Els epítets de la Ilíada - Diomedes

2/ Els epítets dels herois

2.8/ Diomedes 

Diomedes és el rei d’Argos, fill de Tideu. Un heroi fort i valent, que havia participat en la segona expedició contra Tebes, la dels Epígons. Ja en els fets d’abans de la Ilíada apareix com el company d’Odisseu: tots dos van aconsellar Agamèmnon que, seguint l’oracle, sacrifiqués la seva filla Ifigènia a Àulida, i tots dos, segons Eurípides, van anar a buscar Filoctetes, que guardava l’arc i les fletxes d’Hèracles, necessàries per a la victòria; i en els fets posteriors al text homèric, també, ja que acompanya Odisseu en el robatori del Pal·ladi. A la Ilíada, és un poderós lluitador, capaç de ferir —amb l’ajut d’Atena— dos déus immortals: Ares i Afrodita. És el company d’Odisseu a l’expedició nocturna d’espionatge en què Diomedes occeix primer l’espia troià Doló i, després, dotze soldats tracis més el seu rei, Resos. Participa en els jocs fúnebres per Pàtrocle en la cursa de carros, que guanya, malgrat que Apol·lo li trenca la tralla, ja que Atena li’n proporciona una altra. A l’Odissea es conta que va tenir un retorn plàcid a casa, tot i que hi ha versions tardanes que li atribueixen també aventures domèstiques accidentades. 

A V:1-8 i 85-93 es descriu l’aspecte ferotge i l’ardor amb què combat, fins i tot contra els déus; un curiós epítet (compartit amb Menelau) destaca el seu potent crit de guerra, amb què esparverava els enemics i donava ordres als seus. Altres epítets convencionals, a més del seu patronímic “Tidida”, són: divinal, domador de cavalls o famós amb la llança, i fins i tot un rival el considera “el millor dels aqueus”. Amb l’ús d’una fórmula genèrica, se’ns diu que era estimat, tant de diversos companys seus —Estènel, Agamèmnon— com de Pal·las Atena. 

(II:567 / V:114 / VIII:145 etc.)  βοὴν ἀγαθὸς Διομήδης : Diomedes de crit i coratge / el crit i coratge [...], Diomedes (B); Diomedes, de fort crit de guerra (P); Diomedes, bo en el crit de la guerra (A); Diomedes de potent crit de guerra (R); el bon cridador Diomedes (S); Diomedes, valiente en la pelea / Diomedes, valiente en el combate (E). 

(V:1, etc.): Τυδεί̈δῃ Διομήδεϊ : al fill de Tiddeu, Diomedes (B); a Diomedes Tidida (P); al Tidida Diomedes (A, R); al fill de Tideu, Diomedes (S); a Diomedes Tidida (E). 

(V:103)   ἄριστος Ἀχαιῶν : dels argius el més valent (B); el més brau dels aqueus (P, R); el més valent dels aqueus (A); el millor dels aqueus (S); el más fuerte de los aqueos (E) (ho diu el troià Pàndar de Diomedes; tot i que ja hem vist —supra 2.1— que aquest era l’epítet per antonomàsia d’Aquil·leu). 

(V:151/251/286 etc.) κρατερὸς Διομήδης : el vigorós Diomedes (B); el valerós Diomedes (A); el fort Diomedes (P, R, S); el poderós Diomedes (S); del fuerte Diomedes (E). 

(V:235/335 etc.) μεγαθύμου Τυδέος υἱὸς : l’estrenu fill de Tideu / el fill del magnànim Tideu (B); el magnànim fill de Tideu / el magnànim Tidida (P); el fill del magnànim Tideu (A); el fill de Tideu de gran ànim / el fill de l’animós Tideu (R); el fill de Tideu coratjós (S); el hijo del magnánimo Tideo (E) (com passa de vegades quan s’esmenta el nom del pare de l’heroi, no és clar si l’epítet fa referència al pare o al fill; en aquest cas, com que l’adjectiu és en genitiu, ja es veu que concorda amb Tideu). 

(V:243/826 / X:234) Τυδεί̈δη Διόμηδες ἐμῷ κεχαρισμένε θυμῷ : fill de Tideu, Diomedes, que en gràcia em caigueres a l’ànim (B); fill de Tideu, Diomedes, car al meu cor / fill de Tideu, estimat del meu cor, Diomedes (P); Tidida Diomedes, tan grat al meu cor (R); fill de Tideu, Diomedes, a qui el meu cor tant estima (S); Diomedes Tidida, carísimo a mi corazón (E) (el primer cop li ho diu l’argiu Estènel; el segon, Atena, quan l’incita a atacar Ares; el tercer, Agamèmnon). 

(V:277) καρτερόθυμε δαί̈φρον ἀγαυοῦ Τυδέος υἱὲ : de l’egregi Tideu plançó de cor fort, oh estrenu (B); noble fill de Tideu, fogós i d’ànim estrenu (P); Tidida Diomedes, amic grat al meu cor (A); cor intrèpid, valerós en la guerra, fill de Tideu de gran ànim (R); cor poderós, ple d’astúcia, fill de Tideu formidable (S); corazón fuerte, hombre belicoso, hijo del ilustre Tideo (E) (li ho diu Estènel, l’argiu). 

