Els epítets de la Ilíada - Cavalls, carros, vaixells

3/ Altres epítets 

3.5/ Vaixells, carros i cavalls 

3.5.1/ Els cavalls 

(II:762-765) ἵπποι μὲν μέγ' ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο, | τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς | ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐί̈σας : el ferètida, doncs, posseïa les màximes egües, | Èumel, que feia sallar com aus talment, peuveloces, | d’edat iguals i de pèl, d’esquenes iguals a plomada (B); entre els corsers, els del fill de Feres, que Eumel comandava, | eren de molt els millors, amb peus rabents com ocelles, | eugues iguals de pèl, d’edat i d’alçada d’esquena (P); les eugues millors eren les del fill de Feres, que Eumel feia córrer rabents com si fossin ocelles, del mateix pèl, de la mateixa edat i iguals a plomada quant al llom (A); les millors egües eren de molt les del Ferecíada, que Eumel guiava, lleugeres com ocells, de semblant pelatge i de la mateixa edat i de lloms iguals en alçada (R); els cavalls més nobles eren del net de Feres les eugues| que eren rabents com ocells i Eumelos les conduïa, | iguals de pelatge i d’anys, i amb els lloms igualats a plomada (S); entre los corceles sobresalían las yeguas del Feretíada, que guiaba Eumelo: eran ligeras como aves, apeladas, y de la misma edad y altura (E) (són dues eugues que havien estat criades per Apol·lo a Pièria, segons es diu dos versos més avall). 

(II:838-839) ἵπποι | αἴθωνες μεγάλοι : pels seus corsers [...], grans i ivarsosos (B); per grans destrers plens de frèndol (P); per enormes cavalls de pèl fosc (A); fogosos cavalls de rogenques crins (R); uns grans cavalls vermellosos (S); fogosos y corpulentos corceles (E) (diccionari, aithón: “ardiente, brillante; fiero; de color encendido, flavo”). 

(V:257 etc.) ὠκέες ἵπποι : els cavalls ivarsosos (B); els cavalls ràpids (P); els veloços cavalls (A); els seus ràpids cavalls (R); els cavalls rabents (S); sus ágiles corceles (E). 

(V:266-267) οὕνεκ' ἄριστοι | ἵππων ὅσσοι ἔασιν ὑπ' ἠῶ τ' ἠέλιόν τε : superen | tots els altres cavalls que hi ha sota el sol i l’aurora (B); són cavalls que excel·leixen | sobre tots els destrers de dessota el sol i l’albada (P); són els millors cavalls que hi ha sota l’aurora i el sol (A); sota l’aurora i el sol, no n’hi ha de millors (R); són els cavalls més bons que hi ha sota el sol i l’aurora (S); los mejores de cuantos viven debajo del sol y de la aurora (E) (Diomedes descriu a Estènel els mítics cavalls de Tros, que Eneas condueix, i que els aqueus aconseguiran per a ells). 

(V:363)  χρυσάμπυκας ἵππους : els corsers d’aurífic frontal (B); els cavalls de morrales d’or (P); els cavalls de morralles d’or (A); els corsers d’aurífics frontals (R); els cavalls de testera daurada (S); los corceles de áureas bridas (E). 

(VIII: 106-107)  οἷοι Τρώϊοι ἵπποι ἐπιστάμενοι πεδίοιο | κραιπνὰ μάλ' ἔνθα καὶ ἔνθα διωκέμεν ἠδὲ φέβεσθαι : els troians eqües, que són en la planura molt destres | a encalçar àgilment i a fugir onsevulla que sigui (B); dels corsers de Tros que arreu per la plana | saben igual perseguir que fugir amb una gran rapidesa (P); els cavalls de Tros, ensinistrats pertot arreu de la plana tant per a perseguir amb gran rapidesa com per a fugir (A); els corsers de Tros, capaços d’anar rabents per la plana, d’ací d’allà, per encalçar l’enemic com per fuguir-ne (R); els cavalls de Tros, que saben anar rabents per la plana | amunt i avall, tant si cal acaçar com si toca escapar-se (S); los corceles de Tros [...], y cómo saben tanto perseguir acá y acullá de la llanura, como huir ligeros (E) (Diomedes exhorta Nèstor a pujar al seu carro, menat pels cavalls de Tros). 

