Li Qingzhao (1081-1155)
如梦令
常记溪亭日暮,
沉醉不知归路。
兴尽晚回舟,
误入藕花深处。
争渡,争渡,
惊起一滩鸥鹭。
Al to de ‘Com un somni’
Sempre recordo la posta de sol
sobre el pavelló a la vora del riu.
Tan embriagats, no trobàvem el camí de tornar.
Ja exhaustos, ben tard al vespre,
vam provar de girar la barca i anar a casa.
Sense voler, ens vam ficar enmig d’un llit de lotus.
Rema, rema, fes moure la barca!
Un estol de garses, esverades,
varen fugir de sobte cel enllà.
Versió meva molt lliure sobre una traducció a l’anglès de
Lucy Chow Ho. Li Qingzhao (o Li Ch’ing Chao) fou una poetessa xinesa de la
dinastia Song del segle XII, cal·lígrafa i pintora, col·leccionista de llibres,
dibuixos, cal·ligrafies i objectes d’art en pedra i bronze. Es va casar amb un
funcionari que viatjava molt, i s’escrivien mútuament poemes d’amor. Arran d’una
invasió, van haver d’abandonar la casa i el poble on vivien i traslladar-se més
al sud. Un cop vídua, va continuar escrivint, però tan sols ens n’ha arribat un
centenar de poemes, que han estat traduïts a l’anglès. En català hi ha algunes
versions de poesia xinesa, entre les quals una de Manel Ollé que em penso que
conté alguns poemes d’ella; però jo no tinc a mà aquest llibre, i per tant no l’he
pogut consultar.
Imatge: Pintura de la dinastia Qing que representa Li
Quingzhao (Wikimedia Commons).
Llibertat, amnistia, autodeterminació.

Que maco escriure't poemes d'amor amb qui t'has casat!
ResponEliminaEls poemes d'amor ben fets sempre són emotius.
Elimina