Els epítets de la Ilíada -. Hèctor

2/ Els epítets dels herois

2.2/ Hèctor 

Hèctor, fill i hereu de Príam, rei de Troia, i d’Hècabe, a qui els romans deien Hècuba. Tenia divuit germans, molts dels quals van morir defensant Troia; el més conegut és Paris, dit també Alexandre, que es va endur Hèlena d’Esparta i va provocar així la guerra. Hèctor és casat amb Andròmaca i pare d’Astiànax; tots tres protagonitzen una escena molt emotiva al cant VI, quan l’esposa li demana que no arrisqui la vida, i ell li respon que li faria vergonya mostrar-se com un covard, ell, que és valerós, avesat a lluitar sempre entre els primers per aconseguir la glòria; aquest anhel d’exemplaritat el veiem també palès al cant XII en un cèlebre diàleg entre Glauc i Sarpèdon. Ja es veu que Hèctor és l’alter ego d’Aquil·leu, i a més el motiven sentiments més nobles. Per evitar més vessament de sang, al cant VII proposa un duel singular entre ell i el guerrer que els aqueus designin. L’elegit és Aiant Telamoni (dit també Àiax o Aias), i el combat és equilibrat, fins que la nit els obliga a deixar de barallar-se. Com és sabut —confio no fer-vos cap espòiler—, Hèctor acaba matant Pàtrocle, i aquest és venjat per Aquil·leu, que al seu torn occeix Hèctor. 

Si la Ilíada havia començat parlant de “la còlera d’Aquil·leu”, l’últim vers, el que fa 15.693, acaba amb els funerals “d’Hèctor domapoltres”. Entremig, a més d’esmentar-lo com a “Priàmida” o fill de Príam, se l’anomena moltes vegades pel seu casc de bronze i de crinera tremolosa —el que va fer plorar el seu fill Astiànax—; i amb epítets com “occidor de guerrers”, i “domador de cavalls”, a més d’elogiar la seva força, ímpetu  i audàcia.

(I:242 / IX:352 / XVI:840 etc.) Ἕκτορος ἀνδροφόνοιο : Hèctor [...] l’homeier / Hèctor, l’homicida (B); d’Hèctor als cops occidors / Hèctor, l’interfector de guerrers (P); Hèctor, occidor d’homes (A); Hèctor, occidor de guerrers (R); Hèctor matahomes (S); de Héctor, matador de hombres (E). Versions antigues: Héctor homicida (AM); Hèctor, l’occidor d’homes (LS 1930); Héctor el matador d’hòmens (LS 1911). 

(II:816 / VI:440 etc.)  μέγας κορυθαίολος Ἕκτωρ Πριαμίδης : el gran Hèctor de casc tremolant [...], el fill de Príam (B); Hèctor, de casc tremolós [...] el fill de Príam / Hèctor, gegant de casc tremolós (P); el gran Hèctor, de casc tremolós, fill de Príam (A); el majestuós Hèctor d’onejant plomall, el fill de Príam (R); el gran Hèctor de l’elm que llambreja (S); el gran Héctor, Priámida, de tremolante casco (E). Versions antigues: el gran Hèctor, de l’elm que fulgura (JL). 

(V:699 / XVI:654 etc.)  Ἕκτορι χαλκοκορυστῇ / Ἕκτορα χαλκοκορυστὴν : l’heroi d’elm de bronze (B); d’Hèctor de casc de bronze (P); Hèctor, el de casc de bronze (A); Hèctor de l’elm de bronze (R); Hèctor que s’arma de bronze (S); Héctor, armado de bronce (E). Versions antigues: Héctor, d’armadura de bronzo (CR). 

(VI:466 / XII:462 etc.) φαίδιμος Ἕκτωρ : Hèctor il·lustre / l’esplèndid Hèctor (B); Hèctor il·lustre / l’il·lustre Hèctor (P); l’il·lustre Hèctor (A); el gloriós Hèctor (R); Hèctor esplèndid / Hèctor radiant (S); el esclarecido Héctor (E). Versions antigues: lo gran Héctor / lo noble Héctor (MA). 

(VII:47 / XI:200 etc.) Ἕκτορ υἱὲ Πριάμοιο Διὶ μῆτιν ἀτάλαντε : Fill de Príam, oh Hèctor!, a Zeus comparable en prudència (B);  Hèctor, fill de Príam, èmul de Zeus per ta pensa (P); Hèctor, fill de Príam, en seny comparable a Zeus / semblant a Zeus en el seny (A); Hèctor, fill de Príam, a Zeus en ginys comparable (R); Hèctor, fill de Príam, igual que Zeus en prudència (S); Héctor, hijo de Príamo, igual en prudencia a Júpiter / Héctor, hijo de Príamo, que en prudencia igualas a Júpiter (E). 

(XI:347)  ὄβριμος Ἕκτωρ : el feixuc Hèctor (B); Hèctor, aquest flagell (P); l’impetuós Hèctor (A); el vigorós Hèctor (R), el fort Hèctor (S); el impetuoso Héctor (E). 

(XII:60) θρασὺν Ἕκτορα : Hèctor audaç (B); l’ardit Hèctor (P); l’audaç Hèctor (A); l’intrèpid Hèctor (R); Hèctor gosat (S); al audaz Héctor (E). 

