Els epítets de la Ilíada - Aquil·leu

2/ Epítets d’herois 

2.1/ Aquil·leu

Aquil·leu, dit també Aquil·les, fill de Peleu, rei dels mirmídons, i de la deessa Tetis (Thetis; vegeu supra, 1.12.2). És el protagonista de la Ilíada, el tema de la qual, com s’explicita al cant I:1, és “la còlera d’Aquil·leu” quan s’indigna amb Agamèmnon pel greuge que li fa en desposseir-lo de l’esclava Briseida, un botí de guerra. L’heroi, ofès, es desentén de la guerra de Troia i es queda vora les seves naus, amb els mirmídons i amb el seu íntim amic Pàtrocle, tocant la lira i cantant poemes (èpics, se suposa). Ni quan una ambaixada amb Nèstor, Odisseu i Fènix, li presenten les disculpes d’Agamèmnon, amb l’oferta de tornar-li Briseida intacta juntament amb enormes riqueses, la seva indignació no es deixa tórcer. Els troians, mentrestant, ataquen i els aqueus es veuen en perill imminent de ser batuts i amb llurs naus incendiades. Quan Aquil·leu veu Nèstor portant un heroi ferit, envia Pàtrocle a interessar-s’hi; Nèstor li prega que intenti convèncer el seu amic de tornar a la lluita, o bé, en cas de no aconseguir-ho, que li demani l’armadura i se la posi ell, per combatre i infondre por als troians. Pàtrocle ho fa així, encapçala la lluita i mata Sarpèdon; però, inevitablement, cau mort a mans d’Hèctor. Llavors, Aquil·leu, colpit pel dolor, canvia d’opinió; Hefest, a petició de Tetis, li fa una nova armadura i l’heroi torna al combat per occir Hèctor i encarrilar la victòria dels aqueus. 

Aquil·leu acaba la Ilíada ben viu: la seva mort, per una fletxa de Paris, durant l’assalt final a Troia, no es conta en aquest llibre, però tothom ho sabia, des dels oients que escoltaven els aedes recitant l’epopeia fins al mateix Aquil·leu, a qui la seva mare Tetis (cant XVIII) i els seus mateixos cavalls (cant XIX) li ho van profetitzar; i ell acceptava el seu destí heroic. Tanmateix, a l'Odissea, quan Odisseu viatja a l’Hades i es troba els esperits d’Aquil·leu, Pàtrocle, Aiant Telamoni i Antíloc, fill de Nèstor, Aquil·leu li reconeix, en un moment emotiu, que s’estimaria més ser un home pobre treballant a sou d’altri, però viu, abans que no ser un heroi famós difunt, ni que fos el rei dels morts. D’altra banda, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea desconeixia encara el mite de la invulnerabilitat d’Aquil·leu, de qui es va dir que en néixer havia estat submergit de petit al riu Estix, l’aigua del qual li va cobrir tot el cos excepte el taló dret, que per això li va restar l’únic punt vulnerable, on la sageta de Paris se li va anar a clavar. Homer, de tot això, no en conta res.

Sovint anomenat com “el Pelida” (I:1) o “Pelió” (IX:181) o “el fill de Peleu”, pel seu pare, o “Eàcida” (XI:805), pel seu avi Èac, rei d’Egina; o amb l’epítet genèric “diví” o “divinal” (I:292 i passim), també se’n destaca l’agilitat, la força i les virtuts guerreres (“destructor de ciutats”). Ell mateix, que no devia tenir padrina, es presenta com “el millor dels aqueus” (I:240), que és exactament allò que el seu pare li havia aconsellat que fos (XI:784). Observem, però, que també Hipòloc, el pare de Glauc, li havia dit el mateix al seu fill (VI:208): l’excel·lència en la lluita era un ideal cavalleresc per als herois. 

(I:84, etc.)  πόδας ὠκὺς Ἀχιλλεύς :  Aquil·les peuivarsós (B); l’àgil de peus Aquil·les (P); Aquil·leu de peus lleugers (A); Aquil·leu de peus àgils (R); Aquil·les ràpid de cames (S); Aquil·les, ràpid de cames (S);  Aquiles, el de los pies ligeros (E). Versions antigues: el peu-àgil Aquiles (JL); l’ayròpede Aquiles (AB). Una variant: 

(I:121 / VI:423, etc.) ποδάρκης δῖος Ἀχιλλεύς : el diví Aquil·les de peus ivarsosos / peuivarsós, deífic (B); l’àgil de peus Aquil·les diví (P); el diví Aquil·leu, el de peus lleugers (A); el diví Aquil·leu de peus ràpids (R); el divino Aquiles, el de los pies ligeros (E). 

