Els epítets de la Ilíada - Nèstor

2/ Els epítets dels herois

2.5/ Nèstor 

Nèstor és el rei de Pilos, ciutat de l’Èlida, a Messènia, al Peloponès. Era fill de Neleu —qui, al seu torn, era fill de Posidó— i de Cloris. Hèracles li va matar els seus onze germans; només se’n va salvar ell, perquè no era a Pilos, sinó educant-se a Gerènia. Abans, Apol·lo i Àrtemis havien matat els Niòbides, els set germans i sis germanes de la seva mare, Cloris, perquè llur mare, Níobe, havia ofès Leto. En compensació, els déus van atorgar a Cloris que el seu fill petit, Nèstor, gaudiria d’una llarga vida. 

Home savi i gran orador, Nèstor ajuda Agamèmnon i Menelau a convèncer els reis de les polis aquees d’aliar-se per atacar Troia; i ell mateix encapçala l’expedició del seu reialme, amb 90 navilis. Com que ja és molt vell, es dol de no poder participar activament en el combat com quan era jove, però exhorta contínuament tothom a perseverar, els anima en la lluita i, en les assemblees dels aqueus, la seva veu sempre és la més raonable i acceptada. També aprofita les avinenteses que té per explicar “batalletes” de les seves gestes quan era jove. Tanmateix, quan Aquil·les s’aïra contra Agamèmnon, aquest no fa cabal dels seus consells: Nèstor intentava posar pau entre els dos cabdills i evitar la previsible trencadissa. Després és qui finalment convenç Agamèmnon de cedir i enviar una ambaixada per intentar persuadir Aquil·les, però infructuosament. Qui sí que aconsegueix convèncer és Pàtrocle, a qui suggereix que es posi al davant dels mirmídons vestit amb les armes d’Aquil·les, per infondre pànic als troians, cosa que fa, amb els nefastos resultats que coneixem. En els funerals de Pàtrocle, instrueix el seu fill Antíloc —l’estimat d’Aquil·les i de Pàtrocle— sobre com actuar per guanyar la cursa de carros. No sap que, poc després, ja fora de la Ilíada, Antíloc morirà per salvar el seu pare d’un atac dels troians. A l’Odissea, Telèmac, el fill d’Odisseu, el va a visitar a Pilos, on ha aconseguit tornar i regna pacíficament, per demanar-li si té noves del seu pare; Nèstor el rep durant un magne sacrifici d’acció de gràcies en honor de Posidó; llavors li explica la mort d’Antíloc, així com la d’altres herois, com Aquil·les, Aiant i Pàtrocle, i els retorns accidentats de Menelau i d’Agamèmnon, aquest tan sols per morir a mans d’Egist i Clitemnestra. Però de la sort d’Odisseu no en sap res. 

A part del seu patronímic, Neleida o fill de Neleu, Nèstor és esmentat molts cops per la seva oratòria, i també per la seva edat provecta, però sobretot ho és amb els noms de “cavaller”, “auriga” o “conductor de carros de guerra”, fent esment a la seva expertesa en el món dels cavalls i dels carros; i l’epítet s’uniex sovint a l’adjectiu “gereni”, que fa referència, sembla, a una població de Messènia, Gerenos o Gerènia —propera a Pilos, però fins avui no localitzada pels arqueòlegs—, on ell hauria estat educat de jove. Tanmateix, Peix sembla considerar el mot “gereni” com pertanyent a la família de géron, geráios o geróntion “vell, ancià”, ja que en els seus epítets no esmenta mai la procedència de Gerènia, i en aquest context sempre li diu “vell”; un apel·latiu que, certament, també se li aplica sovint en altres llocs del text grec, en raó de la seva edat avançada. 

