Cal·listèfanos (fragment)
Miratge,
aquesta pau enmig de la follia,
miratge,
el nostre goig pel pa de cada dia,
oasi
d'alegria pel vast desert del clam;
d'un
món que dansa i viu en plàcida harmonia,
d'un
món que canta i riu i escriu de poesia
i
es tanca a l'agonia del nen que es mor de fam.
[De ‘Peans a Nèmesi’ (1983-1991), dins ‘Vora
el pedrís del trull’ (2019). En la línia de Salvat-Papasseit quan deia “oblidarem
els pobres / —i tan pobres com som!” Per no haver de veure la misèria i la
injustícia tanquem els ulls o en desviem l’esguard, reclosos en la nostra
bombolla de placidesa aparent. “Però quan la dalla et segui / xisclaràs en
català”].
Imatge (Wikimedia Commons): Bartolomeo di Giovanni, ‘Noces de
Tetis i Peleu’, tremp sobre fusta (1490). Musée du Louvre, París.
Llibertat, amnistia, autodeterminació.
Em fas pensar en:
ResponElimina"Tan breu la vida.
Tres versos envoltats
d'un gran silenci"
(Jordi Dorca)
O bé "la vida és una roca de duresa envoltada de vels de felicitat", que deia Rosa Cabré a la carrera.
És ben cert que la poesia té la virtut de suggerir-nos camins ben diversos, tots transitables i funcionals, independentment de la intenció primera del poeta. Quan llegim un poema el reinventem a la nostra imatge i semblança, i en creem un de nou i així successivament.
Elimina