Els epítets de la Ilíada - Pàtrocle

2. Els epítets dels herois 

2.4/ Pàtrocle 

Fill de Meneti (o Meneci), que fou un dels Argonautes, Pàtrocle —anomenat també Patrocle, nom que vol dir “glòria del pare”— era un jove d’Opunt, un poble de la Lòcride, al centre de Grècia. De nen, tot jugant, es va barallar amb un company i accidentalment el va matar; per això els seus pares van haver d’emigrar del seu poble. Van anar a Ftia, on els va acollir Peleu, pare d’Aquil·les; Pàtrocle es va criar juntament amb el jove príncep, i sempre més van ser amics inseparables. El centaure Quiró els va educar tots dos en les armes i en les lletres. Al cant IX de la Ilíada, quan Aiant, Odisseu i Fènix van a veure Aquil·les intentant persuadir-lo de tornar a la lluita, se’l troben a la tenda tocant la lira i cantant o recitant poemes èpics sobre gestes d’herois, mentre Pàtrocle l’escolta embadalit, potser esperant el seu torn per cantar. 

Com és sabut, Pàtrocle es commou davant la desesperada situació dels aqueus, quan els troians han començat a incendiar-los les naus. Inspirat per una exhortació de Nèstor, demana al seu amic que li permeti prendre part en la batalla portant l’armadura de l’heroi. Aquest accedeix, insistint molt, tanmateix, que es limiti a repel·lir l’atac a les naus aquees, però que no continuï lluitant per intentar conquerir la ciutat. Pàtrocle (“insensat”, li diu l’autor de la Ilíada), no ho fa així: tot i que era el seu primer combat, es mostra pletòric de força i fa un carnatge entre els troians, fins al punt de matar-ne més de vint, entre els quals Sarpèdon, fill de Zeus. Però Hèctor, ajudat per Apol·lo, aconsegueix occir-lo i li pren les armes d’Aquil·les. Això provoca que l’heroi, fins ara ofès i autoexclòs de la causa aquea, s’hi impliqui novament amb la força de l’odi i el desig de venjança. Recuperat el cos de Pàtrocle, li fa una pira funerària digna d’un rei, amb jocs atlètics, i fins i tot amb sacrificis humans: degolla dotze joves troians presoners per ofrenar-los a la pira. 

Pàtrocle era el company més estimat d’Aquil·les, com queda clarament reflectit en les paraules de l’heroi; també Briseida se l’estimava. Però no era l’únic: Antíloc, el fill de Nèstor, també era estimat per Aquil·les i Pàtrocle. Antíloc és justament l’encarregat d’anunciar a Aquil·les la mort del seu amic. A l’Odissea, quan Odisseu visita l’Hades, s’hi troba les ànimes d’Aquil·les, Pàtrocle i Antíloc, juntament amb la d’Aiant Telamoni, eternament junts a la vida d’ultratomba. La llegenda posthomèrica aplega aquests quatre herois en un paradís, l’Illa Blanca, que hom situava a la Mar Negra, prop de la desembocadura del Danubi; fins i tot hi ha qui diu que, fent-los companyia, hi havia Hèlena de Troia —però no pas Paris, ni menys Menelau, és clar. 

Els epítets detaquen de Pàtrocle, sobretot, la seva amistat i l’amor mutu entre Aquil·les i ell, i amb Briseida. També, a part de la seva filiació i de la tòpica semblança als déus, hom en subratlla la valentia i magnanimitat, el seu braó amb els cavalls i la llança, i la seva insensatesa en no seguir el consell d’Aquil·les i retirar-se a temps de la batalla, un cop salvades les naus. Però el destí volia que ell morís a mans d’Hèctor, a fi que Aquil·les tornés amb els seus i Troia fos vençuda.  

