2/ Els epítets dels herois
2.11/ Aiant
Telamoni i Aiant Oileu
Els dos
Aiants (dits també Aias, Àiax o Àjax) no eren parents, tan sols compartien un
mateix nom i per això calia distingir-los pel patronímic. En canvi, per a
altres herois, la denominació pel patronímic era només un recurs habitual per
destacar l’esplendor de les dinasties llurs.
Oileu era el
rei dels locris, de la Lòcrida, al centre de Grècia, entre Corint i l’illa
d’Eubea; i Telamó era el rei de Salamina, l’illa que hi ha prop d’Atenes, a la
badia d’Eleusis. Telamó era fill d’Èac i germà de Peleu; per tant, Aiant de Telamó
i Aquil·leu eren cosins germans. Tant Oileu com Telamó van participar a la
mítica expedició dels Argonautes, amb Jàson, Hèracles, Orfeu, Càstor i Pòl·lux
(o Polideuces) i altres herois. Tornant de la Còlquide, Telamó va ajudar
Hèracles a prendre Troia per primera vegada, en temps de Laomedont, pare de
Príam (vegeu supra, 2.10).
El fill
d’Oileu i el fill de Telamó solen aparèixer lluitant plegats, i per això sovint
la veu narradora els anomena “els dos Aiants”; també quan Agamèmnon, al cant
III, passa revista a les tropes, els exhorta conjuntament. En canvi, físicament
són ben diferents: Aiant d’Oileu és baixet, però molt àgil; i Aiant de Telamó
és alt i gros com un armari, i porta un escut de bronze “semblant a una torre”
(VII:219). Tots dos són molt valents i criden per exhortar els companys a la
lluita. El Telamònida acompanya Odisseu a l’ambaixada per demanar a Aquil·leu
que es repensi, però l’eloqüència no devia ser el seu fort, perquè són Odisseu
i Fènix els que parlen. Els dos Aiants s’enfronten a Hèctor; el de Telamó, per
sorteig, en combat singular, que es resol en empat quan es fa de nit. Quan
Pàtrocle sucumbeix i Hèctor li pren les armes d’Aquil·leu, tots dos combaten
aferrissadament contra els troians per recuperar el seu cos, cosa que
aconsegueixen.
Participen en els jocs funerals de Pàtrocle: el de Telamó en el
pugilat, contra Odisseu, i en la lluita lliure, contra Diomedes, en tots dos
casos amb empat i premi compartit. Aiant d’Oileu, el ràpid, participa en la
cursa a peu contra Odisseu i Antíloc; i protagonitza potser l’única escena
còmica de la Ilíada quan Atena, fent trampes per ajudar Odisseu, fa que Aiant
rellisqui sobre la caca dels vedells que han estat sacrificats abans, perdi la
cursa i arriba a la meta ben empastifat i escopint femta; però s’ho pren amb
filosofia.
A part dels
epítets comuns, d’Oileu es destaca que és petit i veloç; de Telamó, que
és alt i fort.
2.11.1/ Aiant
fill d’Oileu
(II:527) Ὀϊλῆος ταχὺς Αἴας μείων | οὔ τι τόσος γε ὅσος Τελαμώνιος Αἴας | ἀλλὰ πολὺ μείων : l’àgil Aiant Oïleu
[...] més petit, no tan gros com l’altre Aiant Telamoni (B); Aias rabent, fill
d’Oileu [...]. De l’altre Aias, el Telamoni, la talla, petit com era, no duia,
molt se’n faltava (P); el fill d’Oileu, el veloç Aiant, el menor, no tan alt
com Aiant, el fill de Telamó, sinó molt més petit (A); el fill d’Oileu, el veloç Aiant d’escassa
estatura; no tenia l’alçada d’Aiant Telamoni, sinó que era més baix, era de
poca talla (R); el fill d’Oileu, el ràpid Aiant [...], que no era tan gran com
l’Aiant de Telamó, sinó que era molt més petit, poca cosa (S); el ligero Ayax
de Oileo, menor, mucho menor que Ayax Telamonio; era bajo de cuerpo (E).
(X:110) Αἴαντα
ταχὺν : l’àgil Aiant
(B); Aias el ràpid (P); el veloç Aiant (A, S); el ràpid Aiant (R); al veloz
Ayax de Oileo (E).
(IV:442) Ὀϊλῆος ταχὺς Αἴας [...] δουρὶ
μετάλμενος ὀξυόεντι: Aiant Oileu, l’ivarsós [...] amb la
llança puntuda (B); Aias, rabent fill d’Oileu, de molt el primer amb sa punxuda
llança (P); el veloç Aiant, el fill d’Oileu [...] amb la punxeguda llança (A); el
ràpid Aiant, fill d’Oileu [...] amb l’afilada llança (R); Aiant, fill veloç
d’Oileu [...] amb la llança puntuda (S); el veloz Ayax de Oileo [...] con la
puntiaguda lanza (E).
