Els epítets de la Ilíada - Odisseu

2/ Els epítets dels herois 

2.6/ Odisseu

Odisseu, també conegut com Ulisses, és el famós rei d’Ítaca, fill de Laertes i  d’Anticlea, casat amb Penèlope i pare de Telèmac. Algunes variants del mite diuen que Laertes era fill de Sísif —el del turment— i descendent de Deucalió, fill de Prometeu; perquè Anticlea havia estat unida amb Sísif abans de casar-se amb Laertes. Anticlea era neta d’Hermes, fill de Zeus; per això, Odisseu seria rebesnet de Zeus. 

Odisseu va a Troia al davant de dotze vaixells cefalenis. A la Ilíada, participa en les assemblees dels aqueus, aconsellant sempre amb seny i prudència, i participa en les batalles amb valentia i amb astúcia, tot i no tenir la força de Diomedes o d’Aiant. És, amb Aiant Telamoni i Fènix, l’ambaixador que Agamèmnon envia a Aquil·leu al cant IX per demanar-li que torni a la lluita, sense èxit. Amb Diomedes fa una expedició d’espionatge nocturn entre les files dels troians; captura i mata l’espia troià Doló, i roba els cavalls del rei dels tracis, Resos, mentre Diomedes mata el rei i una dotzena dels seus homes. En els jocs fúnebres per Pàtrocle, guanya la cursa a peu, amb l’ajut d’Atena, que fa que el seu rival, Aiant Oileu, rellisqui sobre la femta dels bous que havien escorxat abans. Ja fora de la Ilíada, participa amb Diomedes en el robatori del Pal·ladi, una estàtua arcaica de fusta representant la deessa Atena, que els troians creien que protegia la seva ciutat; i en fi, és l’ideòleg del cavall de Troia —s’explica a l’Odissea i, molt després, a l’Eneida de Virgili— que va permetre als aqueus accedir a l’interior de les muralles. 

Com és sabut, és el protagonista absolut de l’Odissea, que narra el seu accidentat retorn a Ítaca. Tant a la Ilíada com a l’Odissea es presenta com un home astut i enginyós, mentider quan cal, amb recursos com per encegar el Ciclop —no pas abans d’haver perdut uns quants homes, devorats pel monstre— o per superar el cant de les sirenes, els esculls d’Escil·la i Caribdis o els encisos de Circe; i fins i tot aconsegueix una fita inassolible als humans: visitar l’Hades, el país dels morts, i tornar-ne viu. Al final de l’Odissea, en el càstig als pretendents i als criats que els eren favorables, es mostra cruel i sanguinari; i en llegendes extrahomèriques se’n conten anècdotes ben poc edificants: per exemple, quan va voler evitar anar a la guerra de Troia fent-se passar per boig (el va desemmascarar Palamedes; també Aquil·les la va intentar defugir disfressant-se de dona): o quan, ja a Troia, acusa falsament Diomedes de traïció i fa que el lapidin. Llums i ombres per a un personatge emblemàtic , capaç de convertir els reptes en oportunitats i d’aprofundir en l’aprenentatge a partir del sofriment. 

En els epítets, a més del patronímic Laertíada (o Laercíada) i les acostumades comparacions amb els déus o fent-l’en descendir, sempre se’n destaca l’habilitat, l’enginy, l’astúcia, la facilitat amb què troba recursos, i també la capacitat d’endurar les sofrences. 

