Carreté - Fanuel

Ramon Carreté (1951)

Fanuel

                                                           [Gènesi, 32: 25-33]

—Si em bats, adversari

de llei de llimac,

te’n do, per notari,
perpetu alifac.

—Gosava poder-hi

i en rebo abonyec!

Rebec al misteri,

t’escupo al llampec.

—Bram d’ase a l’Empiri?

Afluixa el ric-ric!

Ajup ton deliri:

del món no ets melic.

—Que en tens cori-mori

o n’ixes pioc,

cruixit pel desori

de perdre el Gran Joc?

—Milhomes espuri,

luxat del maluc:

segelli’t l’auguri

que ets femta de cuc!

De ‘Hibris’ (1991), reeditat a ‘Vora el pedrís del trull’ (2019) (Sí, aquell llibre que encara no has comprat, i que per al tió estaria prou bé!).

Una nit, a la vora d’un riu, el patriarca Jacob es troba amb un desconegut que lluita amb ell durant tota la nit. El desconegut li deslloriga l’articulació d’una cuixa, però Jacob no el deixa anar. En fer-se clar, el desconegut demana a Jacob que el deixi marxar; el patriarca li diu que no ho farà pas si abans no el beneeix. L’individu li demana com es diu, i en respondre Jacob el seu nom, li diu: “Des d’ara el teu nom no serà Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut”. Jacob li demana al desconegut com es diu, però aquest no li ho vol dir, i el beneeix. Jacob el deixa marxar, i tot seguit bateja aquell indret amb el nom de Fanuel, perquè “he vist Déu cara a cara i he salvat la vida”. D’aquella feta, Jacob va quedar coix, i per això els israelites no menjaven mai el tendó de l’articulació de la cuixa.

Vet ací una llegenda bíblica, sens dubte molt antiga i de difícil interpretació. L’autor del Gènesi fa servir aquest episodi per explicar l’etimologia del nom de lloc Fanuel (“la cara de Déu”), i per explicar l’origen del nom d’Israel. De fet, Israel es veu que significa “Déu és fort, Déu venç”; però en el text sagrat es fa servir una etimologia popular: “ser fort amb Déu, lluitar amb Déu”. Així, Jacob esdevé l’epònim del poble d’Israel, i se’l representa com un home valent, capaç de combatre amb Déu i guanyar-lo: una manera de garantir, gràcies a l’ajut diví, les victòries futures del poble escollit. En tot aquest passatge bíblic, el desconegut, que no es vol identificar, s’entén que és Déu mateix, o una manifestació de Déu; més endavant, alguns exegetes van suggerir que podia tractar-se d’un arcàngel. I per això, després, a l’apòcrif ‘Llibre d’Enoc’, Fanuel és el nom d’un dels quatre grans arcàngels, com Miquel, Gabriel i Rafael, i se li atribueixen les virtuts del penediment i l’esperança.

En el poema, mentre es barallen, Jacob i el desconegut dialoguen alternativament, fent servir unes rimes cares (ari-ac, eri-ec…) i en un vers hi ha una òbvia picada d'ullet a Gabriel Ferrater. El sentitgeneral fóra que Jacob, de mica en mica, es va imaginant que és més poderós que Déu (el pecat d’Hibris, que fa de fil conductor a tot el llibre de 1991), però el seu antagonista acaba recordant-li que, en tant que ésser humà, és ben poca cosa.

Imatge:  L’arcàngel Fanuel, segons un rotlle de papir etíop medieval (Wikimedia Commons).

Llibertat, amnistia, autodeterminació.