(XIV:446) Ὀϊλιάδης δουρὶ κλυτὸς ἐγγύθεν
ἐλθὼν : Aiant Oileu, el famós
per sa pica (B); el gloriós guerrer fill d’Oileu (P); l’Oilíada, il·lustre per
la llança (A); l’Oilíada, insigne llancer (R); Aiant, fill veloç d’Oileu (S);
Ayax de Oileo, famoso por su lanza (E).
2.11.2/ Aiant,
fill de Telamó
(II:768-770) ἀνδρῶν αὖ μέγ' ἄριστος
ἔην Τελαμώνιος Αἴας | ὄφρ' Ἀχιλεὺς μήνιεν: ὃ γὰρ πολὺ
φέρτατος ἦεν, | ἵπποι θ' οἳ φορέεσκον ἀμύμονα Πηλεί̈ωνα : Aiant el de Telamó va ésser
el suprem de l’exèrcit | durant la ràbia d’Aquil·les, el qual era l’home més
òptim| i els seus cavalls que el portaven, l’irreprotxable pelida (B); el Telamoni Aias de molt, a son torn,
superava | tots els guerrers mentre irat restà Aquil·les, que tant els guanyava
| com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe (P); dels
guerrers, de molt el millor era Aiant Telamoni, mentre Aquil·leu estava
irritat. Car aquest era molt millor, i també eren millors els cavalls que
portava l’irreprotxable Pelida (A); el més valent dels cabdills fou de bon tros
Aiant Telamoni mentre va romandre enutjat Aquil·leu, que era sens dubte el més
fort, com els corsers que duia l’irreprensible Pelida (R); Aiant de Telamó era
de molt el més noble | mentre s’aïrava Aquil·les, perquè ell a tothom superava |
i també els cavalls que portaven el fill de Peleu sense blasme (S); de los
guerreros el más valiente fue Ayax Telamonio mientras duró la cólera de
Aquiles, pues éste le superaba mucho; y también eran los mejores caballos los
que llevaban al eximio Pelida (E) (ja es veu que no és un epítet, sinó una
comparació entre Aquil·leu i Aiant; deixa clar que Aiant, en absència d’Aquil·leu,
era el millor de tots els guerrers aqueus, igual que els seus cavalls eren els
millors; vull entendre que la comparació no és entre els cavalls d’Aquil·leu i
els guerrers de la coalició grega).
(IV:489 etc.) Αἴας
διογενής : Aiant,
tany de Zeus (B); Aias diví (P); Aiant, descendent de Zeus (A, R); Aiant del
llinatge de Zeus (S); Ayax, del linaje de Jove (E). Variant:
(IX:622-623 etc.) Αἴας
/ ἀντίθεος Τελαμωνιάδης : Aiant divinal
[...] el telamònida (B); Aias el Telamoni rival dels déus (P); Aiant
Telamoníada, semblant a un déu (A); Aiant Telamoni de semblança divina (R);
Aiant, que valia per un déu (S); Ayax Telamónida, igual a un dios (E). Variant:
(X:112 etc.) ἀντίθεόν τ' Αἴαντα
: Aiant divinal (B); Aias als déus comparable (P); Aiant, semblant a un déu
(A); Aiant de semblança divina (R); Aiant que val per un déu (S); al deiforme
Ayax Telamonio (E).
(V:610 / XI:591 etc.) Αἴαντα
μέγαν Τελαμώνιον υἱόν : μέγας Τελαμώνιος Αἴας : el gran Aiant
telamoni (B); Aias, el gran Telamoni (P); el gran Aiant Telamoni (A, R); Aiant,
el gran fill de Telamó / el fill de Telamó (S); el gran Ayax Telamonio (E).
(VI:5) Τελαμώνιος
ἕρκος Ἀχαιῶν : Aiant Telamoni, mur dels
aqueus (B); el Telamoni Aias, mur dels aqueus (P); Aiant Telamoni, muralla dels
aqueus (A); Aiant Telamoni, baluard dels aqueus (R); Aiant de Telamó que als
aqueus fa de muralla (S); Ayax Telamonio, antemural de los aqueos (E). Variant:
(VII:188 / XV:419 etc.) φαίδιμος
Αἴας : el fúlgid
Aiant / Aiant l’esplèndid (B); Aias il·lustre (P); l’il·lustre Aiant (A, R);
Aiant esplèndid / Aiant resplendent (S); al ilustre Ayax / el esclarecido Ayax
(E) (diccionari, phaidímos:
“magnífic, hermoso; ilustre, glorioso, famoso”).
(VII:211) Αἴας [...] πελώριος ἕρκος Ἀχαιῶν : Aiant monstruós, pels
aqueus gran barrera (B); Aias, mur dels aqueus [...] com un monstre (P); el monstruós Aiant, mur dels aqueus (A); Aiant,
baluard dels aqueus [...] amb esguard terrorífic (R); Aiant gegantí, el mur
dels aqueus (S); terrible [...] Ayax, antemural de los aqueos (E) (diccionari, pelórios: “enorme, monstruoso,
profigioso, extraordinario, espantoso, horrible”.