(I:311 / IV:329 etc.) πολύμητις Ὀδυσσεύς : l’astut Ulisses / l’astutíssim Ulisses (B); el prudent Odisseu / l’enginyós Odisseu (A); Ulisses prudent / Ulisses ginyós (P); el molt enginyós Odisseu (R); Odisseu de molta prudència (S); el ingenioso Ulises (E) (diccionari, métis: “prudencia, discreción; designio, proyecto; astucia, ingenio”). Variant:

(III:200) Λαερτιάδης πολύμητις Ὀδυσσεύς : el fèrtil en ginys, el fill de Laertes, Ulisses (B); Ulisses ginyós, el fill de Laertes (P); el Laercíada, el molt enginyós Odisseu (A); el Laercíada, el molt enginyós Odisseu (R); el fill de Laertes, Odisseu de molta prudència (S); el hijo de Laertes, el ingenioso Ulises (E). Variant:

(IX: 676 / X:248 / XXIII:778 etc.) πολύτλας δῖος Ὀδυσσεύς : el molt sofert, diví Ulisses / el sofert Ulisses deífic (B); el comportívol Ulisses diví (P);  el diví i molt sofert Odisseu / el molt sofert divinal Odisseu / el molt pacient Odisseu (A); el pacient divinal Odisseu / el molt pacient divinal Odisseu (R); el diví Odisseu, tan sofert / Odisseu, tan sofert / el sofert Odisseu, el diví (S); el paciente divino Ulises / el divino y paciente Ulises (E). 

(II:169 / II:636 / X:137 etc.) Ὀδυσῆα Διὶ μῆτιν ἀτάλαντον / Ὀδυσσεὺς ἦρχε Διὶ μῆτιν ἀτάλαντος : Ulisses, a Zeus comparable en prudència / Ulisses, a Zeus comparable en astúcia (B); Ulisses, rival de Zeus pel senderi / Ulisses, l’èmul de Zeus pel senderi / l’èmul de Zeus per la pensa, Ulisses (P); Odisseu, comparable a Zeus en seny / Odisseu, semblant a Zeus en seny / Odisseu, semblant a Zeus pel que fa a l’enginy (A); Odisseu, a Zeus en ginys comparable (R); Odisseu, un igual de Zeus en prudència (S); Ulises, igual a Júpiter en prudencia / Ulises, que en prudencia igualaba a Júpiter (E). 

(II:173 / IV:358 / VIII:93 etc.)  διογενὲς Λαερτιάδη πολυμήχαν' Ὀδυσσεῦ : tany de Zeus, laertíada, en ginys molt fèrtil Ulisses (B); fill de Laertes diví, Ulisses de ginys innombrables / fill diví de Laertes, Ulisses ginyós / fill de Laertes, Ulisses ginyós (P); Laercíada, nodrissó de Zeus, enginyós Odisseu (A); Laercíada, descendent de Zeus! Odisseu, tan ric en recursos! (R); fill diví de Laertes, Odisseu de moltes astúcies / fill de Laertes, raça de Zeus, Odisseu ple d’astúcies (S); hijo de Laertes, de jovial linaje / Laertíada, descendiente de Jove / Laertíada, de jovial linaje (E). Cf. Odissea (V:203): nissaga de Zeus, Laertíada, Ulisses tan enginyós (OR1);  raça de Zeus, Laertíada, en ginys tan fèrtil, Ulisses (OR2); fill de Laertes, llinatge de Zeus, habilíssim Ulisses (OM).

(II:278) πτολίπορθος Ὀδυσσεὺς : l’espoltridor d’urbs, Ulisses (B); el destructor de ciutats, Ulisses (P); Odisseu, el destructor de ciutats (A); Odisseu, esvaïdor de ciutats (R); Odisseu que viles captura (S); Ulises, asolador de ciudades (E) (aquest epítet també s’ha aplicat a Aquil·leu).

