Anònim - Chanson de Roland

Anònim (segle XI)

La chanson de Roland  (fragment)

Ço sent Rollant que la mort le tresprent,
Devers la teste sur le quer li descent.
Desuz un pin i est alet curant,
Sur l’erbe verte s’i est culchet adenz,
Desuz lui met s’espee e l’olifan,
Turnat sa teste vers la paiene gent :
Pur ço l’at fait que il voelt veirement
Que Carles diet e trestute sa gent,
Li gentilz quens, qu’il fut mort cunquerant.
Cleimet sa culpe e menut e suvent,
Pur ses pecchez Deu en puroffrid lo guant.

[Cant 174, versos 2355-2365]

Cançó de Rotllan

Ja sent Rotllà que s’atansa la mort,

que des del cap davalla fins al cor.

Sota d’un pi estirar-se ha pogut;

damunt de l’herba verda s’ha ajagut.

Té sota el cos l’espasa i l’olifant

i gira el cap al país dels pagans.

Ho ha fet així perquè vol, verament,

que Carlemany digui a la seva gent

que el gentil comte ha finat combatent.

Es tusta el pit sovint, car li sap greu

pels seus pecats, i lliura el guant a Déu.

La mort de Rotllà segons la Chanson de Roland, la cèlebre cançó de gesta de finals del segle XI, que narra èpicament la batalla de Roncesvalls de l’any 778. L’olifant era un corn de vori fet d’ullal d’elefant; Rotllan, en un dels episodis més coneguts, el fa sonar tres vegades per demanar un auxili que no li arribarà a temps, quan es veu rodejat pels enemics per la traïció del seu oncle Ganeló.

La chanson de Roland  (fragment)

Passet li jurz, la noit est aserie ;

Clere est la lune e les esteiles flambient.
Li emperere ad Sarraguce prise.
A mil Franceis funt ben cercer la vile,
Les sinagoges e les mahumeries ;
A mailz de fer e a cuignees qu’il tindrent,

Fruissent les ymagenes e trestutes les ydeles :
N’i remeindrat ne sorz ne falserie.
Li reis creit en Deu, faire voelt sun servise,
E si evesque les eves beneïssent,
Meinent paien entesqu’al baptisterie :
S’or i ad cel qui Carle cuntredie,
Il le fait pendre o ardeir ou ocire.
Baptizet sunt asez plus de .C. milie
Veir chrestien, ne mais sul la reïne.
En France dulce iert menee caitive :
Ço voelt li reis par amur cunvertisset.

[Cant 266, versos 3658-3674]

Cançó de Rotllan

Ja tomba el dia i la nit s’aparia;

clara és la lluna i els estels lluïen.

L’emperador té Saragossa conquerida.

Fa que mil francesos registrin la vila,

les sinagogues i les mahomeries;

amb malls de ferro i parpals que tenien,

destrueixen imatges i els ídols fan a miques:

no els serviran embruixos ni falsies.

El rei creu en Déu i servir-lo voldria:

així, els seus bisbes les aigües beneïen,

i porten els pagans al baptisme a la pica:

si n’hi hagué algun que a Carles no obeïa,

a penjar o a cremar o a morir el condemnaria.

Més de cent mil s’han batejat aquest dia,

cristians de debò; i la reina sarraïna

a la dolça França se l’enduen captiva:

car vol el rei per amor convertir-la.

Aquí es narra la repressió a què Carlemany va sotmetre els sarraïns de Saragossa després de conquerir la ciutat (un episodi llegendari, no pas històric). Trobo significatiu com, des del punt de vista cristià que amara tota l’epopeia, es descriu la destrucció dels temples musulmans i de les seves “imatges i ídols” (?), així com el baptisme forçat de cent mil moros, que per a l’autor esdevenen “cristians de debò” sense parar-se a considerar que, segons ell mateix ens havia explicat als versos anteriors, ja s’havien convertit sota amenaça de ser penjats o cremats o morts si no obeïen. Coses dels fonamentalismes! De fet, fa gràcia, en tota la Chanson, que quan els cristians parlen dels musulmans, els anomenen “pagans”, cosa lògica; però quan són els mateixos musulmans que parlen dels seus exèrcits, els diuen també “pagans”, un contrasentit que se li escapava a l’autor del poema èpic, tan convençut com estava de posseir la veritable fe.

D’aquests dos ‘laisses’ o cants, n’he fet una adaptació ben lliure (en l’original, cada cant té una única rima assonant i jo no sempre me n’he sortit). En català hi ha una excel·lent traducció en vers de Joan Jubany, que no faig servir; i en castellà, almenys, la clàssica en prosa del mestre Martí de Riquer. 

Imatges (Wikimedia Commons): 1) Carlemany troba Rotllà mort: il·lustració de Jean Fouquet a les ‘Grandes Chroniques de France’, Tours 1455, Bibliothèque Nationale de France.

2) Una batalla de la 'Chanson de Roland’, relleu de la façana de la catedral de Sant Pere d’Angulema (segle XII).

Amnistia i llibertat.