(V:321 / VIII:158 etc) μώνυχας ἵππους : els solípedes poltres / els cavalls d’un unglot (B); sos corsers d’unglot únic / els cavalls d’unglot únic (P); els [seus] cavalls d’un sol unglot (A); els [seus] cavalls d’una sola peülla (R, S);  sus /los solípedos caballos (E). Variant: 

(V:329) κρατερώνυχας ἵππους : els cavalls unglaforts (B); els destrers d’unglot únic (P); els cavalls de forts unglots (A); els corsers de forts unglots (R); els cavalls de fortes peülles (S); los caballos de duros cascos (E). 

(V:323 / VIII: 348 etc.) καλλίτριχας ἵππους : als pèl-magnífics corsers / els poltres de pèl formosíssim (B); els cavalls [...] de bella crinera / els destrers de bella crina (P); els cavalls de bella crinera (A); els corsers [...] de bella crinera / els cavalls de bella crinera (R); als / els cavalls de bella crinera (S); los corceles de lindas crines (E). 

(VIII:161) Δαναοὶ ταχύπωλοι : els dànaus | d’àgils poltres (B); els danaencs de ràpids corsers (P); els dànaus de poltres rabents (A); els dànaus de ràpids cavalls (R); els dànaus de poltres veloços (S); los mdánaos, de ágiles corceles (E). 

(XIX:404-405) πόδας αἰόλος ἵππος | Ξάνθος :  el poltre potaivarsós [...], Xant (B); Xantos, corser de peus ràpids (P); Xantos, el cavall de potes àgils (A); el cavall Xantos, de potes lleugeres (R); el cavall de potes lleugeres, | el Ros (S); Janto, el corcel de ligeros pies (E) (Xantos o Xant i Bali o Balios, fills de Podarga o Podarge, en grec; Ros i Clapat, fills de Camalleugera, en la versió de Sabaté— són els famosos cavalls d’Aquil·leu; un cavalls immortals, com aquest mateix afirma més tard, a XXIII:277. Posidó els havia regalat a Peleu i aquest els va donar al seu fill, Aquil·leu. Són els que l’espia troià Doló, al cant X, demanava a Hèctor com a premi si reeixia en la seva missió nocturna i els aqueus resultaven vençuts. Aquí, al final del cant XIX, l’heroi invoca els seus corsers demannat-los fortuna —i el primer, dotat de veu per Hera, predirà la mort d’Aquil·leu). 

(XX:225-230)  δυοκαίδεκα πώλους. | αἳ δ' ὅτε μὲν σκιρτῷεν ἐπὶ ζείδωρον ἄρουραν, | ἄκρον ἐπ' ἀνθερίκων καρπὸν θέον οὐδὲ κατέκλων: | ἀλλ' ὅτε δὴ σκιρτῷεν ἐπ' εὐρέα νῶτα θαλάσσης, | ἄκρον ἐπὶ ῥηγμῖνος ἁλὸς πολιοῖο θέεσκον : dotze poltres, | els quals, mentre galopaven damunt de la terra espeltera, | hi sallaven a frec, sense trencar les espigues, | i si, de fet, galopaven de l’ample mar per l’espatlla | corrien sobre el trencall canut del salobre (B); dotze pollines, | que, si botaven per fèrtils terres de xeixa, corrien, | sense trencar-los, per sobre els caps dels fruits de les tiges, | i, si saltaven per l’ampla esquena del mar, aleshores | sobre el tall dels trencants de la blanca mar galopaven (P); dotze poltres femelles, que, quan trotaven per la terra fèrtil, galopaven per la punta de les espigues i no les trencaven i, quan saltaven damunt l’espaiosa esquena de la mar, aleshores corrien pels cims dels trencalls de l’onada cendrosa (A); dotze pollines, que quan saltaven pels fèrtils conreus corrien pel cim de les messes sense malmenar les espigues, i quan saltironaven damunt l’ampla esquena del pèlag, trotaven pel rompent de la mar blanquinosa d’escuma (R); dotze poltres. | Quan saltironaven damunt de la terra que dona l’espelta, | corrien per sobre de les espigues sense vinclar-les, | i quan saltironaven damunt de l’ample llom del salobre | per sobre del ruixim de la mar canosa corrien. (S); doce potros que en la fértil tierra saltaban por encima de las mieses sin romper las espigas y en el ancho dorso del espumoso mar  corrían sobre las mismas olas (E) (descripció de la velocitat de les dotze pollines nascudes de la unió del déu Bòreas amb algunes de les tres mil egües d’Erictoni, fill de Dàrdan i pare de Tros).

