Els treballs i els dies [fragment]
La Justícia es plany quan la trepitgen
allà on hi ha homes devoradors de regals,
que imparteixen justícia amb sentències iniqües.
Amagada en la boira, la Justícia els empaita,
plorant per la ciutat i pels costums de la gent;
i porta la desgràcia als homes que la rebutgen
i que no la imparteixen amb equitat.
En canvi, aquells que atorguen veredictes
equànimes als estrangers i als ciutadans
i no s’aparten de la dreta llei, aquests veuran
que la seva ciutat prospera i la població augmenta.
I la pau, aliment dels joves, s’escampa per tot el país,
i el magnànim Zeus els allibera de la guerra cruel. […]
En canvi, a aquells qui participen de la desmesura
injusta i cometen acciones perverses,
el magnànim Zeus, fill de Cronos, els sotmet al seu rigor.
[…]
I vosaltres, reis, reflexioneu sobre la Justícia,
perquè teniu els déus molt a prop, entremig dels homes,
i us observen quan, amb sentències injustes,
oprimiu els uns i els altres sense pensar en el càstig diví.
[…]
Tingueu sempre present això, reis devoradors d’obsequis;
mesureu les paraules i deixeu de dictar sentències injustes.
Qui planeja malvestats contra algú altre,
les projecta en perjudici d’ell mateix [...]
La mirada de Zeus tot ho veu i tot ho sap;
us vigila, i coneix bé quina mena de justícia
s’amaga entre els murs de la vostra ciutat. […]
[Els treballs i els dies,
220-270. Versió lliure meva. Hi ha una versió catalana de Joan Castellanos i
Vila, La Magrana, 2012. En castellà, entre altres, hi ha la de Lluís Segalà, de
1910, i la de Pérez Giménez i Martínez Díez, de 1978; i en anglès, la de M. L.
West, de 1966.]
Reflexions d’un poeta molt
antic, de fa vint-i-vuit segles, que ja era víctima dels abusos de l’autoritat,
però que encara creia en la justícia divina com a contrapunt de la injustícia
dels poderosos. Ben aviat, però, els representants dels déus a la terra es van
posar al servei dels poderosos i els van passejar sota pal·li fins als nostres
dies. I la Justícia la continuen pintant cega, amb tota la raó.
Imatges (Wikimedia Commons):
Hesíode, segons un mosaic romà de Trèveris.
Llibertat immediata per a tots
els presos els exiliats i els processats. Democràcia i justícia, prou
d’iniquitats.
"Qui planeja malvestats contra algú altre,/ les projecta en perjudici d’ell mateix [...]": diuen que venjar-se és de febles, perdonar és de forts i ignorar és d'intel·ligents... l'estat que ens reprimeix és feble, doncs.
ResponEliminaBé, és feble, però té armes, moltes i diverses, i turiferaris que n'esbomben lloances, i molta gent babaua que es creu tot el que li prediquen. I garrots i barrots. Jo no ignoraria la seva força.
Elimina