(V:363) Τυδεί̈δης, ὃς νῦν γε καὶ ἂν Διὶ πατρὶ μάχοιτο : Diomedes, el qual avui, certament, fins amb Zeus pare es batria (B); el Tidida, que ara seria capaç de lluitar fins i tot amb Zeus pare (P); el Tidida, que ara fins i tot gosaria lluitar amb el pare Zeus (A); el Tidida, que ara fins i tot contra el Pare Zeus gosaria lluitar (R); el fill de Tideu, que, ara per ara, es batria amb Zeus pare (S); el Tidida, quien sería capaz de pelear con el padre Júpiter (E) (ho diu a Ares Afrodita, que ha estat ferida per Diomedes). 

(V:376) Τυδέος υἱὸς ὑπέρθυμος Διομήδης : el plançó de Tideu [...], el soberg Diomedes (B); el fill de Tideu, l’ardent Diomedes (P); el fill de Tideu, el fogós Diomedes (A); el fill de Tideu, el molt valerós Diomedes (R); el fill de Tideu, el superbiós Diomedes (S); hirióme el hijo de Tideo, Diomedes soberbio (E) (ho diu a Dione, sa mare, Afrodita, que ha estat ferida per Diomedes) (diccionari, ὑπέρθυμος: “altivo, magnánimo, audaz”). 

(V:837/846 etc.) Διομήδεα δῖον : Diomedes divinal (B); el diví Diomedes (B, P, A, R, S); Diomedes / el divino Diomedes (E). 

(V:849 / VII:404 / IX:51 etc.) Διομήδεος ἱπποδάμοιο : del domacorsers Diomedes (B); del domacavalls Diomedes (P); Diomedes, el domador de poltres / Diomedes domapoltres (A); Diomedes, domador de cavalls (R); el que doma cavalls, Diomedes / el qui doma cavalls, Diomedes (S); Diomedes, domador de caballos (E). 

(VIII:152) Τυδέος υἱὲ δαί̈φρονος : oh fill del valent Tideu (B); fill fogós de Tideu (P); fill del bel·licós Tideu (A); fill de l’aguerrit Tideu (R); fill de Tideu que pensa amb astúcia (S); hijo del belicoso Tideo (E) (el genitiu mostra que l’epítet va amb Tideu; diccionari, daifrón: “prudente, discreto; ingenioso, hábil; valeroso, valiente”). 

(X:109 / XI:333) Τυδεί̈δην δουρὶ κλυτὸν / Τυδεί̈δης δουρικλειτὸς Διομήδης : el tídida llançafamós / Diomedes el d'ínclita pica (B); el Tidida, il·lustre per la llança / el Tidida Diomedes, famós per la llança (A); el fill de Tideu, guerrer gloriós / Diomedes, el gloriós Tidida, amb sa llança (P); el Tidida, insigne llancer (R); el fill de Tideu famós per la llança (S); el Tidida, famoso por su lanza / Diomedes Tidida, famoso por su lanza (E). 

(X:559): ἀγαθὸς Διομήδης : el valerós Diomedes (B, R); el valent Diomedes (P); l’esforçat Diomedes (A); el bon Diomedes (S); el valiente Diomedes (E). 

(XXIII:388) ποιμένα λαῶν : al duc d’homes (B); el pastor d’homes (P); del pastor de guerrers (A); el pastor de tropes (R); el pastor de les tropes (S); el pastor de hombres (E). 

(XXIII: 470-472) ἀνὴρ / Αἰτωλὸς γενεήν, μετὰ δ' Ἀργείοισιν ἀνάσσει / Τυδέος ἱπποδάμου υἱὸς κρατερὸς Διομήδης : un home de raça etòlia, que és rei dels argius, i semença de Tideu domapoltres, crec que és el fort Diomedes (B); de raça és etolenc, que regna entre els argius, que té com a pare el domador de cavalls Tideu, el fort Diomedes (P); és un home etoli de raça, que regna entre els argius, el fill del domapoltres Tideu, l’esforçat Diomedes (A); és un guerrer etoli, sobirà dels argius, el fill de Tideu domador de cavalls, el fort Diomedes (R); aquell home que per llinatge és etoli però té a Argos el regne, el fill de Tideu que doma cavalls, el fort Diomedes (S); es un varón etolo, el fuerte Diomedes, hijo de Tideo, domador de caballos, que reina sobre los argivos (E ) (ho diu el rei de Creta, Idomeneu, que prova de distingir qui va al davant de la cursa de carros en els jocs funeraris per Pàtrocle).

Imatges (Wikimedia Commons): a) Cap de Diomedes, marbre de Luni (Carrara), còpia romana d’un original grec atribuït a Cresilas (c.420 aC), Musei Capitolini, Roma; b) Jacques-Louis David: ‘Le combat de Diomèdes’, llapis i tinta sobre paper (1796), Albertina Museum, Viena; c) Diomedes, marbre, còpia romana trobada a Cumes d’un original grec cap a 430 aC; Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.