O Welche lust (Fidelio, Beethoven) - Coro - Subtítulos en español

Joseph  Sonnleithner / Ludwig van Beethoiven
Fidelio  (fragment)
 
Gefangenen
 
—O, welche Lust!
in freier Luft den Atem
leicht zu heben, O, welche Lust!
nur hier, nur hier ist Leben,
der Kerker eine Gruft, eine Gruft!
—Wir wollen mit Vertrauen
auf Gottes Hülfe,
auf Gottes Hülfe bauen,
die Hoffnung flüstert sanft mir zu,
wir werden frei, wir finden Ruh,
wir finden Ruh'.
—O Himmel Rettung,
welch ein Glück,
o Freiheit, o Freiheit,
kehrst du zurück?
—Sprecht leise, haltet euch zurück,
wir sind belauscht mir
Ohr und Blick.
—Sprecht leise, haltet euch zurück,
wir sind belauscht mir
Ohr und Blick!
 
Cor de presoners
 
—Quina alegria, 

respirar l’aire lliure

al nostre voltant!
Quina alegria!
Sols aquí, sols aquí hi ha la vida:
la presó és una tomba, una tomba!
—Confiem en Déu,
en la seva misericòrdia!
La veu de l’esperança
ens xiuxiueja encara:  
serem alliberats
i trobarem la pau.
—Oh, salvació divina!
Quina felicitat!
Llibertat, llibertat,
tornaràs algun dia?
—Alerta! Parleu fluix!
Hi ha ulls i orelles que espien!
Parleu fluix!
 

Ahir vam poder gaudir d’una òpera diferent i estimulant. El Fidelio de Beethoven (1805) en una versió de concert “semiescènica” adaptada per a persones amb discapacitat auditiva. Una producció del 2022. creació d’Alberto Arvelo, amb el prestigiós director veneçolà Gustavo Dudamel al front de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i en col·laboració amb el Deaf West Theatre de Los Angeles i el Cor de Manos Blancas de El Sistema, fundació musical Simón Bolívar de Veneçuela.
 
En dues úniques funcions (ahir, amb el teatre ple a vessar i avui que sembla que també), el públic del Liceu ha pogut  veure un espectacle en què cada solista cantava acompanyats d’un doble, del Deaf West Theatre, que escenificava l’acció amb gestualitat i fent ús del llenguatge internacional de signes; com també els cors —el titular del Liceu i el cor de cambra del Palau de la Música Catalana— que cantaven “doblats” pel cor de Manos Blancas. I els fragments de recitatiu, els cantants no els deien en paraules, sinó tan sols en llenguatge de signes (i sempre amb el subtitulat habitual del teatre, en català castellà i anglès). En aquests moments de silenci, sense música ni veu, l’espectador podia posar-se en la pell de les persones que no hi senten —com el mateix Beethoven, per cert.  
 
Ahir, molt bé els solistes (Tamara Wilson, Andrew Staples, James Rutherford, Patrick Blackwell, Shenyang, Gabriella Reyes i David Portillo), els tres cors, els actors sord-muts, l’orquestra californiana i el director veneçolà, a qui ja hem pogut veure al Liceu des del 2020 amb Il Trovatore, Otello, La Flauta Màgica i amb la Novena Simfonia de Mahler. i fa pocs dies amb la Simfonia del Nou Món de Dvorak al  Palau de la Música. No us puc recomanar que aneu a veure aquest Fidelio, perquè avui ja hi ha la segona i última funció, i amb el paper venut. Però ha estat una experiència notable.
 
Al vídeo (llicència Youtube), una producció més convencional, de l’Òpera de Viena, del 2017.