Quan Pàtrocle el va a visitar, i abans d’explicar-li una “batalleta” de les seves, Nèstor el convida a beure vi en una copa que és descrita al cant XI (632-642): “la copa venusta d’aurífics claus transficada “ (B); “una copa preciosa, amb tatxes d’or [...]; tenia quatre anses i, al voltant de cadascuna, dues àuries colomes hi picotejaven, i un doble suport l’aguantava per sota. Quan era ben plena, costava a tothom d’aixecar-la de sobre la taula; tan sols Nèstor, malgrat que era vell, sense esforç ho aconseguia” (R). 

(I:247) Νέστωρ ἡδυεπὴς ἀνόρουσε λιγὺς Πυλίων ἀγορητής : Nèstor [...], l’orador sonorós i suau, el de Pilos (B); Nèstor, de Pilos, el sonorós orador d’agradable parlar (P); Nèstor, el de paraula suau, el vibrant orador dels de Pilos (A); Nèstor de veu agradable, l’eloqüent orador dels pilis (R); Nèstor [...], el bon parlador dels de Pilos (S); Néstor, suave en el hablar, elocuente orador de los pilios (E). Variant: 

(IV:293) Νέστορ' ἔτετμε λιγὺν Πυλίων ἀγορητὴν : l’agut orador entre els homes de Pilos (B); l’orador sonorós dels pilencs [...], Nèstor (P); Nèstor, el vibrant orador dels de Pilos (A); Nèstor, l’orador vibrant dels pilis (R); Nèstor, el bon parlador dels de Pilos (S); Néstor, elocuente orador de los pilios (E). 

(II:54) Νεστορέῃ [...] Πυλοιγενέος βασιλῆος : de Nèstor, el rei del llinatge de Pilos (B); de Nèstor, rei per naixença de Pilos (P); de Nèstor, el rei nascut a Pilos (A); de Nèstor, el rei nat a Pilos (R ); de Nèstor, el rei del llinatge de Pilos (S); del rey Néstor, natural de Pilos (E). 

(II:77) Νέστωρ, ὅς ῥα Πύλοιο ἄναξ ἦν ἠμαθόεντος : de Nèstor, el rei sobirà de Pilos, contrada sorrenca (B); Nèstor [...] rei de Pilos sorrosa (P); Nèstor, que aleshores era el sobirà de la sorrenca Pilos (A); sobirà de la sorrenca Pilos (R); Nèstor, que era sobirà de Pilos sorrenca (S); Néstor, que era rey de la arenosa Pilos (E). 

II:336/432/601 / VIII:112 etc.) Γερήνιος ἱππότα Νέστωρ : Nèstor [...], aquell cavaller de Gerènia / Nèstor cabdill, cavaller de Gerènia / Nèstor, el vell cavaller de Gerènia (B); Nèstor, el vell auriga (P); Nèstor, l’auriga gereni (A); el gereni Nèstor, conductor de carros de guerra (R); Nèstor, el cavaller de Gerenos (S);  Néstor, caballero gerenio (E ). Cf. Odissea (III:405/411): el cavaller de Gerènia, Nèstor / el cavaller de Gerènia, Nèstor (OR1); el vell Nèstor, mestre dels carros / Nèstor, mestre dels carros (OR2); Nèstor, el cavaller de Gerenos / Nèstor Gereni (OM) (diccionari, hippótes: “conductor de carro, auriga, jinete, caballero”; Gerénios: “gerenio, de Gerena o Gerenon, ciudad de Mesenia; epíteto de Néstor”). Variant sense la procedència: 

(IX:52, etc.): ἱππότα Νέστωρ : Nèstor, l’auriga (B, P); l’auriga Nèstor (A); Nèstor, conductor de carros de guerra (R); Nèstor, el cavaller (S); el caballero Néstor (E). 

(II:370 / IV:313 / IX:115 etc.) γέρον / ὦ γέρον  (vocatiu) : oh vell / vell (B); vellard (P); ancià (A, R); ancià / vell (S); oh, anciano / anciano (E ) (li ho diu Agamèmnon). Variant en nominatiu: 

(IV:310 / VII:324) ὁ γέρων [...] Νέστωρ : Nèstor (B; no hi posa l’adjectiu); el vell Nèstor (P); aquell vell (A); l’ancià Nèstor (R); el vell / el vell Nèstor (S); el anciano / el anciano Néstor (E). 