(I:240) ἄριστον Ἀχαιῶν : l’aqueu més estrenu (B); al més brau dels aqueus (P); el més valent dels aqueus (A); el més brau dels aqueus (R); el millor dels aqueus (S); al mejor de los aqueos (E). En anglès: the best of the Achaeans (Kline); the bravest of the Achaeans (Butler); a Chief, the soul and bulwark of your cause (Cowper, en versió molt lliure).

(IX:181) ἀμύμονα Πηλεί̈ωνα : el perfecte pelida (B); el Pelida sense reprotxe (P); l’irreprensible Pelió (R); l’irreprotxable Pelida (A); el fill de Peleu sense blasme (S); al eximio pelida (E). 

(IX:485) θεοῖς ἐπιείκελ' Ἀχιλλεῦ : oh Aquil·les, idèntic als númens (B); Aquil·les als déus comparable (P); Aquil·leu semblant als déus (A); Aquil·leu als déus comparable (R); que als déus t’assembles, Aquil·les (S); oh Aquiles, semejantes a los dioses (E). 

(XI:790 / XVIII:30) Ἀχιλῆϊ δαί̈φρονι / Ἀχιλῆα δαί̈φρονα : a Aquil·les valent (B); a Aquil·les fogós (P); l’intrèpid Aquil·leu (A);  al brau Aquil·leu / l’ardit Aquil·leu (R); a Aquil·les (S: no tradueix aquest epítet); al aguerrido Aquiles (E). Versions antigues: al furient Achilleu (JM); lo fogós Aquiles / l’impetuós y diví Aquiles (CR) (diccionari, daifrón: “prudente, discreto; ingenioso, hàbil; bueno en la guerra, valeroso, valiente”). 

(XVI:2) Ἀχιλῆϊ [...] ποιμένι λαῶν : a Aquil·les, pastor del seu poble (B); Aquil·les, pastor de guerrers (P); Aquil·leu, pastor de guerrers (A); Aquil·leu, pastor de tropes (R); d’Aquil·les, pastor de les tropes (S); a Aquiles, pastor de hombres (E). 

(XVI:21) ὦ Ἀχιλεῦ Πηλῆος υἱὲ μέγα φέρτατ' Ἀχαιῶν : Aquil·les, fill de Peleu, suprema glòria d’Acaia (B); Fill de Peleu, Aquil·les, l’aqueu més valent de moltíssim (P); Aquil·leu, fill de Peleu, de molt el millor dels aqueus (A); Aquil·leu, fill de Peleu, de bon tros el més brau entre tots els aqueus (R); Aquil·les, fill de Peleu, que ets dels aqueus el més noble (S); oh Aquiles, hijo de Peleo, el más valiente de los aquivos (E). Cf. Odissea (XI:478): Aquil·les, fill de Peleu, oh de molt el més brau dels aqueus (OR1); fill de Peleu, Aquil·les, el més valent dels d’Acaia (OR2); fill de Peleu, Aquil·les, primer dels aqueus en coratge (OM). 

(XVI:168 / XVIII:203) Ἀχιλλεὺς [...] Διὶ̈ φίλος : Aquil·les, l’amat de Zeus (B); Aquil·les, car a Zeus (P); Aquil·leu, favorit de Zeus (A, R); Aquil·les, l’estimat de Zeus / l’amic de Zeus (S); Aquiles, caro a Júpiter (E). Versions antigues: benvolgut de Júpitre (AB); Aquiles lo diví (MA); lo diví Aquiles Aquiles (AB); dilecte de Zeus (JL). 

(XVIII:226) μεγαθύμου Πηλεί̈ωνος : del rei magnànim pelida (B); del Pelida magnànim (P);del magnànim Pelida (A); del Pelió de gran ànim (R); del fill de Peleu de gran valentia (S); del magnánimo Pelida (E). 

(XIX:155) θεοείκελ' Ἀχιλλεῦ  : oh Aquil·les, idèntic als númens (B); Aquil·les, l’èmul dels déus (P); Aquil·leu, semblant als déus (A); Aquil·leu de semblança divina (R); Aquil·les semblant als déus (S); deiforme Aquiles (E). 

(XIX:398)  Ἀχιλλεὺς [...] τεύχεσι παμφαίνων ὥς τ' ἠλέκτωρ Ὑπερίων : ple d’armes Aquil·les, les quals el feien lluir com el sol que brilla a l’altura (B); Aquil·les, tant [sic] resplendent com el sol lluminós per l’esclat de seus armes (P); Aquil·leu [...] resplendent amb la seva armadura com el radiant Hiperíon (A); Aquil·leu [...], refulgent amb les armes com el lluminós Hipèrion (R); Aquil·les, resplendint tot ell com l’astre del dia que va per l’altura (S); Aquiles, cuya armadura relucía como el fúlgido sol (E). 