(III:205/314 etc.) δῖος Ὀδυσσεὺς : el diví Ulisses (B); Ulisses diví (B, P); el divinal Odisseu  (A); el diví Odisseu / el divinal Odisseu (R); el diví Odisseu / Odisseu, que a un déu s’assemblava (S); Ulises / el divino Ulises (E, que en el primer cas omet l’adjectiu). Variant:

(V:669-670) δῖος Ὀδυσσεὺς τλήμονα θυμὸν : Ulisses diví [...], el d’un ànim sofert (B); Ulisses diví [...], tot conservant l’endurança (P); el divinal Odisseu, que tenia un ànim sofert (A); el diví Odisseu de cor sofert (R); el diví Odisseu [...], per bé que tenia endurança (S); el divino Ulises, de ánimo paciente (E). Variant:

(VIII:97 / X:248 etc.) πολύτλας δῖος Ὀδυσσεύς : el molt sofert, diví Ulisses (B); el diví i comportívol Ulisses (P); el diví Odisseu, molt sofert (A); el diví Odisseu, tan sofert / el pacient divinal Odisseu (R); Odisseu, tan sofert (S); el paciente divino Ulises (E). 

(IX:673) ὦ πολύαιν' Ὀδυσεῦ μέγα κῦδος Ἀχαιῶν : Ulisses, tu, el molt lloat [...], gran glòria d’Acaia (B); glòria gran dels aqueus, Ulisses il·lustre (P);distingit Odisseu, gran glòria dels aqueus (A); tan celebrat Odisseu, glòria insigne dels aqueus (R); glòria dels aqueus, Odisseu de moltes lloances (S); célebre Ulises, gloria insigne de los aqueos (E). 

(X:340) διογενὴς Ὀδυσεύς : Ulisses estirp de Zeus (B); Ulisses diví (P); Odisseu, de la nissaga de Zeus (A); Odisseu, descendent de Zeus (R); Odisseu del llinatge de Zeus (S); Ulises, de jovial linaje (E). 

(X:525) Ὀδυσεὺς [...] Διὶ̈ φίλος : Ulisses, a Zeus dilecte (B); Ulisses, car a Zeus (P); Odisseu, favorit de Zeus (A); Odisseu, favorit de Zeus (R); Odisseu, estimat de Zeus (S); Ulises, caro de Júpiter (E).

(XI:396) Ὀδυσεὺς δουρικλυτὸς : Ulisses [...], el d’ínclita pica (B); Ulisses, l’il·lustre guerrer (P); Odisseu, il·lustre per la llança (A); Odisseu, insigne llancer (R); Odisseu famós per la llança (S); Ulises, famoso por su lanza (E).

(XI:430) ὦ Ὀδυσεῦ πολύαινε δόλων ἆτ' ἠδὲ πόνοιο : lloadíssim Ulisses, mai fart de treballs i d’astúcies (B); molt celebrat Ulisses, que astúcia i feina no cansen (P); Odisseu de molt renom, insadollable d’astúcies i de batussa (A); Odisseu, tan celebrat, mai prou sadoll d’astúcies i penes (R); Odisseu de moltes lloances, mai fart d’enganys i d’esforços (S); célebre Ulises, varón incansable en urdir engaños y en trabajar (E) (li ho diu el troià Socos).

(XI:482) Ὀδυσῆα δαί̈φρονα ποικιλομήτην : Ulisses ardit i feraç en recursos (B); el fogós Ulisses ginyós (P); l’intrèpid i molt astut Odisseu (A); Odisseu, tan ric en recursos (R); Odisseu, que pensa variat i amb astúcia (S); al aguerrido y sagaz Ulises (E) (diccionari, daifrón: “prudente, discreto, ingenioso, hábil, bueno en la guerra, valeroso, valiente”; poikilométes: “astuto, taimado, ladino”). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) Cap d’Odisseu, marbre (segle I aC) formant part d’un grup escultòric sobre la cova de Polifem; vil·la de Tiberi a Sperlonga, al Laci. Museo Archeologico Nazionale, Sperlonga. b) l’ambaixada d’Odisseu i Fènix amb Aquil·les i Pàtrocle; gerra de ceràmica àtica de figures vermelles (c.360 aC) Staatliche Antikensammlungen, Munic; c) Odisseu i Diomedes robant els cavalls de Resos, gerra de Pulla amb figures vermelles (c.360 aC), Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.