(VIII:80) Νέστωρ οἶος ἔμιμνε Γερήνιος οὖρος Ἀχαιῶν : hi romangué només Nèstor gereni, mur dels d’Acaia (B); Nèstor, vell guarda d’aqueus, resistí solament (P); només es mantenia el gereni Nèstor, guardià dels aqueus (A); tan sols el gereni Nèstor, baluard dels aqueus, va romandre (R); només va quedar el vent de popa dels aqueus, el vell Nèstor gereni (S); sólo se queda Néstor gerenio, protector de los aqueos (E). 

(X:73) Νέστορα ποιμένα λαῶν : Nèstor deífic (B); Néstor, pastor del seu poble (P); Nèstor, pastor de guerrers (A); Nèstor, pastor de tropes (R); Nèstor, pastor de les tropes (S); Néstor, pastor de hombres (E ). Versions antigues: Nestor diví / Nestor, pastor de pobles (MV). 

(X:87 / XIV:49) ὦ Νέστορ Νηληϊάδη μέγα κῦδος Ἀχαιῶν : Oh, Nèstor, fill de Neleu,oh tu, dels aqueus magna glòria (B); Nèstor, Nelida, gran glòria aquea (P); Nèstor, fill de Neleu, gran glòria dels aqueus (A); Oh Nèstor, el Neleida, glòra insigne dels aqueus / oh Neleida Nèstor, gran glòria dels aqueus (R); Nèstor, fill de Neleu, tu que ets dels aqueus la gran glòria (S); Néstor Nelida, gloria insigne de los aqueos (E). Versions antigues: Nestor fill de Neleu, gran gloria dels Aqueus (MV). 

(XI:648) γεραιὲ διοτρεφές (vocatiu) : vell tany de Zeus (B); vell diví (P); ancià de la nissaga de Zeus (A); vellard, criatura de Zeus (R); ancià, criat per Zeus (S); anciano alumno de Júpiter (li ho diu Pàtrocle) (diccionari, diotrefés: “nutrido por Zeus, vástago de Zeus”). 

(XV:370/659) Νέστωρ αὖτε μάλιστα Γερήνιος οὖρος Ἀχαιῶν : aquell mur dels aqueus que era Nèstor gereni (B); Nèstor, el vell capitost dels aqueus (P); el gereni Nèstor, baluard dels aqueus (A, R); Nèstor [...], el vent de popa, el vell de Gerenos (S); Néstor gerenio, protector de los aqueos (E) (diccionaris, oúros: “vigilante, guardián”; “fair wind”, “guardian, watcher”). 

(XXIII:302) fill il·lustre de Nèstor, de l’home ple de coratges, del vell nelida (B); fill il·lustre de Nèstor, cabdill d’un foc sense límits, fill de Neleu (P); el noble fill del magnànim Nèstor, fill de Neleu (A); l’esplèndid fill de Nèstor, l’animós sobirà Neleida (R ); el fill esplèndid de Nèstor, rei de gran valentia, fill de Neleu (S); hijo ilustre del magnánimo rey Néstor Nelida (E) (epítet d’Antíloc que conté, al seu torn, el patronímic i dos epítets del seu pare). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) Nèstor i els seus fills oferint un sacrifici a Posidó, a Pilos; crater de ceràmica de figures vermelles, atribuït al pintor Meleagre, c. 380 aC, Museo Arqueológico Nacional, Madrid; b) copa d’or, del segle XVI aC, trobada per Schliemann a Micenes el 1876, i que l’arqueòleg va anomenar “copa de Nèstor”, tot i que la descripció que en fa la Ilíada no s’hi avé gens, i l’època encara menys; Museu Arqueològic d’Atenes; c) Andrea Alciato: ‘Nèstor amb la seva copa’, il·lustració del seu llibre ‘Emblemata’ (París 1534).