. Peix, J. Alberich i M. Ros en sengles notes. A destacar que, tot i tractar-se d’un equipament de combat, hom en subratlla els valors estètics).

(XI:256) ἀνεμοτρεφὲς ἔγχος : amb la llança pel vent bel·licosa (B); amb sa llança nodrida de vents (P); la llança, nodrida pels vents (A); amb la pica, nodrida pels vents (R); amb la llança nodrida pel vent (S); la impetuosa lanza (E).  

(XIII:553) νηλέϊ χαλκῷ : amb el dur bronze (B); amb el bronze implacable (P, A); amb l’implacable bronze (R); amb el bronze, que no s’apiada (S); (E omet en aquest punt l’epítet i el substantiu).

(XVI:140-144 / XIX:388-391) ἔγχος δ' οὐχ ἕλετ' οἶον ἀμύμονος Αἰακίδαο | βριθὺ μέγα στιβαρόν: τὸ μὲν οὐ δύνατ' ἄλλος Ἀχαιῶν | πάλλειν, ἀλλά μιν οἶος ἐπίστατο πῆλαι Ἀχιλλεὺς | Πηλιάδα μελίην, τὴν πατρὶ φίλῳ πόρε Χείρων | Πηλίου ἐκ κορυφῆς, φόνον ἔμμεναι ἡρώεσσιν : no prengué pas una pica com la de l’eàcida recte, | grossa, robusta i feixuga; ningú dels aqueus no podia | brandar-la, car solament Aquil·les brandar-lo sabia, |  aquell freixe del Pèlias, regal de Quiró per son pare, | tret del bell cim del mont Pèlias per fer d’herois extermini (B); Sols deix’a d’Aqauil·les sense reprotxe la pica, | forta i feixuga, que cap aqueu brandir no podia, | tret d’Aquil·les, el sol capaç d’agitar-la, la pica | feta de freixe, la qual del mont Peli havia | dut Quiró per a mort dels herois i donat al seu pare (P); no va agafar la llança de l’irreprotxable Eàcida, pesada, llarga i compacta, que cap altre aqueu no podia brandir. Només Aquil·leu era capaç d’agitar la pelíada llança de freixe, que, procedent del cim Pèlion, Quiró havia lliurat al seu pare perquè servís per a matar herois (A); no prengué la pica de l’irreprensible Eàcida, feixuga, enorme i massissa, que cap altre aqueu no podia brandir, sinó que tan sols Aquil·leu era capaç de manejar, la pelíada asta de freixe del Pèlion que Quiró va lliurar al seu pare perquè amb ella llevés la vida als herois (R); l’únic que no va agafar del nét d’Èac lliure de blasme | va ser la llança feixuga, que no podia brandar-la | ningú més dels aqueus i només Aquil·les sabia esgrimir-la, | feta d’un freixe del Pèlion que havia donat al seu pare | Quiró, perquè d’herois pogués fer molta matança (S); Solamente dejó la lanza ponderosa, grande y fornida del eximio Eácida, por que Aquiles era el único aqueo capaz de manejarla: había sido cortada de un fresno de la cumbre del Pelión y regalada por Quirón al padre de Aquiles, para que con ella matara héroes (E) (és la llança d’Aquil·leu, tan pesada que Pàtrocle no la pot aixecar. Segons Pòrtulas, devia ser una llança arcaica, d’època micènica, útil per a l’atac cos a cos. Tanmateix, al cant XX, lluitant contra Eneas, i al cant XXII, lluitant contra Hèctor, Aquil·les la hi llança com si fos un venable o una javelina; havent fallat, en el primer cas la hi retorna Posidó i en el segon, Atena; al XX; Eneas és salvat per Posidó, i Aquil·leu fa una gran matança de troians amb l’espasa i la llança, tirant-la de lluny o atacant-hi de prop; al XXII, Hèctor és mort per la llança d’Aquil·leu, clavada, ara sí, en un atac cos a cos).

(XVII:294 / XX:397 etc.) κυνέης διὰ χαλκοπαρῄου : son elm de galtes bronzínies / per l’elm de galtes de bronze (B); el casc de galteres de bronze / el cobregaltes de bronze (P); al casc de galteres de bronze (A); en l’elm de bronzines galteres (R);al casc de galteres de bronze (S); del casco de broncíneas carrilleras (E). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) Espasa micènica de ferro amb mànec d’or, Museu Arqueològic d’Atenes; b) cinc elms grecs antics, Staatliche Antikensammlungen, Munic; c) casc amb ullals de senglar, trobat a Cnossos, Creta (c.1450 aC), Hiráklion Museum; d) casc amb ullals de senglar trobat a Micenes (segle XIV-XIII aC), Museu Arqueològic d’Atenes; e) hoplites en combat, àmfora tirrènia de figures negres (c.560 aC), Staatliche Antikensammlungen, Munic (la formació hoplítica data dels segles VIII o VII aC, i és per tant de l’època en què es devia compondre la Ilíada, però molt posterior al temps de la mítica guerra de Troia).