(VII:234 / IX:644) Αἶαν διογενὲς Τελαμώνιε κοίρανε λαῶν : plançó de Zeus, oh
Aiant Telamoni, monarca de pobles (B); Aias, diví Telamoni, cabdill de guerrers
(P); Aiant Telamoni, nodrissó de Zeus, cabdill de guerrers (A); Aiant Telamoni,
descendent de Zeus, cabdill de tropes (R); Aiant de Telamó, diví, capità de les
tropes (S); Ayax Telamonio, de jovial linaje, príncipe de hombres (E) (li ho
diu Hèctor).
(IX:169) Αἴας
τε μέγας : el gran
Aiant (B, A, R); el gran Aias (P); l’enorme Aiant (S); el gran Ayax (E).
(XIII:824) Αἶαν
ἁμαρτοεπὲς βουγάϊε : pinxo, i que
erres els mots [...], oh Aiant (B); Aias de dirs mentiders, el gran jactador
(P); Aiant, mentider i fatxenda (A); Aiant, de paraules vanes, jactanciós (R);
Aiant que dius desencerts, buscabregues (S); Ayax lenguaz y fanfarrón (E) (li
ho diu Hèctor, en ple combat).
(XIV:459) Αἴαντι
δὲ μάλιστα δαί̈φρονι [...] τῷ Τελαμωνιάδῃ : a Aiant valent [...] el telamònida (B); Aias
el Telamoni fogós (P); del coratjós Aiant, el fill de Telamó (A); al valent
Aiant Telamoni (R); d’Aiant que pensa amb astúcia, del fill de Telamó (S); del
aguerrido Ayax Telamonio (E).
(XV:674 etc.): Αἴαντι μεγαλήτορι :
d’Aiant el magnànim (B); d’Aias magnànim (P); al magnànim Aiant (A); del
coratjós Aiant (R ); a Aiant de gran valor (S); del magnánimo Ayax (E).
2.11.3/ Els dos
Aiants
(IV:285) Αἴαντ'
Ἀργείων
ἡγήτορε
χαλκοχιτώνων
: Oh Aiants, capitostos d’argius de llorigues de bronze (B); Aies, caps dels
argius de cota de bronze (P); Aiants, tots dos capitosts d’argius de túnica de
bronze (A); Aiants, guies dels argius revestits de bronze (R); Aiants, comandants que maneu els
argius que vesteixen de bronze (S); Ayaces, príncipes de los argivos de
broncíneas lorigas (E) (els ho diu Agamèmnon, passant revista a les tropes).
(XII:265 etc.)
ἀμφοτέρω
δ' Αἴαντε : els dos Aiants (B, A, R, S); els dos
Aies (P); los dos Ayaces (E).
(XIII:197) Ἴμβριον
αὖτ'
Αἴαντε
μεμαότε
θούριδος
ἀλκῆς
: el coble d’Aiants, enardits d’empenta furiosa (B); amb força fogosa [...] els
dos Aies, adelerats (P); els dos Aiants, desitjosos de l’enardiment bel·licós
(A); els dos Aiants,
sempre delerosos de fogosa bravura (R); els dos Aiants, delerosos de força i
empenta (S); los dos Ayaces, que siempre anhelaban la impetuosa pelea (E).
(XIII:201) δύω
Αἴαντε κορυστὰ : els dos Aiants
cuirassers (B); els dos Aies, armats (P); els dos Aiants armats (A); els dos
Aiants, guerrers coberts amb l’elm (R); els dos Aiants guerrers (S); los
belicosos Ayaces (E) (diccionari, korustés:
“guerrero cubierto de casco; guerrero”).
* * *
I aquí deixaré el seguiment d’epítets i fórmules referides a
herois. N’hi podia haver posat més, especialment de troians: Paris, Andròmaca, Hècabe, Cassandra, Sarpèdon, Glauc..., i també d'aqueus: Calcant, Idomeneu, Meríones, Tersites..., però em sembla que com a mostra ja estarà bé. Encara
seguiré amb un tercer capítol, més breu, sobre epítets i fórmules aplicades a objectes o
conceptes abstractes.
Imatges (Wikimedia Commons): a) Aiant el Gran i Odisseu barallant-se per les armes
d’Aquil·leu; enòcoe de figures negres (c. 520 aC), Musée du Louvre, París; b)
Pietro della Vecchia: ‘Aiant el Gran’, oli sobre tela (segle XVII), Musée des Beaux-Arts de Bordeus; c) Aiant el Petit raptant Cassandra al Pal·ladi de
Troia; cílix de ceràmica àtica de figures negres (c. 550 aC), Staatliche
Antikensammlungen, Munic.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.