(I:337) διογενὲς Πατρόκλεες : Patrocle, de Zeus nodrissó (B); Patrocle diví (P); Pàtrocle, de la nissaga de Zeus (A); Pàtrocle, descendent de Zeus (R); Pàtrocle [...], tu que ets del llinatge de Zeus (S); Patroclo de jovial linaje (E). Versions antigues: Patrocles, nissaga de Zeus (AB); Patrocle, de la nissaga de Zeus (LS). 

(I:345 / IX:205/220 / XI:602 / XVI:240 etc.) Πάτροκλος δὲ φίλῳ ἐπεπείθεθ' ἑταίρῳ / Πάτροκλον ὃν ἑταῖρον / ἕταρον : el seu company / al company seu Patrocle / al seu camarada Patrocle / el volgut camarada / els companys [sic] (B); el seu company / al company seu Patrocle / al seu camarada Patrocle / el meu camarada (P); el seu company estimat / el seu benvolgut company / al seu company Pàtrocle / el seu company Pàtrocle / el meu company (A); del seu estimat company d’armes / al seu amat company d’armes / el seu company d’armes / el meu bon amic (R); el seu company / el meu company (S); a su amigo / al compañero amado / tú, amigo / a mi compañero (E) (en alguns d’aquests exemples, “estimat amic” o “company” es referix a Aquil·leu respecte de Pàtrocle; en altres, es refereix a Pàtrocle respecte d’Aquil·leu). Variant: 

(IX:205) : Πάτροκλος δὲ φίλῳ [...] ἑταίρῳ : a Patrocle, el qual era a prop d’ell (B); al proper Patrocle (P); el seu benvolgut company (A); al seu amat company d’armes (R); el seu company (S); a Patroclo, que estaba cerca de él (E). (diccionari, étairos: “compañero, camarada, acompañante, amigo, amante...”; phílos: “amado, querido, estimado, bienquisto, grato, agradable...”). 

(IX:211) :  Μενοιτιάδης [...] ἰσόθεος φώς : Patrocle, home idèntic als númens (B); el Menetíada, l’èmul dels déus (P); el fill de Meneci, un home semblant a un déu (A); el Menecíada, un mortal als déus comparable (R); el hijo de Menetio, varón igual a un dios (E). Variant: 

(XI:644) Πάτροκλος [...] ἰσόθεος φώς : Patrocle, l’idèntic als númens (B); Patrocle, mortal com un déu [sic] (P); Pàtrocle [...], semblant a un déu (A); Pàtrocle, un mortal als déus comparable (R); Pàtrocle que val com un déu (S); Patroclo, varón igual a un dios (E). 

 (XI:605/814 etc.) Μενοιτίου ἄλκιμος υἱός : el fill vigorós de Meneci (B); l’estrenu fill de Meneti (P); l’esforçat fill de Meneci (A); l’animós fill de Meneci (R); el fill tan fort de Meneci (S); el esforzado hijo de Menetio (E). 

(XI:608) δῖε Μενοιτιάδη τῷ ἐμῷ κεχαρισμένε θυμῷ :  diví fill de Meneci, que en gràcia em caigueres a l’ànim (B); fill diví de Meneti, tan grat al meu cor (P); Menecíada diví, grat al meu cor (A); diví Menecíada, tan grat al meu cor (R); fill diví de Meneci, que el meu cor tant estima (S); noble hijo de Menetio, carísimo a mi corazón (E) (li ho diu Aquil·leu). 

 (XI:765) ὦ πέπον : oh, estimat (B); ai, dolç amic (P); bon amic (A); ah, manyac (R); estimat (S); oh, amigo (E) (li ho diu Nèstor) (diccionari, pépon: “fiel, dulce, amable”). 

(XI:786) τέκνον ἐμὸν : fill estimat (B); fill meu (P, R, S) (A omet l’epítet); hijo mío (E) (Nèstor recorda a Pàtrocle les paraules que li havia dit el seu pare, Meneci). 