(XIII:137) Ἕκτωρ ἀντικρὺ μεμαώς : Hèctor enfurit (B); Hèctor, tot afuat (P); Hèctor [...] ple d’embranzida (A); Hèctor al capdavant corrent impetuós (R); Hèctor, ple de deler (S); Héctor, que deseaba ir en derechura a los aqueos (E). 

(XIII:674) Ἕκτωρ [...] Διὶ̈ φίλος : Hèctor [...], l’amat de Zeus (B); Hèctor, car a Zeus (P); Hèctor, favorit de Zeus (A, R); Hèctor, l’amic de Zeus (S); Héctor, caro a Júpiter (E). Versions antigues: Hector, amich de Jupiter (MV). 

(XV:239)  υἱὸν Πριάμοιο δαί̈φρονος Ἕκτορα δῖον : Hèctor diví [...] el fill de Príam l’estrenu (B); el diví Hèctor, fill del brau Príam (P); el fill del valerós Príam, el diví Hèctor (A); Hèctor, fill de Príam diví, que pensa amb astúcia (S); al divino Héctor, hijo del belicoso Príamo (E). 

(XVI:716 / XXII:211 / XXIV:804) Ἕκτορος ἱπποδάμοιο : del domacorsers, l’heroi Hèctor (B); d’Hèctor domacavalls (P); d’Hèctor, domador de poltres / Hèctor domapoltres (A); d’Hèctor que doma cavalls (S); Héctor, domador de caballos (E). 

(XVII:142) Ἕκτορ εἶδος ἄριστε : Hèctor, per rostre el més bell (B); Hèctor, superb d’aparença (P); Hèctor, distingit d’aspecte (A); Hèctor, el més bell per l’aspecte (R); Hèctor, carabonic (S); Héctor, el de más hermosa figura (E). 

(XX:449 / XXII:345) κύον : gos (B, P, A, S); ah, gos! (R); perro (E) (en tots dos casos, li ho diu Aquil·leu).

(XXII:261) Ἕκτορ μή μοι ἄλαστε : maleït (B); Hèctor [...], odiós com m’ets (P); Hèctor imperdonable (A); Hèctor, execrable (R); Hèctor, que has perdut el seny (S); Héctor, a quien no puedo olvidar (E) (li ho diu Aquil·leu). 

(XXIV:593) Ἕκτορα δῖον : Hèctor deífic (B); Hèctor diví (P); el diví Hèctor (A); el divinal Hèctor (R); Hèctor, que als déus s’assemblava (S); del divino Héctor (E). 

Del fascinant personatge d’Hèctor em quedo amb aquestes dues frases: 

(XII:243) εἷς οἰωνὸς ἄριστος ἀμύνεσθαι περὶ πάτρης : un és l’oracle suprem: que defensem nostra pàtria! (B); sols un presagi és bo del tot: lluitar per sa terra (P); el millor presagi només és un: lluitar en defensa de la pàtria (A); l’únic auguri segur és aquest: lluitar per defensar la pàtria (R); un sol auguri és el bo: defensar la terra dels pares (S); el mejor agüero es éste: combatir por la patria (E) (Polidamant, interpretant com un mal auguri el vol d’una àliga que portava una serp, aconsella prudència a Hèctor, i aquest li respon amb aquesta sentència immortal). 

(XXII:304-305) μὴ μὰν ἀσπουδί γε καὶ ἀκλειῶς ἀπολοίμην,  /  ἀλλὰ μέγα ῥέξας τι καὶ ἐσσομένοισι πυθέσθαι : mes no voldria morir pas sense esforç que obté glòria, / sinó fent una gesta pels homes futurs coneguda (B); no moriré, tanmateix, sense lluita ni glòria. Gestes / altes faré perquè als venidors llur relat es trasmeti (P); però almenys que no mori sense lluita ni glòria, sinó fent alguna cosa important perquè també se n’assabentin les generacions futures (A), mes, tanmateix, jo no he de morir sense mostrar-me valerós i sense heure glòria, sinó després que hagi dut a terme una gesta que perduri, perquè en tinguin coneixença les generacions del futur (R); que no sigui sense esforç ni tampoc sense glòria que em mori, / sinó amb una grandesa que entre els que vindran encara se’n parli (S); pero no quisiera morir cobardemente y sin gloria; sino realizando algo grande que llegara a conocimiento de los venideros (E) (ho diu a Aquil·leu moments abans de ser abatut per ell; fou la seva última voluntat, i s’ha complert, gràcies al poeta de la Ilíada).   

Imatges (Wikimedia Commons): a) Johann Hermann Wilhelm Tischbein: El comiat d’Hèctor, Andròmaca i Astiànax, oli sobre tela (1812). Niedersächsisches Landesmuseum für Kunst und Kulturgeschichte, Oldenburg, Baixa Saxònia; b) Peter Paul Rubens: Combat d’Aquil·leu i Hèctor, oli sobre fusta (1630), Muséé des Beaux-Arts de Pau; c) Jean-Joseph Taillason: Aquil·leu porta el cos d’Hèctor als peus de Pàtrocle, oli sobre tela (1769), Kranner Art Museum, University of Illinois.