(XX:2)  θωρήσσοντο / ἀμφὶ σὲ Πηλέος υἱὲ μάχης ἀκόρητον Ἀχαιοί : s’armaven els homes d’Acaia entorn teu, oh Pelida!, els aqueus insaciables de guerra (B); s’armaven, fill de Peleu, entorn teu els aqueus mai sadolls de batalla (P); es van armar [...] al teu voltant, fill de Peleu, els aqueus insaciables de batussa (A); van armar-se entorn teu els aqueus, fill de Peleu, mai prou sadoll de guerra (R); envoltant-te, fill de Peleu, els aqueus mai tips de batalles (S); los aqueos se armaban [...] alrededor de ti, oh hijo de Peleo, incansable en la batalla (E). Cf. En anglès: around you, by the beaked ships, insatiable Achilles, the Achaeans readied themselves (Kline); did the Achaeans arm by their ships round you, O son of Peleus, who were hungering for battle (Butler); the Grecians, thus, before their lofty ships stood arm’d around Achilles, glorious Chief insatiable with war (Cowper). (veiem que els tres traductors anglesos interpreten, com Ros i Sagalés, que l’epítet “mai prou sadoll de guerra” es refereix a Aquil·leu; en canvi, Balasch, Peix, Alberich i Sabaté entenen que és aplicable als aqueus). 

(XXI:17) ὃ διογενὴς :  el tany de Zeus (B); el divinal heroi (P); Aquil·leu, de la nissaga de Zeus (A); descendent de Zeus (R);  l’heroi nascut de Zeus (S); Aquiles, vástago de Jove (E) (aquest epítet s’aplica a diversos guerrers; en aquest cas, amb tota propietat, ja que Èac, l’avi d’Aquil·leu, era fill de Zeus, com veurem tot seguit). 

(XXI:189) Πηλεὺς Αἰακίδης: ὃ δ' ἄρ' Αἰακὸς ἐκ Διὸς ἦεν :  el fill d’Èac, l’heroi Peleu, i de Zeus era Èac fill (B); Peleu l’Eàcida [...] i d’Èac Zeus fou pare (P); l’Èàcida Peleu. Aquest era fill d’Èac, nascut de Zeus (A); Peleu l’Eàcida, nat d’Èac, un fill de Zeus (R); Peleu fill d’Èac, i Èac de Zeus tenia naixença (S); Peleo, hijo de Eaco, y éste último era hijo de Jove (E ) (ho diu Aquil·leu a Asteropeu, explicant-li, abans de matar-lo, de qui és fill i de qui és net qui l’occeix). 

(XXI:233) Ἀχιλλεὺς μὲν δουρικλυτὸς : Aquil·les, el d’ínclita pica (B); Aquil·les, l’il·lustre guerrer (P); Aquil·leu, il·lustre per la llança (A); Aquil·leu, insigne llancer (R); Aquil·les famós per la llança (S); Aquiles, famoso por su lanza (E). 

(XXII:188) ὠκὺς Ἀχιλλεύς : l’àgil Aquil·les (B); l’àgil de peus Aquil·les (P); l’àgil Aquil·leu (A); el veloç Aquil·leu (R); el ràpid Aquil·les (S); el veloz Aquiles (E). 

(XXIII:249) ποδώκεϊ Πηλεί̈ωνι : a Aquil·les de peus ivarsosos (B); el Pelida de cama lleugera (P); del Pelida de peus lleugers (A); el Pelió de peus àgils (R); el fill de Peleu de cames veloces (S); al Pelida, de pies ligeros (E). Cf. Odissea (XI:471/538): el lleuger de peus Eàcida (OR1); l’Eàcida, el ràpid a córrer (OR2); el més ràpid de peus, el nét d’Èac (OM).

(XXIV:39)  a Aquil·les malvat (B); al funest Aquil·les (P); el funest Aquil·leu (A); al nefast Aquil·leu (R); el mala bèstia d’Aquil·les (S); al pernicioso Aquiles (E) (diccionari: olóos: “funesto, fatal, mortal, pernicioso, destruido, doloroso” (qui en parla és Apol·lo).

(XXIV:108)  Ἀχιλλῆϊ πτολιπόρθῳ : Aquil·les, que viles esderna (B); Aquil·les, baró delidor de ciutats (P); Aquil·leu, destructor de ciutats (A); Aquil·leu, esvaïdor de ciutats (R); Aquil·les que viles captura (S); Aquiles, asolador de ciudades (E). 

(XXIV:486) θεοῖς ἐπιείκελ' Ἀχιλλεῦ : oh Aquil·les idèntic als númens (B); Aquil·les, rival dels déus (P); Aquil·leu semblant als déus (A); Aquil·leu de semblança divina (R); que als déus t’assembles, Aquil·les (S); oh Aquiles, semejante a los dioses (E). Versions antigues: deissímil Aquiles (JL). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) Peter-Paul Rubens: Aquil·leu occint Hèctor, oli sobre fusta, inacabat (c.1630). Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam; b) Aquil·les, en un vas de ceràmica, segle IV-III aC, Rijksmuseum voor Oudheden, Leiden, Països Baixos.