(XVI:20 / XVI:810/843) [προσέφης] Πατρόκλεες ἱππεῦ ; / oh tu, auriga Patrocle (B); l’auriga Patrocle / [tu], auriga Patrocle (P, A);  cavaller Pàtrocle / Pàtrocle, conductor de cavalls (A); tu, Pàtrocle, conductor de carros de guerra (R); tu, Pàtrocle cavaller (S); caballero Patroclo (E) (un d’aquells moments que tant m’agraden, en què la veu narradora de la Ilíada, i també de l’Odissea, s’adreça emotivament a un dels seus personatges en segona persona, com es desprèn, en grec, de la forma verbal). Versions antigues: Patrocle cavallé (AM). 

(XVI:45) μέγα νήπιος : infaust heroi (B); el gran insensat (P, A); el pobre infeliç (R); el molt ximple (S); el gran insensato (E) (li ho diu, també, la veu narradora, però en aquest cas no adreçant-se a ell, sinó a l’auditori, per subratllar la fatalitat que li suposaria a Pàtrocle la seva decisió d’intervenir en el combat) (diccionari, népios: “infantil, niño, tonto, ingenuo, infeliz, ciego”). Variant: 

(XVI:685) νήπιος : l’innocent (B); insensat (P); el desassenyat (A); el pobre insensat (R); el molt neci (S); insensato (E) (li ho diu la veu narradora, perquè Pàtrocle desatén el consell d’Aquil·leu de retirar-se i no continuar atacant, un cop salvades les naus de l’assalt troià). 

(XVI:49/706) διογενὲς Πατρόκλεες : oh tany de Zeus (B); Patrocle diví (P); Pàtrocle de llinatge diví (A); Pàtrocle, descendent dels déus / descendent de Zeus (R); tu que tens dels déus la nissaga / Pàtrocle, raça de Zeus (S); Patroclo, de jovial linaje (E) (en el primer cas, li ho diu Aquil·leu; en el segon ho fa Apol·lo, exhortant-lo a retirar-se a temps). 

(XVI:257/818) Πατρόκλῳ μεγαλήτορι : Patrocle magnànim (B, P); el magnànim Pàtrocle (A); el coratjós Pàtrocle (R); Pàtrocle ple de coratge (S); al magnánimo Patroclo (E). 

(XVI:420/434 etc.) Πατρόκλοιο Μενοιτιάδαο : del fill de Meneci, Patrocle / del fill de Meneci (B); del fill de Meneti, Patrocle / Patrocle, fill de Meneti (P); el Menecíada Pàtrocle (A, R); Pàtrocle, fill de Meneci (S); Patroclo Menetíada (E). 

(XVI:584/839) Πατρόκλεες ἱπποκέλευθε : oh auriga de poltres, Patrocle! / oh auriga Patrocle (B); auriga Patrocle (P); Pàtrocle, conductor de carros (A); Pàtrocle, hàbil conductor de carros de guerra (R); Pàtrocle que amb els cavalls vas fent via (S); oh, hábil jinete Patroclo / caballero Patroclo (E) (novament, la veu narradora s’hi adreça en segona persona). 

(XVI:699) Πατρόκλου ὑπὸ χερσί, περὶ πρὸ γὰρ ἔγχεϊ θῦεν : Patrocle, que arreu s’enfuria amb la pica (B); Patrocle [...] tal era el furor de sa pica (P); Pàtrocle, el qual pertot es movia impetuós amb la llança (A); Pàtrocle, que furient amb la llança arremetia pertot (R); Pàtrocle, que pertot corria amb la llança (S); Patroclo, que manejaba con gran furia la lanza (E) (més que un epítet, és una descripció). 

(XVIII:81) Πάτροκλος, τὸν ἐγὼ περὶ πάντων τῖον ἑταίρων : mon volgut camarada, Patrocle; jo li feia honra damunt dels companys (B); Patrocle, mon companyó [...], el  company que jo més estimava, tant com la vida (P); el meu benvolgut company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys (A); Pàtrocle [...], el company que jo més estimava entre tots els altres (R); el company de batalla, Pàtrocle, que li donava molt més honor que a cap altre (S); Patroclo, el fiel amigo al que apreciaba sobre todos los compañeros y tanto como a mi propia cabeza (E) (parla Aquil·leu a Tetis). 