3.5.2/ Els carros 

(II:390) ἐύ̈ξοον ἅρμα : els carros forbits (B); al forbit carro (P); el carro ben polit (A); el resplendent carro (R); el carro de fusta polida (S); los pulimentados carros (E). 

(III:262) περικαλλέα [...] δίφρον: en aquell carro magnífic (B); en el carro magnífic (P); el carro magnífic (A); en l’esplèndid seient (R); dalt del carro bellíssim (S); en el magnífico carro (E) (és el carro de Príam). 

(XIX:393-396) ἵππους δ' Αὐτομέδων τε καὶ Ἄλκιμος ἀμφιέποντες | ζεύγνυον: ἀμφὶ δὲ καλὰ λέπαδν' ἕσαν, ἐν δὲ χαλινοὺς | γαμφηλῇς ἔβαλον, κατὰ δ' ἡνία τεῖναν ὀπίσσω | κολλητὸν ποτὶ δίφρον :bells pitrals van posar-los i amb frens llurs maixelles | travessaren; llavors enrera les regnes tiraren | cap al carro forbit. Va prendre l’esplèndida tralla | amanosa a son puny i va saltar dintre el carro | Automedont (B); van passar-los les belles corretges pel coll, van posar-los | entre les barres el mos, cap enrera tibaven les regnes, | vers la sòlida caixa del carro. L’esplèndida tralla | Automedont agafà,  adaptada a sa mà, i sobre el carro | va saltar (P); van passar-los belles corretges pel coll, van posar-los frens entre les mandíbules i van tensar les regnes cap enrere fins a la sòlida caixa del carro. Automedont va agafar les lluents xurriaques ajustades a la mà i va saltar al carro tirat per dos cavalls (A); els passaren pel pit unes belles corretges, i els posaren el mos entre les maixelles, i tesaren les regnes fins a la sòlida caixa del carro. I Automedont va empunyar la brillosa tralla, que se li ajustava a la mà, i d’un salt va enfilar-se en el carro tirat per dos cavalls (R); els van posar les colleres boniques | i els frens al barram, i van tibar les regnes enrere, | al carro de peces collades. I ell, amb la tralla lluenta | ben agafada a la mà, va pujar d’un bot dalt del carro, | Automedont (S); sujetáronlos con hermosas correas, les pusieron el freno en la boca y tendieron las riendas hacia atrás, atándolas a la fuerte silla. Sin dilación cogió Automedonte el magnífico látigo  y saltó al carro (E) (Automedont, l’auriga, enjova els cavalls d’Aquil·leu al carro, poc abans que Xantos, com hem vist més amunt, predigui la mort d’Aquil·leu).

3.5.3/ Els vaixells 

(I:13) θοὰς ἐπὶ νῆας Ἀχαιῶν : als ràpids navilis dels aqueus (B); a les naus dels aqueus corredores (P); a les ràpides naus dels aqueus (A); a les ràpides naus dels aqueus (R); dels aqueus a les naus afuades (S); en las veleras naves aqueas (E). 

