Ramon Carreté
2020
Any dos mil vint,
sigues distint,
ves esvaint
el desencís
del meu país,
lluny del renou
de l'any dinou
avui extint;
ni vinguis buit
com el divuit:
vine curull
de raó i pau,
mira amb bon ull
qui d’un catau
que es diu palau
no vol ser esclau;
fes que l’afany
d’un poble ardit
que és agredit
mai més ferit
trobi el seu guany;
el calabós
obre, veloç,
al coratjós
que hi és pels vots
que oferí a tots;
afavoreix
que torni prest
del seu segrest
el qui pateix
i es troba lluny
dels seus; i fes
que ja mai més
hi hagi odi als cors
dels encegats
que es veuen forts
i ens volen torts,
si no mig morts,
i subjugats;
fes que assenyats
ens entenguem,
no ens barallem,
i junts trobem
el bon camí
que cal seguir;
fes que el procés,
nau de progrés,
trobi un bon vent
potent i fort
que ens meni a port.
I dona’ns sort
a tots. Amén.
sigues distint,
ves esvaint
el desencís
del meu país,
lluny del renou
de l'any dinou
avui extint;
ni vinguis buit
com el divuit:
vine curull
de raó i pau,
mira amb bon ull
qui d’un catau
que es diu palau
no vol ser esclau;
fes que l’afany
d’un poble ardit
que és agredit
mai més ferit
trobi el seu guany;
el calabós
obre, veloç,
al coratjós
que hi és pels vots
que oferí a tots;
afavoreix
que torni prest
del seu segrest
el qui pateix
i es troba lluny
dels seus; i fes
que ja mai més
hi hagi odi als cors
dels encegats
que es veuen forts
i ens volen torts,
si no mig morts,
i subjugats;
fes que assenyats
ens entenguem,
no ens barallem,
i junts trobem
el bon camí
que cal seguir;
fes que el procés,
nau de progrés,
trobi un bon vent
potent i fort
que ens meni a port.
I dona’ns sort
a tots. Amén.
He afegit vuit versos al començament d'aquest poema escrit
el 31 de desembre de 2017 i publicat a 'Vora el pedrís del trull'. Hi constato que ja han passat dos anys i els desigs que aleshores esperava no
s'han complert encara. Espero que la dècada dels vint ens sigui més propícia i
us desitjo que us aporti salut i benestar, i pau, democràcia, justícia i
llibertat per a tothom. Bon any 2020!


Jo tinc l'ordinador amb el que escric això des de novembre de 2017. Com passa el temps, ràpid per nosaltres, lent per a tots ells.
ResponEliminaI tant, i encara hi ha qui els negaria el pa i la sal. Tanta dignitat enfront de tanta misèria moral.
Elimina