(XVIII:152) Πάτροκλόν [...] θεράποντ' Ἀχιλῆος : Patrocle [...] servent d’Aquil·les (B); servent d’Aquil·les, Patrocle (P); del servent d’Aquil·leu (A); Pàtrocle, el servent d’Aquil·leu (R); Pàtrocle, que Aquil·les servia (S); Patroclo, escudero de Aquiles (E). 

(XIX:287) Πάτροκλέ [..] πλεῖστον κεχαρισμένε θυμῷ : oh Patrocle, que en gràcia em caigueres a l’ànim (B); oh Patrocle, tan car al meu cor dissortat (P); Pàtrocle, la persona més grata per mi, desgraciada, i per al meu cor (A); Pàtrocle, tan grat al meu cor (R ); Pàtrocle, que eres qui jo, desgraciada, més estimava (S); oh Patroclo, amigo carísimo al corazón de esta desventurada (E) (li ho diu Briseida en veure el seu cos). 

(XIX:289) ὄρχαμε λαῶν : cabdill de guerrers (B); capitost de guerrers (P); capdavanter de guerrers (A); cabdill de tropes (R); capità de les tropes (S); oh príncipe de hombres (E) (continua parlant-li Briseida). 

(XIX:300) τώ σ' ἄμοτον κλαίω τεθνηότα μείλιχον αἰεί : sempre emmelat (B); dolç com m’ets per a sempre (P); tu, sempre tan dolç (A); a tu, que sempre has estat tan dolç envers mi (R); amorós com eres (S); por ti, que siempre has sido afable (E) (continua parlant-li Briseida). 

(XIX;315) μοί ποτε καὶ σὺ δυσάμμορε φίλταθ' ἑταίρων : malaurat i caríssim entre els companys (B); infortunat, el més car dels companys (P); malaurat, el més apreciat dels companys (A); dissortat, estimadíssim entre els meus companys d’armes (R); dels companys el qui més m’estimava (S); tú, infeliz, el más amado de los compañeros (E) (ho diu Aquil·leu). 

(XXIII:65/105) ψυχὴ Πατροκλῆος δειλοῖο : l’esperit [...] del míser Patrocle / l’esperit del pobre Patrocle (B);  l’ànima del miserable Patrocle (P); l’ànima de l’infeliç Pàtrocle / l’ànima del malaguanyat Pàtrocle (A); l’ombra del malaurat Pàtrocle (R); l’alè de Pàtrocle sense ventura (S); el alma del mísero Patroclo (E). 

(XXIII:94) ἠθείη κεφαλὴ : oh testa amiga (B); cara testa (P); benvolguda testa (A); testa estimada (R); cara estimada (S); caro amigo (E) (li ho diu Aquil·leu quan Pàtrocle se li apareix en somnis). 

(XXIII:252) ἑτάροιο ἐνηέος : del graciós company (B); del dolç company (P); del dolç company (A); del seu company d’armes (R); el company gentil (S); del dulce amigo (E). 

Imatges (Wikimedia Commons): a) ‘Aquil·les embenant una ferida de Pàtrocle’, cílix de ceràmica àtica de figures vermelles, c. 500 aC, Altes Museum, Berlín; l’escena correspon a un episodi anterior als fets narrats a la Ilíada; b) Léon Cogniet: ‘Briseida plora Pàtrocle a la tenda d’Aquil·les’, oli sobre tela (1815), Musée des Beaux Arts, Orléans; c) ‘Mort de Pàtrocle’, il·lustració —acolorida modernament— de la Ilíada traduïda a l’anglès per Alexander Pope (1707-1722); d) Antoine Wiertz: ‘Grecs i troians disputant-se el cos de Pàtrocle’, oli sobre tela, mitjans segle XIX, Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Antwerpen.