(I:27/89 / VII:381/389 etc.) κοίλῃς παρὰ νηυσί / κοίλας ἐπὶ νῆας / κοίλῃς ἐνὶ νηυσὶν : les naus boterudes / els còncaus navilis (B); els navilis balmats / balmades naus (P); les còncaves naus (A);  les còncaves naus (R); les naus que fan panxa (S); las cóncavas naves (E). Variant: 

(XIII:174) Δαναῶν νέες ἤλυθον ἀμφιέλισσαι : quan hi foren els llenys de doble arquejat, els dels dànaus (B); un cop arribades les naus danaenques | trontolladores (P); es van presentar les corbades naus dels dànaus (A); arribaren els navilis dels dànaus, de vores corbades (R); van arribar [...] les naus giradisses dels dànaus (S); cuando las corvas naves de los dánaos aportaron (E). Variant: 

(II:391 / XX:1) παρὰ νηυσὶ κορωνίσιν / παρὰ νηυσὶ κορωνίσι : a prop de les naus boterudes (B); vers les naus encorbades (P); vora les naus balmades (A); a la vora de les naus corbades (R); al costat de les naus encorbades (S); en las corvas naves / junto a los corvos bajeles (E). 

(I:140 / X:74 / XII:126 etc.) νῆα μέλαιναν  / νηὶ̈ μελαίνῃ / νηυσὶ μελαίνῃσιν : negre navili (B); negre navili / nau negra (P); negra nau / negres naus (A, R); negra nau / nau negra / naus negres (S); negra nave / negras naves (E). 

(I:306) νῆας ἐί̈σας : ses simètriques naus (B); les naus de formes perfectes (P); les naus ben proporcionades (A); les naus ben obrades (R); naus igualades (S); sus bien proporcionados bajeles (E). 

(I:421 etc.) νηυσὶ παρήμενος ὠκυπόροισι : a frec de les naus ivarsoses (B); vora els ràpids vaixells (P); vora les ràpides naus (A); vora les naus que naveguen lleugeres (R); al costat de les naus que naveguen veloces (S); en las naves de ligero andar (E). 

(I:432-436) οἳ δ' ὅτε δὴ λιμένος πολυβενθέος ἐντὸς ἵκοντο | ἱστία μὲν στείλαντο, θέσαν δ' ἐν νηὶ̈ μελαίνῃ, | ἱστὸν δ' ἱστοδόκῃ πέλασαν προτόνοισιν ὑφέντες | καρπαλίμως, τὴν δ' εἰς ὅρμον προέρεσσαν ἐρετμοῖς. | ἐκ δ' εὐνὰς ἔβαλον, κατὰ δὲ πρυμνήσι' ἔδησαν: | ἐκ δὲ καὶ αὐτοὶ βαῖνον ἐπὶ ῥηγμῖνι θαλάσσης : quan hagueren atès el recer d’aquell port d’aigües fondes | engerlaren, les veles desaren al negre navili, | a l’estoig atansaren el pal, inclinant-lo amb les drisses | àgilment, i la nau traslladaren a rem a l’amarra. | Àncores varen tirar, els rests subjectaren a popa | i descendiren llavors al trenc del mar ells mateixos (B); quan hagueren entrat dins el pot d’unes aigües molt fondes, | van plegar i col·locar dintre el negre navili les veles, | van amollar a corre-cuita els estais i el pal acostaren | al cavallet i, remant, avançaren devers l’ancoratge. | L’àncora, feta de macs, van gitar i els cables lligaren (P); així que varen arribar dins el port d’aigües profundes van plegar les veles i les van deixar a la coberta de la negra nau. Van acostar el pal de la nau al cavallet després de fer-lo baixar àgilment amb les cordes i feren arribar la barca a l’ancoratge amb els rems. Van tirar les àncores i van lligar les amarres de la popa. També ells mateixos van baixar a la vora de la mar (A); quan ja hagueren penetrat en el port de molta fondària, amainaren les veles i les col·locaren dins la negra nau; abateren l’arbre mestre sobre la paràmola amollant els estais amb gran rapidesa i, a rems, van entrar a l’ancoratge amb l’embarcació. Tiraren les àncores fetes de pedra, van fermar les amarres de popa, saltaren al rompent del mar i desembarcaren (R); quan van ficar-se dins del port de molta fondària, | van amainar les veles i les van desar a la nau negra, | i van calar l’arbre mestre a la forca abaixant-lo amb els cables | de pressa, i la van portar tot remant al lloc d’ancoratge, | i hi van abatre els pedrals i en van lligar els caps a la popa. | En van baixar, tot saltant damunt del rompent de les ones (S); cuando arribaron al profundo puerto, amainaron las velas, guardándolas en la negra nave; abatieron por medio de cuerdas el mástil hasta la crujía; y llevaron el buque, a fuerza de remos, al fondeadero. Echaron anclas y ataron las amarras, saltaron a la playa y desembarcaron (E) (descripció de com arriba a port una nau ràpida, de vint remers; en aquest cas, la d’Odisseu, que torna Briseida al seu pare, a Crisa, després d’una breu navegació de cabotatge. Observem que l’àncora era feta de rocs). 

