Vesti la giubba
Recitar! Mentre preso dal delirio
non so più quel che dico e quel che faccio!
Eppure... è d'uopo... sforzati!
Bah, seti tu forse un uom?
Tu sei Pagliaccio!
Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua.
E se Arelcchin t'invola Colombina
ridi, Pagliaccio e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor...
Ridi, Pagliaccio, sul tuo amore infranto,
ridi del duol che t'avvelena il cor!
non so più quel che dico e quel che faccio!
Eppure... è d'uopo... sforzati!
Bah, seti tu forse un uom?
Tu sei Pagliaccio!
Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua.
E se Arelcchin t'invola Colombina
ridi, Pagliaccio e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor...
Ridi, Pagliaccio, sul tuo amore infranto,
ridi del duol che t'avvelena il cor!
Posa’t la brusa
Recitar! Mentre, pres pel deliri,
ja no sé ni el que dic ni el que faig!
Però... Cal que t’esforcis!
Bah, és que potser ets un home, tu?
Tu ets el Pallasso!
Posa’t la brusa i enfarina’t la cara,
que la gent paga i hi ve per riure, aquí.
I si Arlequí se t’endú Colombina,
tu riu, Pallasso, i tothom aplaudirà!
Canvia el plor i l’angoixa en rialles,
i fes ganyotes del sanglot i el dolor.
Riu, riu, Pallasso, per l’amor que es fa miques,
riu-te’n del dol que t’enverina el cor!
Versió lliure meva. Una vegada més, el Liceu programa,
entre el 5 i el 22 de desembre, l’emblemàtic doblet verista ‘Cavalleria
Rusticana’, de Pietro Mascagni, i ‘Pagliacci’, de Ruggero Leoncavallo. Aquest
cop, les dues òperes es presenten en un muntatge de Damiano Michelietto que
unifica els espais escènics de les dues òperes i fa que alguns personatges de
la primera intervinguin a la segona, com el mateix Canio de ‘Pagliacci’, que abans
haurà interpretat el Turiddu de ‘Cavalleria’. L’ambientació continua essent a
la Sicília rural, però els fets, en comptes de passar a començaments del segle
XX, es traslladen als anys 1950. Tampoc no hi ha tanta diferència: he vist
ucronies molt pitjors, tot i que no acabo d’entendre aquesta mania de
traslladar les èpoques. És una coproducció entre el Covent Garden de Londres,
la Monnaie de Brussel·les i les òperes de Sidney i Göteborg, i ha estat
guardonada amb el primi Lawrence Olivier al millor espectacle operístic d’Anglaterra
l’any 2016. Entre els intèrprets destaca el veterà Roberto Alagna (Turiddu,
Canio), Aleksandra Kurzak (Nedda), Helena Pankratova (Santuzza) i Àngel Odena
(Alfio i Tonio), entre altres. L’orquestra simfònica és dirigida per l’hongarès
Henrik Nánási, i els cors del Liceu, com sempre, dirigits per Conxita Garcia,
amb un cor infantil dirigit per Josep Vila. Aquest cop no hi intervé la
Polifònica de Puig-reig, com sí que ho va fer l’última vegada que es va
programar aquest doblet a Barcelona, l’any 2011.
Veiem al vídeo (llicència Youtube) el mateix Alagna, amb un
altre muntatge, a l’Arena de Verona l’any 2002.
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/0NVRhgOFDvM" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>
Llibertat, amnistia, autodeterminació.
"Riu, riu, Pallasso, per l’amor que es fa miques,/ riu-te’n del dol que t’enverina el cor!": que dur! "Si no ets feliç fes-ho veure", que em deia una professora de gimnàsia fa molts anys...
ResponEliminaDiumenge passat la vaig veure al Liceu, Tant 'Cavalleria' com 'Pagliacci' són drames veristes, realistes, de finals del XIX o començaments del XX, i molt masclistes, d'homes que resolen els conflictes de gelosia a ganivetades. La música és molt corprenedora.
ResponElimina