(II:74 etc.) νήεσσι πολυκλήϊσι : en les bancades galeres (B); vers les naus de rems ben guarnides (P); amb les naus de moltes files de rems (A); a bord de les naus de nombrosos escàlems (R); amb les naus de moltes bancades (S); en las naves de muchos bancos (E). Variant: 

(II:293) σὺν νηὶ̈ πολυζύγῳ : en la nau remera (B); dintre una nau, ben guarnida de trasts (P); dintre una nau ben guarnida de rems (A); a bord d’una nau de molts bancs de remers (R); la nau de moltes bancades (S); su nave de muchos bancos (E) (segons el catàleg de les naus, la majoria eren de 50 remers). 

(II:135) καὶ δὴ δοῦρα σέσηπε νεῶν καὶ σπάρτα λέλυνται : el fustam dels velers es podreix, es gavanyen les drisses (B); ja les fustes | dels bastiments s’han podrit i ja s’esfileguen els cables (P); el fustam de les naus està podrit i el cordam s’ha fet malbé (A); el fustam de les naus s’ha podrit, i les cordes s’han esfilagarsat (R); les cordes | d’espart de les naus es desfan, i se’n podreixen les fustes (S); los maderos de las naves se han podrido y las cuerdas están deshechas (E) (Agamèmnon, a l’assemblea de cabdills, exposa la situació de les naus després de nou anys d’estar ancorades a Troia). 

(IV:248) νῆες | [...] εὔπρυμνοι : nostres navilis | de bella popa (B); dels navilis | bells de popa (P); les naus de bella popa (A, R); les naus de bona proa (S); las naves de lindas popas (E): (diccionari, euprumnós: “de bella popa”; però de fet, prumnós tant vol dir l’extrem de davant com el del darrere, i també el dret o l’esquerre, de qualsevol objecte).

3.5.4/ El mar 

(I:140) ἅλα δῖαν : damunt del salobre deífic (B); dintre el pèlag diví (P); a la mar divina (A); a la divina mar (R); a la mar que brilla divina (S); al mar divino (E). 

(I:157) θάλασσά  τε ἠχήεσσα: el mar ressonant (B); la mar remorosa (P); la mar bramulosa (A); la mar que bramula (R); mar que ressona (S); el sonoro mar (E). 

(I:312): ὑγρὰ κέλευθα : les molles carreres (B); per vies humides (P); els camins humits (A); per camins humits (R); pels molls camins (S); la líquida llanura (E). 

(I:316)  ἁλὸς ἀτρυγέτοιο : la mar que és estèril (B); la mar escarida (P); la mar estèril (A); mar infecunda (R); del mar que no dona collites (S); al mar (E, que omet l’epítet) (M. Ros explica que l’epítet es pot referir al fet que a la mar no s’hi pot sembrar res i, per tant, no és fèrtil com la terra). 

(I:350) θῖν' ἔφ' ἁλὸς πολιῆς : vora l’escuma del pèlag (B); prop del mar, blanc d’escuma (P); a la vora de la mar escumosa (A); devora la mar, blanquinosa d’escuma (R); vora el salobre canós (S); a orillas del blanquecino mar (E). Variant: 

(IV:248) πολιῆς [...] θαλάσσης : del mar escumós (B); la mar blanquinosa (P, A); la mar blanquinosa d’escuma (R); el mar canós (S); del espumoso mar (E). 

(I:350) ἀπείρονα πόντον : les aigües vinoses (B, A); l’aigua amb tints de vi (P); el pèlag immens (R); la mar infinita (S); el ponto inmenso (E) (l’epítet grec apéiros significa “vast, immens, infinit”).

(I:532) ἅλα [...] βαθεῖαν : a la molla fondària (B); dintre la mar abismosa (P); a la mar profunda (A); dins la profunda mar (R); al mar pregon (S); al profundo mar (E). 

(II:209-210) ἠχῇ, ὡς ὅτε κῦμα πολυφλοίσβοιο θαλάσσης | αἰγιαλῷ μεγάλῳ βρέμεται, σμαραγεῖ δέ τε πόντος : amb brogit, com llavors que l’onada del mar remorívol | runy contra un gran litoral i tot el pèlag bramula (B); fent un brogit com remor de zumzada de mar que bagola, | quan s’estremeix a la riba espaiosa i el pèlag bramula (P); amb una gran remor, com quan l’onada de la mar bramulosa ressona a la platja espaiosa i el pèlag retruny (A); tot movent un fort esvalot, com quan bramen les ones de la mar brogidora en una platja immensa i el pèlag ressona (R); amb molt d’enrenou, com l’onatge de la mar fragorosa | que en una platja molt gran esclafeix, i el mar en retrona (S); como cuando el oleaje del estruendoso mar brama en la playa anchurosa y el ponto resuena (E). 

(II:294) ὀρινομένη τε θάλασσα : la mar que s’encrespa (B); (P omet l’epítet); la mar enfurismada (A); la mar agitada (R); la mar embravida (S); el mar alborotado (E). 

(II:613  / V:771 etc.) οἴνοπα πόντον : la mar que és vinosa (B); el pèlag de tints de vi (P); la mar vinosa (A, R, S); el mar vinós (S); el vinoso ponto (E). Cf. Odissea (I:183 / II:421 etc.)  el mar color de vi / el mar del color del vi (OR1); la vinosa mar / l’ona vinosa (OR2); la mar de color com el vi/ el mar color vi (OM). (A l’Odissea, és clar, el mar hi té més presència: aquest epítet hi surt almenys dotze vegades, per sis a la Ilíada. Sempre m’ha encuriosit saber de quin color devia ser el vi que bevien els aqueus, que fos comparable amb el color del mar. Se sap que era un vi molt fort, ja que als craters l’havien de rebaixar amb molta aigua per poder-ne beure). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) El majestuós auriga de Delfos, bronze (c.480 aC), Museu de Delfos; b) el Gàlata moribund, còpia romana d’un original grec del segle II aC, Museus Capitolins, Roma; c) cavall votiu de bronze trobat a Olímpia (segle VIII aC), Musée du Louvre, París; d) carro etrusc de Monteleone, bronze (segle VI aC), Metropolitan Museum of Art, Nova York; e) vaixells de guerra grecs, ceràmica àtica de figures negres (c.520 aC), Cabinet des Médailles, París.